Eleccions #25N: SI (2)

Havíem deixat a mig fer en una anterior entrada les valoracions de les raons per les quals Solidaritat Catalana per la Independència creia que els havíem de votar. Seguim avui. 

Raó número 5. “Independència SÍ, regeneració democràtica també!” Aquesta és un xic insultant, i més quan el seu número 2 de la llista per Barcelona és al món de la política des del 1993 quan va entrar a les JERC i des del 2003 és diputat al Parlament de Catalunya. Ep! del tot legítim però, que no ens donin lliços de regeneració. En el cas del cap de llista, fou conseller nacional de CiU fa força anys i vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. També parlem d’uns anys. Deixo de banda la polèmica que hi ha hagut per l'elecció dels membres de les llistes; especialment pel cas de Girona.

Raó número 6: “Independència SÍ, al servei del poble també!”. Una raó un xic excloent perquè volen l’estat català al servei de les classes populars, dels treballadors/es i de les classes mitjanes. I, què passa amb la classe baixa i alta? La independència ha de ser un procés integrador on tothom hi ha de ser benvingut. Tot units fer força i entre tots ho hauríem de fet tot. No es pot excloure, i menys en un procés democràtic, una part de la gent. És ben cert que, com SI, no vull una Catalunya on manin els de sempre ni es permetin abusos de les entitats financeres o es controlin els mitjans de comunicació. Ho subscric però, en una país més o menys democràtic, això ho hem de fer tots i el país ha de ser de tots i per a tots. 

Raó número 7: “Fets i no només paraules: Solidaritat impulsa la sobirania fiscal, el #novullpagar i l’escola en català”. Bonic eslògan, curiosament, del criticat Montilla amb el que va concórrer a unes eleccions passades. De totes maneres, una cosa que se’ls ha de reconèixer als de SI, és que saben ser on hi ha la notícia. Van saber posar-se molt bé davant dels moviments del #novullpagar i de l’escola en català. Tenen l’encert polític de veure per on van els trets i abanderen aquests populars moviments. Ja vaig escriure en una ocasió les qualitats de Solidaritat Catalana. Tanmateix, particularment, ja us he dit que no estic d’acord en impulsar la il·legalitat. El que cal, és canviar les lleis, i no saltar-se-les perquè si no, acabem sent tots una colla d'il·legals.

Raó número 8: “0€ de deutes amb bancs i caixes, tenim les mans lliures!”. Desconec els comptes de SI; al seu web no estan publicats. Per tant, no ho valoro. 

Raó número 9: “Practiquem l’austeritat”. Van retornar els TELETACS, diuen... Que bons. Si els van retornar, vol dir que els tenien, no? Però, quan van veure tot allò del #novullpagar, fou una oportunitat perfecte per aprofitar tornar-los. Com us deia, saben ser on han de ser. És una virtut, no ho nego. Alguns n’haurien d’aprendre. També han renunciat als cotxes oficials i reclamat baixada de sous. Tot això, em sembla molt bé. 

I, finalment, raó número 10: “Hem plantat cara als abusos de l’Estat espanyol i denunciat la corrupció”. Novament, saber ser on part de gent visible requereix que hi hagi algú. Són uns cracs, de veritat. Han denunciat la catalanofòbia i els militars neocolpistes (textualment), han investigat i denunciat casos de corrupció... Tot em sembla molt bé. 

Així doncs, què faig amb SI? Hi ha coses que m’agraden molt i d’altres que gens. De fet, de les 10 raons que apunten per votar-los, n’hi ha més d’una que, personalment, és raó per no fer-ho. Ep! Insisteixo, del tot legítim presentar-les però, jo, com a ciutadà, tinc el deure de valorar les propostes i només dic que a mi no m’agraden i justifico els meus perquès. El més important però, el tema nacional, no em convenç; com tampoc segons quines actituds i preses de pèl. Insisteixo amb el tema del referèndum. Ens portarà molts mal de caps. Més val acabar això ràpid i no aïrar als espanyols durant tant de temps. Descarto definitivament la possibilitat de SI. Es va estrenyent el cercle i acabant les alternatives... Em queda valorar E(RC) que, a data d'escriure's aquesta entrada, desconec el programa electoral.