Eusebi Molera i Bros

Temps era temps, quan la carrera per aconseguir el que podem entendre per llum elèctrica convencional i/o domèstica estava en el seu punt més àlgid i crític de la història, sortia publicat a la portada d’un diari novaiorquès anomenat La Llumanera de Nova York:
¡¡Important descubriment!!
DIVISIÓ PRÀCTICA DE LA LLUM ELÉCTRICA.
¡EDISON ECLIPSAT!
LO GRAN PROBLEMA RESOLT PER DOS CATALANS,
MOLERA Y CEBRIAN.

Ab lo cor plé de satisfacció y d’entussiasme anunciem avuy als nostres lectors lo triumfo qu’ han obtingut dos paysans nostres en lo terreno de la ciència. La divisió de la llum eléctrica es ja un fet práctich, y la solució del problema es deguda á dos catalans, los Srs. Molera y Cebrian, enginyers residents á San Francisco de California. Mentres lo famós Edison está estudiant encara la manera de dividir la corrent eléctrica, ells, més práctichs y més científichs, han resolt la manera de dividir la mateixa llum [...].
Corria l’any 1879, i aleshores el problema de com dividir el corrent elèctric a fi de poder il·luminar l’interior de les cases restava intractable. Fins aleshores existien els arcs voltaics, amb carbó de baixa resistència i alt voltatge. Tot i així, el fet que tinguessin tanta potència i fossin tan perillosos, feia que bàsicament només es poguessin utilitzar a l’exterior. Durant aquell mateix any, un tal Thomas Alva Edison va començar a experimentar noves vies. La idea d’Edison era obviar el problema de la divisió i crear una bombeta incandescent d’alta resistència que pogués absorbir alts voltatges sense fondre’s el filament. D’alguna manera, en comptes de dividir i vèncer, el que pretenia l’inventor era fer prou forta la resistència per no haver de dividir. Paral·lelament, la prestigiosa revista Scientific American, pel juny va presentar als seus lectors un sistema alternatiu dissenyat per dos enginyers militars catalans, el Juan Cebrian i l’Eusebi Molera, el nostre compatrici. Ells, en comptes de dividir el corrent elèctric, el que van proposar fou la divisió directament de la llum.

Per sorprenent que sembli que un vigatà plantés cara a Edison, no només seleccionem a Eusebi Molera per aquest fet, sinó també per moltes altres coses no menys dignes, notòries, espectaculars i fins i tot curioses. Essent molt simples, tot i que no enganyaríem pas a ningú, podríem dir que fou el vigatà que va fer brillar part d’Amèrica. Metafòricament i literal. Quasi res. Parlem del vigatà que va anar a perseguir el somni americà i, entre altres distincions i reconeixements fou: membre honorari de la Societat d’Arquitectes de San Francisco; soci de la Societat d’Enginyers Civils i Arquitectes de Mèxic; president de la Societat d’Enginyers Civils de Califòrnia; membre de la Societat Internacional d’Enginyers Elèctrics de París; president de la Biblioteca Mercantil de San Francisco; president de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia; assessor de l’Observatori de Lick; membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona; vicepresident de la California Historical Society [‘Societat Històrica de Califòrnia’]; soci honorari de l’Acadèmia de Ciències de Mèxic; membre de la British Astronomical Society [‘Societat Astronòmica Britànica’]; membre fundador i president un parell de vegades de la Societat Tècnica de la Costa del Pacífic; membre de la Societat Geogràfica del Pacífic; membre del Comitè de Reconstrucció de San Francisco; regidor d’urbanisme i conseller en qualitat de prohom de la mateixa ciutat; president del Comitè d’Embelliment i de Recepcions Públiques de San Francisco; membre del The California Promotion Committee [‘Comitè de Promoció de Califòrnia’]; membre del prestigiós i selecte Chit-Chat Club; membre corresponent de la Real Academia Española; delegat al Nou Món de la Sociedad Astronómica de España y América; membre honorífic de la Societat Geogràfica i Estadística de Mèxic; membre distingit de la Universitat de Califòrnia; membre de la Societat Americana d’Enginyers Civils; membre de la Societat Astronòmica de Califòrnia; membre de la Societat Tecnològica de Califòrnia; membre de l’Esbart de Vic, i membre també del Círcol Literari de la mateixa ciutat. En qualsevol cas, un gran emprenedor amb un immens talent. I si hem de fer cas del que deia arran de la no resposta a les cartes enviades al canonge Collell, fou un home amb una agenda de luxe:
[...]no podia creure qu’ell se cregues de tanta importancia que les meves cartes no mereixen resposta, puig entre els meus corresponents si contaban reinants de nacions, membres de cases reals, lords d’Anglaterra, senadors dels Estats Units, ministres del govern espanyol, eminències científiques i literàries...
Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris