Humilitat, generositat i responsabilitat

Si sabés que aquesta entrada hagués de tenir alguna repercussió, la començaria amb “Carta Oberta al President Mas i a Oriol Junqueras”. Però, no és el cas. A més no sóc el primer ni el darrer que demana el que demano seguidament: HUMILITAT, GENEROSITAT I RESPONSABILITAT. Ho poso en majúscules, negreta i subratllat perquè crec que és important.

L’anàlisi de les eleccions per part de CiU i per part d’E(RC) ja les vaig fer els passat dilluns i no ho repetiré de manera igual però em sembla precís, humilment, insistir-hi. L’home és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra dues vegades. I tres i quatre... És trist però, és així. És per això que vistos els excel·lents resultats (de veritat que ho crec), no es pot deixar escapar una oportunitat com la que tenim als quatre dies; menys encara per pors. El poble, majoritàriament, on fa costat a Mas o a Junqueras, sinó als dos alhora. I són els dos alhora que han de respondre.

A les passades eleccions s’han assolit diversos èxits. En primer lloc, hi ha més escons independentistes que en la legislatura anterior; han passat d’una banda a una altra però, quantitativament en nombre de vots i escons, n’hi ha més. La premsa internacional n’ha fet una bona lectura; en general han fet la mateixa que escric. I, una altra cosa important: la primera i segona força del Parlament de Catalunya són forces independentistes. No havia passat mai. I, per acabar, la independència és plural. Des del centre-dreta de CiU fins a l’extrema-esquerra de les CUP. No hi hauria d’haver motius per estar descontent o desil·lusionat sinó fos perquè havia d’entrar la bella cantarella que CiU i E(RC) no es poden posar d’acord.

Per això entenc que convergents i esquerrans han de fer una bona lectura i actuar en sentit d’estat. Han de fer una ullada al passat i el present. És l’única manera de no caure -ensopegar- en els mateixos errors. Aquests errors són: 1) Puta i Ramoneta per part de CiU i 2) Ser més d’esquerra, menys republicans i si queda alguna cosa, catalans per part d’E(RC). Això, per una banda. Per l’altra tenir clar on som i els passos a seguir. Pels que no entenguin de política, us posaré un exemple de menjar que em penso que tothom hi entén. Sí, diuen que l’eix nacional és indestriable del social. Jo, personalment, no hi estic d’acord. Si no es posen d’acord per aquesta qüestió, és, senzillament imperdonable i -auguro- ho pagaran car. Ambdues formacions han vist als darrers 2 anys com es poden perdre 11 o 12 diputats com aquell que no veu la cosa i d’un dia per l’altre.

Així doncs, és l’eix social que és indestriable del nacional i no viceversa. No sé si m'explico. El social depèn del nacional; mentre que en nacional no depèn del social. És a dir, si parlem de menjar, no podem estar discutint com ens menjarem un pollastre (si al forn, si a l’ast, a la planxa o a la cassola) sense tenir el pollastre. Tot i que, si m’ho permeteu, en tenim un de ben gros de pollastre; però aquesta no és la qüestió. El que vull dir és que els dos dirigents s’han de posar d’acord per aconseguir el pollastre i llavors, un cop en tinguem, ja discutirem com el cuinem; sense eix nacional no hi possibilitat de social. Perquè, mentre no hi hagi pollastre, de poc serviran -i torno als àmbits polítics- les polítiques i/o mesures de dretes o d’esquerres.

Ja vaig dir en una entrada anterior que tampoc ha de costar tant trobar un terme mig. Catalunya s’ho val. S’han de posar d’acord sí o sí. Pel que sembla, CiU hi està molt més disposada que no pas E(RC). Per què? Ho desconec. Por a governar? obviant responsabilitats? Tot plegat és de partit petit; molt petit. Si volen ser un partit gran i algun dia ser força majoritària a Catalunya, han de començar per no defugir la responsabilitat que el poble els ha encomanat. Francament, hi tenen molt més a perdre els d’E(RC) que els de CiU. Esquerra ha de tenir clar que 1) Són on són a causa del discurs independentista i no pas pel discurs d’esquerra i 2) Fa quatre dies tenien 10 diputats i ara no se’ls ha de pujar el fum el cap ni marcant paquet. D'altra banda, que a CiU els passi pel cap pactar amb PSOE... tampoc crec que sigui massa responsable.

Així doncs, insisteixo, humilitat i generositat. També, responsabilitat i lideratge; si més no que ho provin. Imprescindible també, sentit d’estat. Primer, eix nacional i, quan hàgim recuperat tot el que generem, ambdós podran fer les seves polítiques. Crec, sincerament, que la gent no estava disposada al magne sacrifici de CiU però que sí estan disposats a un sacrifici acceptable si Catalunya en surt guanyant. És una inversió. Hi sortirem guanyant; tot sacrifici serà retornat amb escreix quan siguem independents.