Incursions al món del TEA-Asperger: L’orientació diagnòstica

En l’anterior epíleg ho havíem deixat en que no tenia clar si la primera visita al psiquiatre seria també l’última. Això, setmanes després d’escriure aquella entrada, continua igual. Tanmateix, sí que hi va haver una segona part en el cas del diagnòstic. Finalment, vaig trobar les paraules adients per escriure a la metgessa. Tenia diferents fronts oberts i vaig aprofitar l’avinentesa per tractar-los tots. M’emplaçava a una trucada per explicar-m’ho. 

Pel cas que ens ocupa, aleshores no hi havia cap informe del facultatiu penjat en línia. I, de la mateixa manera que si no hi ha cos, no hi ha delicte, si no hi ha informe, no hi ha diagnòstic. Almenys, així ho entenia. Em va fer veure que estava en el meu dret de demanar-lo i així ho vàrem acordar.

Setmanes més tard, ja el tenia disponible. Sigui dit de passada que inicialment fou com una gerra d’aigua freda. Conclusió: «OD: TEA, Asperger». En aquest cas, les paraules són importants. OD és el terme que s’utilitza per dir quelcom semblant a «Orientació Diagnòstica» o també «Orientació Diagnòstica provisional». Lluny de resoldre’m un dubte, semblava que encara ho tenia pitjor perquè en sembrava més. Jo confiava llegir un Dx o Dg, que equival a «Diagnòstic Confirmat», però no fou el cas. Aleshores, per orientar-se lleugerament, demano opinió a la IA. No s’ha de fer, però al final, de la mateixa manera que sovint assenteixo coses que no entenc i no pregunto per no ofendre, aquí tampoc volia anar fent preguntes de manera insistent perquè entenc que poden creure que busco tres peus al gat, quan en realitat l’única cosa que cerco és entendre-ho. 

La IA apunta que el professional considera que el quadre encaixa clarament. Que falta només la confirmació formal mitjançant tests (ADOS, ADI-R, WAIS, etc.). Que no hi ha cap diagnòstic alternatiu competint. L’anterior contundent afirmació presencial es modera quan passa a l’escriptura, cosa comprensible. I, per no anar-ho dilatant, li pregunto a la IA: «aquesta persona té Asperger?». I la resposta que proposa com a correcta és «Sí, tot indica que ho és; només falta posar-hi el segell formal». D’acord... Més o menys d’acord... Com més o menys ho explicava a l’anterior entrada, jo ho he volgut traduir.

Si algú està refredat, té febre, tos, ha perdut el gust... què tindria? Hom diria Covid, suposo. Tanmateix, fins que no hi ha un test d’antígens que ho confirmi, tècnicament no es pot dir que té Covid. Doncs jo ho entenc igual, i així ho estic intentant processar, que això és una altra cosa. I si bé Asperger avui dia no es pot diagnosticar, el que s’hauria d’haver diagnosticat és Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) – nivell 1 (sense discapacitat intel·lectual i amb llenguatge funcional).

La conversa amb la IA segueix. Em considero una persona honesta i defujo de les mentides. No m’agrada dir una cosa que no és, però necessito saber si ho és o no. No vull ser un impostor. Pregunto: «ho podríem resumir que té TEA a la pràctica però no en teoria? Com ho ha d’explicar al seu entorn?? en té o no?». Respon la IA: «A la pràctica, sí; a la teoria (administrativa), encara no. O dit d’una altra manera: Clínicament té un perfil de TEA (Asperger), però el diagnòstic oficial encara no està formalitzat». I, quant a la pregunta final sobre si en té o no: «Resposta honesta i madura “Sí que en té, perquè el funcionament hi és”. El que falta és el paper, no la realitat. El TEA no apareix el dia que es diagnostica: hi és des de sempre / el diagnòstic només li posa nom».

Sembla una conversa irrellevant, però aquesta IA m’ha fet diversos tests que són públics, així com avaluat el meu bloc i l’informe psiquiàtric, de manera que, tot i ser una IA, no desencaixa en el presumpte diagnòstic. D’alguna manera no pren decisions o condiciona, sinó que tan sols tradueix un llenguatge mèdic a llenguatge informal en base a unes premisses.

Doncs bé... amb tot això, ens toca cercar més informació. Diguem que hi ha base sòlida que explica com em sento, i com funciono. Passat l’equador de la dècada dels quaranta, començo una nova relació amb mi mateix.