Cercar en aquest bloc

Carles Costa i Muntadas

Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic. Crec que sóc el primer a autoproclamar-se aprenent vitalici de vicòleg i viquista

Frases meves
Jo autor de llibres

Més…

Tancat per vacances

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

- dimarts, de setembre 09, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Carles Costa i Muntadas

Contingut del bloc

Frases meves
John Bux, rere la pista de l’home de goma
Victòries
Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Exposició Esperantista
Quant a mi

Etiquetes

Política265 Independència195 Democràcia143 Vic131 Història114 Glòries Vigatanes102 Quotidianitat96 CiU69 Treball62 Salut58

Llibertat54 Reagrupament47 cultura46 Religió42 Ensenyament40 Economia35 Plaers35 Tecnologia33 Coneixement32 Ciència31 Filosofia31 TV330 Llengua28 25N24 Educació24 Records24 Cuina21 Asperger20 Empresa20 Natura20 TEA20 Corea15 Règims15 ERC14 Barça12 Esperanto12 Periodisme12 Cafè11 Internet11 Música11 Nazisme11 Immigració10 Mitologia9 Poesia9 Seguretat9 ANC8 Dret a decidir8 Biologia7 Esport7 Informàtica6 Meteorologia6 Cine5 Recursos5 Teologia5 Xina5 Tradició4 Victòries4 EuskalHerria3 Infraestructures3 Recepta3 SCI3 Societat3 TV3 JxCAT2

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu del bloc

2025 47

2024 55
2023 33
2022 38
2021 68
2020 56
2019 11
- de desembre 5
- de novembre 6
2016 4
- de juliol 3
- de juny 1
2014 18
2013 56
2012 135
2011 94
2010 21
2009 31
2008 78

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades més populars

John Bux, Com-s’ha-fet (1/4)

- dimarts, de desembre 09, 2025

És el terme literalment traduït del tradicional making off anglès. Era per posar un títol perquè em venia de gust explicar una mica com s’ha fet John Bux, rere les passes de l’home de goma . Començant pel principi, crec que ens remuntem com a mínim a l’agost del 2019: fa més de sis anys! Dic que crec, perquè és la data dels primers documents que tinc. Jo diria que estava més o menys immers en un treball que, sigui dit de passada, difícilment veurà llum. Era la tercera figura que intentava desglossar (o no), després d’Antoni de Sant Jeroni, i del baró de Savassona. A partir de llavors, o a mig fer, van venir Maria de les Llagues Osona i Mongraula; Arcàngela de Ferreras i Bosch; Maria Teresa Saits i Vilardebò; Ramona Llimargas Solé, i l’ Antònia Bardolet . Sí, ho he escrit bé. Aquestes cinc dones em donava prou material per un llibre sol, i vaig pensar en Victòries . El cert, però, és que l’Antònia Bardolet no acabava d’encaixar amb les altres quatre, i també tenia prou infor...

Segueix llegint prement aquí »

El naixement de Jesús

- dimecres, d’abril 03, 2013

Sempre és motiu per alegrar-se quan reps felicitacions sinceres. Val per tot el tipus de felicitacions però, el fil conductor d'aquesta entrada és sobre els aniversaris; o no. El meu, més concretament. No em fa res dir l'edat que tinc ni el dia que vaig néixer però, sí que d'ençà d'uns anys, em molesta un xic rebre felicitacions no sinceres. No sé si és el terme més adequat... Per entendre’ns, anomeno felicitacions no sinceres aquelles que les desencadenen els avisos de qualsevol xarxa social; dit d’altra manera, que si no fos per la xarxa social de torn, ni tant sols sabrien que existeixes. És important entendre aquest matís. Quan en alguna banda (Internet) em demanen una data de naixement pel registre, generalment li poso 1 de gener de 1970; és falsa i és la data que es pren com a referència informàtica... no vull que el dia del meu aniversari em feliciti gent per quedar bé... només desitjo -i a vegades fins i tot espero- la dels amics i persones properes que el rec...

Segueix llegint prement aquí »

Experiència a El Bulli1846 (1/2)

- dimarts, de novembre 18, 2025

Visita molt especial i eminentment interessant el passat primer de novembre. Era el darrer dia per fer-ho aquesta temporada i vàrem tenir ocasió de ser-ne partícips. Els que em coneixen i seguiu aquest bloc, ja coneixeu una mica la meva passió per la cuina. D’alguna manera, a banda d’ aprenent vitalici de vicòleg , també em podria considerar foodie . Per si no la coneixeu, la paraula generalment s’utilitza per referir-se a la persona aficionada al menjar i al beure. En el meu cas, més enllà del cafè , l’únic que bec és aigua... de manera que seria foodie per la banda del menjar: vindria a ser quelcom semblant a «interessat per la [bona] cuina i el [bon] menjar», una espècie de groumet . Un dels primers foodies que em venen al cap seria en Jaume Pastallé. Us recordeu del Bona Cuina de la Tele3? El fet és que la visita era una sorpresa. Vaig lligar caps al sortir de l’AP7 en direcció a Roses. En realitat, el somni hauria estat anys ha, i poder anar a viure l’experiència al mític resta...

Segueix llegint prement aquí »

«John Bux, rere la pista de l'home de goma»: nou llibre d'un artista del cabaret de fama mundial

- dimarts, de desembre 02, 2025

Sempre s’ha dit que els vigatans som gent tancada. Bé, l’adverbi de temps seria una mica imprecís. En realitat, el tret distintiu es va popularitzar arran de la novel·la de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants a partir de l’any 1931. És cert que aquella novel·la pseudofictícia va definir la societat vigatana d’una època concreta de manera força fidel. De ben segur, sense manca de raó. Malgrat això, el personatge que presentem seguidament, trenca totalment amb aquest estigma. I a banda d’aquest, també amb el que afirma que a Vic tot era seny i pràcticament només ha donat glòries de caire religiós. En aquest cas, parlem de John Bux —nom artístic—, un campió del món de balls excèntrics que va donar la volta al món de cabaret a cabaret, triomfant arreu on anava, fins la capital per excel·lència de tot aquest món de varietats: París. Segurament, caldrà fer una mica d’esforç per avesar-nos al vocabulari emprat al món de l’espectacle, i més concretament al del cabaret: trobareu un ...

Segueix llegint prement aquí »

Calendari romà

- dimarts, d’abril 14, 2020

En aquest bloc ja hem explicat diverses vegades coses referents al temps. Que em vingui a la memòria, en el seu dia, un d’aquells que havia de ser la fi del món, vaig fer una breu pinzellada sobre el calendari maia . Al 2012 em devia preocupar això del temps... perquè per cap d’any escrivia de per què els mesos es diuen com es diuen . La darrera entrada al respecte ha estat fa uns dies, quan parlava del significat d els dies de la setmana . Entremig, aprofitant el desig 2020 , també tinguí ocasió de recordar que no tots vivim al mateix any. No obstant tot això, si llegiu documents relativament antics, notareu que quan daten les efemèrides, no posen dimarts 14 d’abril de l’any 2020 . Utilitzen una altra nomenclatura. En el cas de la Catalunya medieval, el calendari romà antic. Com tantes altres coses, no sé si ho he acabat d’entendre però i/o ho sabré explicar. El fet és que el calendari romà antic es basava en cicles lunars. Bàsicament, tenien assenyalats tres moments: lluna nova, q...

Segueix llegint prement aquí »

La caixa de Pandora

- diumenge, de juny 30, 2013

Molts haureu sentit en alguna ocasió, l’expressió “obrir la caixa de pandora” o, en altres versions, “obrir la caixa dels trons”. Dit així, em permeto afirmar que la majoria, en sentir aquesta frase feta, sap de què es tracte. Cert, significa que en algun moment, alguna acció, alguns cosa, fa que comenci a anar tot malament. Semblant a la cançó de Manel que diu “I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”, però just el contrari. A vegades, una tonteria, obre la caixa de pandora i no ens sortim; o costa molt, o tot són calamitats. Però, quin origen té tot plegat? Novament, cal cercar-lo en la mitologia grega. Tot comença amb Prometeu. Prometeu, que significa ‘previsor’, era un tità, fill de Jàpet i de Temis (o Clímine). Va ser el mític rebel i defensor dels humans contra l’hostilitat dels déus; era amic dels mortals. Prometeu, doncs, roba el foc que Zeus tenia al seu carro i aquest vol venjar-se. Per fer-ho, va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de...

Segueix llegint prement aquí »

El cos: de fetus a cadàver. Etapes post mortem (3/4)

- dimarts, de juliol 02, 2024

Més enllà de les curiositats del cos humà vistes a l’anterior entrada, l’autora de Todo lo que queda també parla de les set etapes reconegudes de l’alteració post mortem . Els que mireu sèries a l’estil CSI, és allò de saber l’hora de la mort quan troben un cos. Val a dir que l’autora ja adverteix que no és pas com a les pel·lícules i sèries de televisió. La primera d’aquestes etapes és la pallor mortis (la pal·lidesa de la mort). Comença just uns quants minuts després de morir i és visible durant més o menys una hora. Quan el cor deixa de bategar, l’acció capil·lar es para i la sang s’allunya de la superfície de la pell per assentar-se al nivell gravitacional més baix dels cos. No és una etapa que sigui rellevant per determinar l’hora de la mort, entre altres coses, perquè és una característica molt subjectiva. La segona etapa és l’ algor mortis (fred de la mort): el refredament del cos. Tampoc és rellevant per determinar l’hora del decés ja que, d’entrada, no se sap la temperatur...

Segueix llegint prement aquí »

Experiència a El Bulli1846 (2/2)

- dimarts, de novembre 25, 2025

El món, la majoria de gent, no és conscient de la magnitud del fenomen Ferran Adrià. La guia va al·ludir en diverses ocasions la seva creença que disposava d’altres capacitats. Jo també ho crec. El que passa, i és difícil d’explicar, és que hi ha una part de geni i una altra de no tant. Fins un cert punt, hi ha una part de la seva genialitat que ho és, no de manera intrínseca, sinó per la mediocritat de la majoria de la societat. Sona dur i contundent, però ho penso així. Intentaré justificar-ho, i a veure si em sé expressar i si se m’entén. Sense ànim de caure en la pedanteria, va fer i està fent una cosa molt simple, que en cap cas significa que sigui fàcil: la mateixa història de la humanitat ens demostra que no ho és. Ho vaig intentar transmetre al final de la visita, però a banda que no em van entendre, crec que fins i tot em van titllar de foll, de prepotent, narcisista o persona que vol donar la nota: en cap cas pretenia que se m’interpretés d’aquesta manera. Ho diré així de con...

Segueix llegint prement aquí »

Quan l’insult en català vola o neda

- dimarts, de juny 09, 2020

La riquesa lèxica de la llengua catalana és espectacular. No ho descobrirem ara. També ho és la seva manera d’insultar-se. Hi ha llocs webs que recullen centenars de paraules que es poden utilitzar per insultar. O més que per insultar i per generalitzar-ne l’ús, diria que per ferir verbalment a una persona, fer-ne escarni o palesar-ne una característica que a priori és negativa. Per posar-vos un exemple, quan a algú li diem que és un xerraire, no crec que l’estiguem insultant, sinó que posem al descobert una característica que ens pot arribar a molestar quan sobrepassa un límit. Dit això, aquesta riquesa de vocabulari per insultar-nos, també em recorda la cortesia britànica. Tenia un bon amic que li parlava sovint del tema. Ell no perdia les bones formes en cap moment, però et podia estar ofenent de manera molt cortesa. Per entendre’ns, jo sempre li deia que els britànics, i amb perdó de l’expressió, no arrufarien mai el nas i t’enviarien a pastar fang, sinó que de manera molt cor...

Segueix llegint prement aquí »