EnVICat, enVICa’t. Eusebi Molera

Del verb inventat enVICar. En qüestió de pocs mesos es duran a terme diversos esdeveniments que m’exhorten a escriure unes línies. Començant pel principi i més proper, ens disposem a celebrar una nova Festa Major a Vic. Així mateix, el juliol és per a molts l’inici de les vacances. El dotze d’agost hi ha previst un eclipsi solar. Finalment, el mes de setembre —i si no m’erro— està previst el Festival de la Carxofa a Califòrnia, més concretament a Castroville, que es convertirà en la capital mundial d’aquest capítol immadur i comestible. Com pretenc lligar-ho tot plegat? A través d’un vigatà nascut el 1846 d’acord amb l’Arxiu Municipal. És a dir, enguany es commemora el cent vuitanta aniversari del seu naixement. Parlem d’Eusebi Molera i Bros, el vigatà que, literalment, va fer brillar part d’Amèrica.

Si teniu pensat anar de vacances a Califòrnia i encara no heu organitzat la ruta, us pot fer gràcia aquesta informació. A la costa del Pacífic hi trobem el Parc Estatal Andrew Molera. D’acord amb el seu lloc web, el parc comprèn gairebé 5.000 acres de terreny i 15 milles de senders. Les atraccions culturals i naturals inclouen la Cooper Cabin, així com el Molera Ranch House Museum. Si portéssim banyador ens podríem refrescar tant a l’Andrew Molera Beach, com a la Molera Beach. Sapigueu que aquest parc està dedicat al fill d’Eusebi Molera i Amelia Vallejo Cooper.

Vorejant la costa arribarem a Monterey, al Cooper-Molera Adobe. El complex pertany al National Trust for Historic Preservation. L’emplaçament també té al·lusions vigatanes. En el complex hi ha espais museïtzats, llocs per a exposicions, graners i jardins històrics... Seguint més cap al nord i creuant la Carretera Molera, en honor a la família, arribarem a Castroville, origen del Festival de la Carxofa. Comencí l’any 1922 quan es van plantar els primers brots de carxofera, més concretament, a un ranxo de l’Eusebi Molera. És del tot versemblant que l’origen de tot es trobi en una carta del mateix Molera a Martí Genís: «Me faras favor de procurarme y enviarme à la direcció qu’encabesa aquesta carta llavors (semillas) de alcalhofas [...]».

Prenent una carretera interior ens podrem adreçar cap a San José, on ens desviarem per arribar a l’Observatori Lick. Sobre aquest, cedeixo la paraula al nostre protagonista: «l’Observatori de Lick[,] el mes important del mon per los descubriments astronomichs que ha fet, me consulta en casi tots los projectes d’importancia». Així mateix, per l’eclipsi solar de l’agost del 1905, enguany farà 121 anys i repeteix, el vigatà va assessorar a l’expedició nord-americana que es va desplaçar a la Península per observar-lo. Per cert, si parlem d’eclipsis no podem obviar el que apareixia un dia publicat a la portada d’un diari novaiorquès: «¡¡Important descubriment!! / DIVISIÓ PRÀCTICA DE LA LLUM ELÉCTRICA. / ¡EDISON ECLIPSAT! / LO GRAN PROBLEMA RESOLT PER DOS CATALANS, / MOLERA Y CEBRIAN». Sí, un vigatà eclipsant el mateix Thomas Alva Edison.

De l’Observatori Lick desfarem ruta i farem via cap a San Francisco, ciutat on, precisament, Molera ja hi va fer rodar un cotxe elèctric abans dels anys trenta, i fou artífex de la seva reconstrucció. Allí podrem descansar al Golden Gate Park. Al bell mig hi ha un parell de testimonis més de la seva empremta. En primer lloc, l’Acadèmia de Ciències: ell en fou president. Segonament, el monument dedicat a Miguel de Cervantes. Si us hi atanseu, veureu una placa on hi ha el nom del compatrici perquè el reglaren ell i un seu amic.

Vacances allunyades però amb referències ben casolanes. Com fou la vida de Molera. El vigatà va viure i desenvolupar amb èxit el somni americà però tot havia començat a l’Escola Municipal de Dibuix de la ciutat. En senyal d’agraïment, i tanco el cercle, l’any 1927 va instaurar uns premis anuals que es repartien per les festes de Sant Miquel dels Sants, avui Festa Major. Els premis no es perllongaren, però tot amb tot ens permet adonar com d’important i nostrada ha estat sempre la Festa Major. Espero que l'hàgiu gaudit!