Cercar en aquest bloc

Carles Costa i Muntadas

Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic.

Frases meves
Jo autor de llibres

Més…

Tancat per vacances

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

- dimarts, de setembre 09, 2025

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Carles Costa i Muntadas

Contingut del bloc

Frases meves
Victòries
Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Exposició Esperantista
Quant a mi

Etiquetes

Política265 Independència195 Democràcia143 Vic127 Història113 Glòries Vigatanes99 Quotidianitat96 CiU69 Treball62 Salut58

Llibertat54 Reagrupament47 cultura46 Ensenyament40 Religió40 Economia35 Tecnologia33 Coneixement30 Plaers30 TV330 Ciència29 Filosofia29 Llengua27 25N24 Educació24 Records21 Asperger20 Empresa20 Natura20 TEA20 Cuina19 Corea15 Règims15 ERC14 Barça12 Esperanto12 Periodisme12 Cafè11 Internet11 Nazisme11 Immigració10 Música10 Mitologia9 Poesia9 Seguretat9 ANC8 Dret a decidir8 Biologia7 Esport7 Informàtica6 Meteorologia6 Cine5 Recursos5 Teologia5 Xina5 Tradició4 EuskalHerria3 Infraestructures3 Recepta3 SCI3 Societat3 TV3 JxCAT2

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu del bloc

2025 39

2024 55
2023 33
2022 38
2021 68
2020 56
2019 11
- de desembre 5
- de novembre 6
2016 4
- de juliol 3
- de juny 1
2014 18
2013 56
2012 135
2011 94
2010 21
2009 31
2008 78

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades més populars

Discurs enllaç Jordi i Judit

- dissabte, d’abril 23, 2011

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per...

Segueix llegint prement aquí »

Felipa Salarich: una vigatana heroïna de la Caritat

- dimarts, de setembre 02, 2025

Passats mesos de la incorporació de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres ve a tomb a parlar sobre altres figures que bé hi podrien ser, especialment dones. Podríem parlar d’Antònia Bardolet i Boix, de Maria de les Llagues Osona... Però avui parlem de la Felipa Salarich i Arqués. Aquesta vigatana va veure la primera llum a l’antiga plaça del carbó el vint-i-sis de maig de l’any 1828. D’aquí a tres anys seria bonic veure abellir una mica més la Galeria amb la seva efígie per commemorar el dos-cents aniversari del seu naixement. Felipa Salarich és, segurament, la primera dona proposada per a la Galeria. Ho va fer en diverses ocasions ni més ni menys que el canonge Collell. Ho feu per l’exemplaritat que va demostrar al llarg de la seva vida, dedicada als malalts pobres i posant en risc la pròpia pell, i també per reivindicar presència femenina en una galeria aleshores totalment masculina.

Segueix llegint prement aquí »

Melmelada de mores

- dimarts, de setembre 28, 2021

Pel que he llegit, aquest ha estat un bon any per les mores i a les xarxes socials molts han compartit la seva destresa per fer-ne melmelada. Jo no vull ser menys. Ja en vaig fer l’any passat o fa dos anys, però com que la cosa no va quedar gaire bé, he esperat un nou any per compartir-ho, ara que em sembla que ha quedat força digne. Sigui dit de passada que si algú cerca receptes de melmelada de mores en trobarà a centenars o milers, però al final, un sempre té dubtes, i tot i fer-ho com diu la recepta de torn (cas de poder-la complir), mai queda com hauria de quedar. El motiu? Bé en podrien ser dos: 1) no ho conten tot o 2) involuntàriament els ingredients són diferents per molt que ens esforcem que siguin iguals. Amb això dels ingredients vull fer un parell d’apunts, i em sembla que és important tenir-ho clar perquè a vegades la gent segueix una recepta al peu de lletra i tot i que estigui bé, no queda igual que la foto corresponent. En el cas de rebosteria diuen que és imprescindi...

Segueix llegint prement aquí »

La redacció després de vacances

- dissabte, de setembre 10, 2011

Segons els calendari escolar 2011-12, l’inici de les classes al segon cicle de l’educació infantil, dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris, comencen el proper dilluns dia 12. Si no vaig errat, és el que els de la meva generació coneixem popularment amb l’EGB: No és tècnicament el mateix ni avarca les mateixes edats però, és com ho coneixem nosaltres. Recordo quan anava a l’escola... Deixeu-me fer un incís que l’escola on havia anat, segons, m’havien dit, havia sigut Ajuntament, presó i escola; també hi vivia un guàrdia civil. Si em permeteu la broma, no sé quin n’és l’ordre ni què era quan vaig deixar d’anar-hi... Com anava dient, quan anava a l’escola, part del primer dia el dedicàvem a poques coses:

Segueix llegint prement aquí »

Redacció després de vacances

- dimarts, de setembre 14, 2021

Ahir vàrem tornar a l’escola. Després d’un estiu millor que l’anterior en el que ens han deixat sortir i jugar més, l’estiu s’ha acabat (no astronòmicament parlant). Com cada any, hi ha coses bones i dolentes. Com a bones, hi ha que tornarem a trobar els amics i amigues, professors i professores, i que més o menys tornarem a la normalitat. Com a dolentes, hi ha que hem acabat les vacances! I això per si mateix ja és una cosa dolenta. S’ha acabat llevar-se tard, s’ha acabat anar a dormir tard, i tornen a començar els deures. Però bé, ja en tenia ganes perquè tres mesos a vegades també es fan llargs. Aquest estiu, com deia, ens han deixat jugar una mica més que l’anterior. He sentit als adults que tot això de la Covid-19 també és un problema econòmic. Que si la gent no surt no gasta, i si no gasta no es pot recaptar. I això no pot passar de cap de les maneres! Que el país és pobre i cal recaptar! Nosaltres no es pot dir que ho hàgim fet gaire, de sortir. Algunes escapades però dormir a ...

Segueix llegint prement aquí »

La caixa de Pandora

- diumenge, de juny 30, 2013

Molts haureu sentit en alguna ocasió, l’expressió “obrir la caixa de pandora” o, en altres versions, “obrir la caixa dels trons”. Dit així, em permeto afirmar que la majoria, en sentir aquesta frase feta, sap de què es tracte. Cert, significa que en algun moment, alguna acció, alguns cosa, fa que comenci a anar tot malament. Semblant a la cançó de Manel que diu “I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”, però just el contrari. A vegades, una tonteria, obre la caixa de pandora i no ens sortim; o costa molt, o tot són calamitats. Però, quin origen té tot plegat? Novament, cal cercar-lo en la mitologia grega. Tot comença amb Prometeu. Prometeu, que significa ‘previsor’, era un tità, fill de Jàpet i de Temis (o Clímine). Va ser el mític rebel i defensor dels humans contra l’hostilitat dels déus; era amic dels mortals. Prometeu, doncs, roba el foc que Zeus tenia al seu carro i aquest vol venjar-se. Per fer-ho, va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de...

Segueix llegint prement aquí »

Incursions al món del TEA-Asperger (20/20)

- dimarts, d’agost 26, 2025

Particularment trobo que tinc moltes coses comunes amb una persona que pugui tenir la síndrome d’Asperger. Dic particularment, però no només soc jo. Tot amb tot, el passat hivern vaig decidir escriure a la meva metgessa de capçalera per fer la consulta corresponent. Apuntava bona part del que he dit, a banda d’algunes altres coses. Tot per què? També li argüia en aquell missatge. Tenir Asperger (presumptament) no em canviaria la vida, però sí que donaria molt sentit a moltes coses. Com us deia més amunt, veure’s reflectit amb vivències d’altres persones que tenen una cosa concreta, és molt alliberador, però ho seria molt més tenir-ne la certesa. Imagineu que teniu una espècie d’equació com la següent: 1 = 2. Això, a la majoria de gent li faria petar el cap. Però si us diuen que 1 + x = 2, i que x = 1, la cosa canvia molt, oi? De sobte tot es veu clar. Doncs el que pretenc és veure-ho clar. Trobar una sèrie de perquès. Era conscient que una persona de quaranta-cinc anys que de sobte con...

Segueix llegint prement aquí »

Incursions al món del TEA-Asperger (7/20)

- dimarts, de maig 27, 2025

A banda del TEA com a tal, el propi trastorn també pot anar associat a altres trastorns o malalties. El primer és el Trastorn Obsessiu-Compulsiu, TOC. Sempre diem que tothom té una mica de TOC. Encara que sigui per no portar la contrària, jo crec que també en tinc una mica. Tinc mania en comprovar si he tancat la porta al sortir de casa; també en mirar les aixetes; fins i tot en alinear el router (alinear coses en general també és un tret característic de les persones amb TEA), i probablement el més TOC de tots, el tinc amb la Covid. Continuo anant amb el meu gel desinfectant i fent-ne ús sovint, a banda de desinfectar el mòbil cada vegada que surt de casa. Intento minimitzar el risc de contagiar-me de qualsevol virus, però també entenc que és impossible quan la resta del món, pràcticament tota, no té ni la meitat de la meitat de la meitat del meu particular interès. Hom sap que la manera més fàcil d’evitar multitud de contagis és tenir les mans netes però és una batalla perduda. I per...

Segueix llegint prement aquí »

Incursions al món del TEA-Asperger (19/20)

- dimarts, d’agost 19, 2025

Hem arribat a l’inici del final. Com deia fa moltes entrades em vaig començar a interessar per aquest tema a l’hivern de l’any passat. Jo anava fent però havia arribat a un punt que em generava conflictes en el dia a dia. Què vull dir amb això? Molt simple, havia arribat a un punt on no m’entenia amb la gent que estimo. Amb la que no estimo ja els entenc poc i fins un cert punt no em preocupa, però no entendre’s amb la gent que estimes ja és un problema. I estem parlant de coses i converses quotidianes. I quan dic conflictes ho dic des de diversos punts de vista. Un podria ser el sol fet de no entendre el que t’estan dient, amb tot el que això comporta. Un altre podria ser que el fet de no entendre-ho, generalment fas preguntes, però la resposta generalment és tan òbvia pel neurotípic, que és relativament fàcil que s’ho prengui lleugerament malament, o que es pensi que ho preguntes per prendre el pèl o fer sonar el que no sona. Llavors vaig començar a fer una mena de treball interior p...

Segueix llegint prement aquí »