Incursions al món del TEA-Asperger: trets autístics 1/6

En l’afany per poder desgranar el gra de la palla, és a dir, quins comportaments i sensacions són explicats pel TEA i quins no, vaig topar-me amb un parell de llocs web molt il·lustratius. El primer d’ells i molt recomanable (soc conscient que ho vaig dient de tot el que comparteixo.... però el que no ho considero ja no us ho comparteixo) és de l’Associació TEA – Asperger del Maresme. Més concretament, un post sobre les fortaleses del TEA. A banda de recomanable, és també molt revelador. Almenys per a mi.

Sigui dit de passada que fortaleses, segons com es miri, és una arma de doble fil... I en alguns casos, aquells amb els que m’hi vegi reflectit, us ho explicaré. L’entrada insisteix en el fet que les persones amb TEA poden mostrar una gran gamma de característiques. Dit això, assevera que moltes d’aquestes persones tenen habilitats excepcionals, «com la capacitat de concentració intensa, una gran memòria, una alta honestedat i un pensament original que pot aportar perspectives úniques». Algunes de les fortaleses —febleses segons com es miri— són:

✔ Alt grau d’honestedat i autenticitat. Ens aturarem aquí, en la primera característica. El bloc assegura que les persones amb autisme generalment són directes i sinceres en la seva comunicació. Crec que ho comparteixo. Tendeixen a evitar les mentides o manipulacions, cosa que els fa molt autèntics. La gent que em coneix crec que em considera, i jo el primer, una persona honesta. Semblaria un tòpic, però no sé dir mentides, prefereixo no respondre o anar-me’n per les branques. M’incomoda enormement. Naturalment, hi ha mentides i mentides... però si em fan una pregunta intento respondre-la tal qual i sense embuts. Sovint em comporta que em facin comentaris en referència a l’honestedat o claredat... Així mateix, sovint caic en el parany d’ofendre a la gent, sense voler-ho... Quan sé que la resposta pot ofendre, o bé toca autocensurar-se, o bé anar-se’n per les branques. Aquesta és una habilitat que he adquirit amb els anys, i ara veig que té la seva explicació. Tanmateix, obviar la honestedat en una resposta no fa que el fet no existeixi. Recordo com si fos ahir una companya que em va demanar després de vacances si l’havia trobat a faltar. No em feu aquesta mena de preguntes, que és fàcil que em poseu en un compromís.

✔ Gran capacitat de concentració i atenció al detall. Amb un matís, que va lligat amb el tema dels interessos restringits: la tenen, tenim, en les nostres àrees d’interès. Aquest enfocament intens fa perdre una mica el món de vista, però al mateix temps permet analitzar i comprendre situacions, objectes o dades amb gran precisió. Diuen que l’observació de petits detalls que sovint passen desapercebuts a la resta de persones, pot ser molt útil en àrees com les ciències, les matemàtiques, l’art o la tecnologia. En dono fe. Més encara quan em dedico professionalment a escriure codi de programes.

✔ Memòria excel·lent. També té força matisos. Si parleu amb el meu entorn, us dirà que la tinc molt selectiva. I és cert... Tristament recordo el que més m’interessa. Deu anar lligat amb el punt anterior. Puc recordar segons quines dades o dates, fets, però puc no recordar què em van explicar el dia anterior, o una cita... Això, naturalment, també és una arma de doble fil, ja que si bé recordo el que m’interessa (o com a mínim ho intento), no puc escollir oblidar segons quines coses, i això segons com és esgotador des del punt de vista emocional. Novament cedeixo la paraula a la Sara:

Mi memoria, curiosa y selectiva, crea recuerdos imborrables de situaciones aparentemente poco trascendentales. Yo la llamo #miermoria, porque a la maldita se le olvidan cosas importantes o básicas y, en cambio, se acuerda de cosas que posiblemente nadie más recuerda porque seguramente jamás las archivaron como recuerdo.

Li aniré cedint la paraula tan sols per denotar que el que em passa és comú.

✔ Gran compromís amb la seva passió o interès específic. Penso que va lligat amb la gran capacitat de concentració i atenció al detall. La bibliografia insisteix en que les persones amb autisme desenvolupen interessos especials que poden convertir-los ens experts en segons quins temes. Si cerqueu arreu, alguns dels exemples clàssics són els dinosaures, els trens... A mi, i recordant el llibre Neurodivina y punto que he llegit recentment, tal com em ve l’interès, em marxa. Suposo que un cop n’he tret el suc que creia necessari, passo pàgina: la vida és curta i necessito aprendre una mica de tot. Sí, necessito. Per a mi, és tota una necessitat. Dit això, el meu interès restringit, si és que es pot dir així, és el coneixement, i això és tot, menys restringit. M’interessa de manera més o menys obsessiva l’aprendre coses noves, especialment de ciències. Si ho focalitzem més, podria enumerar, com no, Vic i la vicologia, el cafè, però també tot el que fa referència als règims totalitaris i, evidentment i en aquest moment, tot el que fa referència al TEA i l’Asperger. També cada vegada més, la cerca de la productivitat i l’excel·lència, vinculat a la filosofia. Potser algun dia parlo més detalladament de Ferran Adrià. Últimament s’ha erigit com un gran revelador, quasi profeta.