L’altra realitat de Corea del Nord (2/8)

La història del primer nordcoreà, Sungju Lee, està narrada en forma de novel·la en un llibre escrit per a adolescents. Conta la història d’un jove nordcoreà (ell mateix) que passa d’una posició benestant a la misèria en un obrir i tancar d’ulls. En aquest cas, és interessant perquè, no només mostra la vida dels nens rics de Pyongyang, sinó que també mostra la vida dels nens pobres de la resta del país. És més, el protagonista és qui viu ambdues, de manera que parla sempre amb coneixement de causa.

Seguint la sinopsi del llibre, Estrella fugaz (2022), direm que el seu pare era oficial de l’exèrcit popular del Nord, però cau en desgràcia. El llibre no explica el motiu, que jo recordi. Com anotava més amunt, Sungju ha d’acomiadar-se de la seva casa de tres habitacions, les seves classes de taekwondo, el seu piano, i del seu estimat gos Bo-Cho, per mudar-se als afores, enmig de la cartesià que colpeix el país sencer. A punt de complir els tretze anys, Sungju perd els seus pares i es converteix en un kotjebi, un nen del carrer. Per sobreviure, es veu obligat a crear una banda amb altres nois, amb qui demana almoina, roba i viatge arreu del territori cercant un sostre i menjar. Sungju i la resta es barallen, mengen insectes, s’emborratxen, fins i tot van a la presó.... ploren, riuen, i s’enfronten a la mort cada dia que passa. D’acord amb la sinopsi, Estrella fugaz, és una història sobre el poder de l’amistat i el primer llibre sobre la repressió a Corea del Nord, o realitat, des del prisma d’un adolescent. Més aviat crec que és el segon. Particularment, hi afegiria alguna cosa més, per a mi transcendental. És un llibre d’empoderament. És un cant a la resiliència i a l’esperança. Tot adolescent l’hauria de llegir per tenir present que o bé viuen molt millor del que es pensen, o bé travessen mals moments però amb tenacitat i voluntat, sovint se surt del túnel.

La història de la segona, Yeonmi Park també està força novel·lada. Jo el vaig llegir després de l’anterior i em va deixar força colpit. Si bé la història de Sungju Lee és molt dura, penso que la de Yeonmi encara ho és més. Al meu entendre, per dos motius. El primer d’ells és que en el moment de marxar, també era una nena. Fins i tot més jove que el Sungju, però nena. És a dir, molt més vulnerable. El segon és que Yeonmi ja va néixer en un altre estatus i no disposa de les dues realitats. Tanmateix, la seva humilitat i, especialment, el convenciment del que tenen per normal, no deixa indiferent a ningú

Per seguir el mateix criteri, la sinopsi de Escapar para vivir (2017) diu que Yeonmi no somiava amb la llibertat quan va escapar de Corea del Nord, senzillament, perquè no sabia què significava ésser lliure. Només anhelava fugir per salvar la vida. Sabia que si seguia allí, ella i la seva família moririen: ja fos de fam, per les malalties o fins i tot executats. Yeonmi explica com va sortir-se’n, a través del submón de contrabandistes, traficants de persones, proxenetes... Avui dia s’ha convertit en una destacada activista pro drets humans, i una pedra a la sabata al règim nordcoreà. A diferència de Sungju, la Yeonmi no va tenir el suport dels amics, de manera que en aquest cas no és una història sobre el poder de l’amistat. Segurament sí que és el primer llibre sobre la repressió a Corea del Nord des de l’òptica d’una adolescent. Com en Estrella fugaz, és un llibre d’empoderament. Torna a ser un cant a la resiliència i a l’esperança. Ja no sé si tot adolescent l’hauria de llegir, perquè toca molt, molt, la fibra. No obstant això, també es pot arribar a la conclusió que vivim molt millor del que ens pensem, o bé que si travessen mals moments l’esperança és la darrera (penúltima, més concretament) cosa que es perd.