La democràcia a l'UVI

Aquesta setmana ha estat moguda com ho és darrerament habitual. De totes maneres, una cosa que ha passat aquesta setmana i que no ha passat a les anteriors, és que ha sortit la primera onada del baròmetre d’opinió política del CEO. Personalment, quan tinc temps, sempre procuro donar-hi una ullada. En aquest cas, si bé continua essent interessant donar-hi una ullada a tot, només comento el que fa referència a la política i a la democràcia enllaçant-t’ho al moment que vivim (o patim segons es miri). Deixo per més endavant, una reflexió sobre el lideratge que, també fen ús del baròmetre, em ve com anell al dit. 

Així doncs, l’estat de la democràcia. És a l’UVI; certament i tristament. Com ja apuntava en la darrera entrada Sorprès que estiguem sorpresos: “Es comença a veure (popularment; alguns fa temps que ho tenim clar), que els polítics (no confondre amb política, si us plau!) d’aquest país, com d’altres països, són com un floronco infectat i ple de pus”. És un tema preocupant que el podem anar observant en els darrers baròmetres i enquestes (tant catalanes com espanyoles). 

Pregunta 1 del baròmetre: “Quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?”. En primer lloc, hi ha l’atur i la precarietat laboral amb un 64.9% i en segona posició, la insatisfacció amb la política amb un 54.5%. Queden per sota, problemes com el funcionament de l’economia (42.3%) o les relacions Catalunya-Espanya (20.9%). No em sorprèn però, és per fer-nos una idea de fins a quin punt la gent està preocupada/decebuda amb la política (segons l’enquesta perquè jo vull creure que realment volen dir polítics); fins i tot més que no pas el funcionament de l’economia o la sanitat(7.1%). La pregunta 2 va pel mateix estil: “Quin d’aquests problemes considera que és el més important?” 43.4%, atur i precarietat laboral; seguit de …. Insatisfacció política amb un 18.2%. Si hem de fer cas a les preguntes, la gent està preocupada per la política. Hi ha interès. Hi ho celebro. Seguim 

Pregunta 9: “Com qualificaria vostè la situació política actual de Catalunya?” Atenció perquè fa fredor... un 72.4% responen que dolenta (50.9%) o molt dolenta (21.5%). Si hem de mirar el cas d’Espanya, la xifra puja fins al 97.1%. Si bé a Espanya la xifra sol ser habitual (fa un any estava a 81.3%), a Catalunya es pot dir que s’ha desfermat. En el baròmetre del febrer del 2012, un 59.3% afirmava que la situació política era dolenta o molt dolenta; ja som al 72.4%. Espectacular i motiu per reflexionar-hi. D’altra banda, per ser justos, l’apunt que un 24.2% creu que d’aquí un any la situació serà pitjor, mentre que un 28.4% creu just el contrari. Val la pena esmentar-ho. Seguim. 

“Em podria dir si vostè la política li interessa molt, bastant, poc o gens?”, diu la pregunta 13. La suma de molt(18.5%) i bastant(39.9%), dona 57.9%. 8 punts més que fa any. Celebro que la gent vagi prenent consciència i vagi mostrant interès pel tema. Però, a veure, com ho resolem tot plegat? Preguntes 19a i 19b. Un 84.4% està més aviat en desacord amb l’afirmació que “crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”, mentre que hi ha un 79.3% que està més aviat d’acord amb l’afirmació “els polítics només busquen el benefici propi”. A cada pàgina que passo del baròmetre, m’agafa un enuig que no sé pas... Realment, és tot molt greu. 

Seguim amb temes democràtics. Diu la pregunta 18: “Està vostè molt, bastant, poc o gens satisfet amb el funcionament de la nostra democràcia?” Fa por veure que els que estan gens satisfets són el 29.9% però, encara en fa més veure que si hi sumem els que estan poc satisfets, la xifra es dispara fins al 84.9%. 

I així estem. A la gent l’interessa la política però està molt preocupada per com funciona. I el que personalment em sembla més preocupant; la gent està confonent política amb polítics i, insisteixo com he fet en altres ocasions, no tenen res a veure. És com si tenim un gran vaixell però està comandat per un mal capità i mals mariners. És el mateix cas. Però, la preocupació és més extensa perquè, com canviem tot el que hi ha? Com es mostra en l’enquesta, la gent ha deixat de creure en el sistema i en els que el dirigeixen (en aquest cas jo també). Preguntes que deixo a l’aire que quasi em fa por preguntar-me: quina és l’alternativa? Que aixequi el dit el que trobi un sistema millor al democràtic i a la política. I si la gent la gent comença a creure en l’anarquisme? En dictadura? Poca broma... I per millorar el que hi ha, qui hi ha? Qui pot dur a terme un gran canvi? 

Amb la mort de Broggi i abans la de Barrera, van morir el darrers líders. No només el sistema està corrupte sinó que 1) la majoria de polítics estan enquistats, 2) s’han assegurat un bon futur i 3) no permeten que ningú millor que ells els prengui el lloc; no hi ha un planter lliure. És, francament, un tema preocupant perquè no hi ha relleu generacional de la política i la democràcia. No només estem en un atzucac complicat, sinó que també sembla difícil sortir-ne. És contundent però, si la gent deixa de creure en aquesta democràcia i no hi podem fer res, no veig un futur massa brillant.