TEA-Asperger: competències professionals

Acabarem el recull de comentaris sobre llibres llegits sobre TEA-Asperger fent referència a aspectes més aviat professionals, o derivats. Inicialment havia titulat aquesta entrada «a la feina», però com veureu va una mica més enllà. Així i tot, em sembla rellevant i important tenir aquestes competències professionals en una única entrada, tot i que més llarga del que és habitual. Més que tot, perquè per tot el que hem anat llegint, semblaria que hi ha pocs aspectes positius. Ans al contrari.

Diu la Guía del Síndrome de Asperger que amb tota probabilitat (és a dir, generalitzant), una avaluació del rendiment d’un treballador amb la síndrome d’Asperger arribaria a la conclusió que la persona és:

• De confiança. Efectivament. La fidelitat i lleialtat fa que es pugui confiar a cegues amb una persona amb Asperger.
• Tenaç. També. Entenc que el fet de no poder-se permetre el fracàs, així com també la responsabilitat, fa que siguin —siguem— molt perseverants i tossuts. Naturalment... és una arma de doble fil.
• Perfeccionista. Com en d’altres qualitats, és un tret positiu, sempre que no surti de mare. Val a dir que la tenacitat i perfecció són mals aliats. Almenys en el meu cas perquè, com hem anat llegint, ens poden passar les hores sense adonar-nos-en.
• Capaç d’identificar errors amb facilitat. En dono bastanta fe.
• Capaç des del punt de vista tècnic. Recordeu la teoria de Ramon Cererols pel la qual l’espècie humana evoluciona cap a l’autisme?
• Amb un sentit de la justícia social i de la integritat. Realment lloable. Som, com diria aquell, «bona gent». I el ser bona gent i empàtics va molt relacionat amb aquest sentiment de justícia social i equitat.
• És probable que posi en dubte els protocols. Jo els hi poso quasi sempre. Estic fart de dir que si les coses depenguessin de mi les faria d’altra manera... Naturalment, no em fa cas ningú.
• Precisa. No ho concebo d’altra manera. Com ens hem d’entendre si no som precisos? El problema és que la immensa majoria pensa, com diria La Trinca, No ve d’un pam. Llavors, tot son malentesos. Evidentment, ser precís també porta maldecaps. La gent es pensa que toques el que no sona, però realment per entendre una cosa, necessitem ésser precisos.
• Atenta als detalls. Per això podem veure errors amb facilitat.
• Lògica. Sí. I també costa d’entendre. Sempre dic que la gent hauria de tenir nocions bàsiques de lògica per una banda, i ser-ho més per una altra. 
• Caparruda (no sé si seria una traducció prou fidel a concienzuda). Sinó, meticulosa, minuciosa, escrupolosa... en resum, va relacionat amb la tenacitat, perfecció  i precisió. També em costa concebre les coses d’altra manera. Suposo que deu ser per això que tenim la sensació de viure envoltats de gent mediocre. Ja vaig dir que algun dia parlaria (confio poder-ho fer) d’un molt bon llibre titulat Nuevo elogio del imbécil. Vull dir que no és només cosa meva... Recordeu també el «hi ha dues coses infinites: l’estupidesa humana i l’Univers; i no estic segur del segon» d’un tal Einstein. Dit això, també us diré el que ja he escrit a Frases meves: «Sovint és la mediocritat de l’entorn que encimbella la [nostra] pròpia competència». És a dir, sovint la pròpia competència és més demèrit de la resta que mèrit particular.
• Informada i culta. No seré jo qui opini sobre això. Però dues frases més: «la humilitat i la reflexió són el nèctar i l’ambrosia del coneixement», i «La ignorància és el combustible del coneixement».
• Original en la resolució de problemes. Sovint els problemes ho requereixen. També us diré que la tenacitat i l’ésser caparrut a vegades t’hi porten... I també us diré que penso que aquesta característica se sobreestima. Moltes vegades, la originalitat no és més que aplicar el sentit comú. Tanmateix, la societat va molt mancada de sentit comú.
• Honesta i sincera. Arma de doble fil, que a vegades també comporta problemes. De totes maneres, jo ja fa anys que vaig descobrir que no ser honest i sincer és un desgast immens, a banda que sovint t’acaba complicant molt més la vida que no pas si vas amb honestedat i sinceritat d’entrada. A més... com que és una cosa que es destil·la relativament poc, és una cosa força valorada.
• És probable que es desenvolupi bé amb la rutina i les expectatives clares. 

Dit això, la mateixa persona pot presentar dificultats en els següents aspectes:

• Treballar en equip. Jo crec que discrepo. Almenys en el meu cas... És a dir, personalment considero que no soc jo que no sé treballar en equip, sinó l’equip que no sap treballar amb mi o amb si mateix. I ho desenvolupo. Per treballar en equip considero que cal coordinació, metodologia, precisió, informació, comunicació, altruisme, generositat, honestedat, sinceritat... I costa molt, moltíssim, trobar això en un equip sencer. Generalment, la gent (no tota, afortunadament) procura mirar per si mateixa.
• Ésser director de departament. Entenc que és pel tema social. No us en puc dir res perquè no ho he sigut mai, i difícilment penso que en sigui mai. No significa que no me’n senti capacitat i/o no en pugui tenir ganes. Al final considero que qualsevol departament estaria ben conduit sota les directrius d’una persona amb les qualitats d’una persona amb Asperger.
• Els mètodes convencionals.
• La percepció auditiva: llums, sorolls...
• El control del temps i les rutines laborals. No sé ben bé què significa. Tema rutines, és una contradicció amb el que hem dit més amunt. Pel que fa al temps, no sé si vol dir com a capacitat per organitzar-se, o per perdre’n la noció. Si és la capacitat, personalment també discrepo. Jo considero que m’organitzo bé (sempre que em deixin), i molt millor que altres. Si és perdre la noció del temps... efectivament, cal que ens posem un aturador perquè sinó no veiem passar les hores.
• Afrontar i comunicar l’estrès i la ansietat. Bingo!
• Expectatives realistes quant a la seva carrera. Crec que va en el sentit de la frustració. És a dir, el fer carrera, ascendir, sovint va vinculat a posicions de director o semblant. Com que hi podríem tenir problemes, generalment quan es reparteixen pastissos no toquen. Així doncs, d’entrada una persona amb Asperger pot tenir una carrera més limitada o amb menys recorregut.
• Adaptar el seu treball a les seves qualificacions: va lligat amb el punt anterior. Generalment hi ha tendència a assignar-nos llocs de treballs pels que es requereix menys qualificació que la que puguem tenir.
• Interpretació de les instruccions. Touché. Estic fart, fart de dir que entenc el que em diuen però no el que em volen dir. Per què la gent no és precisa i és tan ambigua? Llavors, és clar que interpretem malament les instruccions...
• Afrontar els canvis. Sí, és així.
• Acceptar els consells perquè els percep com a crítiques. Potser sí... Personalment accepto molt bé les crítiques constructives, o així ho crec. Tanmateix, tota frase que comença per un «hauries de», d’entrada no se’m posa bé. També em passa sovint que ho veig com a crítica perquè qui intenta aconsellar-me ho fa des d’una posició diferent a la meva, sense la mateixa informació, sense valorar l’esforç previ...
• Pulcritud, indumentària i higiene personal. Rotundament no. Almenys en el meu cas.
• Adaptar-se al grup. Es veu que són més crèduls i vulnerables (especialment vulnerables) i això fa que siguin fàcilment blanc de mofes per part dels companys. Jo haig de dir que els companys sempre m’han respectat. Sempre. També caldria definir company, però el que jo entenc per companys, m’han respectat a tothora: una cosa va lligada amb l’altra.
• Demanar ajuda. Ara podria dir: per què? Si no ens entenen i/o no ens ajuden (almenys com voldríem o necessitaríem)? Això segurament ho desenvoluparé una mica més a les conclusions.
• Organitzar i planificar. Discrepo totalment. Potser inconscientment. És a dir... considero que em sé organitzar i planificar. Dit això, com organitzes o planifiques una jornada d’imprevistos i urgències? Com es pot organitzar o planificar el que no saps què et vindrà ni quan ni com? En aquest cas, sí, no em sé organitzar ni planificar, perquè no sé què haig d’organitzar ni planificar.
• Resoldre conflictes: es veu que són propensos a culpar la resta. No ho puc afirmar. Em considero una persona molt responsable, honesta i sincera. No culpo a la resta. Dit això, certament em costa molt gestionar qualsevol tipus de conflicte. Ja sigui laboral o personal.
• Habilitats interpersonals: essent simplista, d’això tracte l’autisme, no?

En resum, trobar i conservar un treball o carrera professional adequats per la gent amb Asperger és més difícil que per la gent neurotípica. Tristament.