Possible nova etapa

Inicio aquesta setmana una possible nova etapa en aquest bloc. Com es pot apreciar, els canvis són ben visibles a simple vista. En primer lloc, un nou domini, en aquest cas carlescosta.cat. Curiosament —o no— l’he trobat disponible. És fàcil que hi hagi gent que vingui a parar a aquest bloc tot cercant al Carles Costa periodista. Sento decebre’ls. Com he dit en altres ocasions, no sóc ell. L’altra cara visible és el nou disseny. De ben segur canviarà els propers dies o setmanes perquè no m’acaba de convèncer. Tanmateix, calia canviar-lo. Continua presidint el bloc una foto de la plaça Major de Vic. No obstant així i després de tres anys i mig, es pot dir —irònicament— que s’ha fet clar.

Què significa això? Amb això vull dir que enceto una nova etapa. Si més no ho intento. Amb més de tres anys i mig he tingut temps de diverses coses. La més important de totes, créixer i aprendre: madurar. Vaig publicar un llibre intitulat Un passeig per Vic el novembre de l’any 2016. En la mesura que em sigui possible, aniré ampliant informació sobre el mateix. Però el més important és això, aprendre. I així com quan vaig deixar d’escriure estava esgotat pels esdeveniments polítics d’aquest país i no sabia sobre què escriure, ara ho veig diferent.

La situació política no es pot dir que hagi canviat. Bé… ha canviat però vull dir que seguim sense ser independents. Avui, però, som més a prop que fa tres anys. Tot amb tot, el que vull dir és que, si bé la política em continua interessant, no puc pas dir el mateix dels polítics (sovint els solem confondre…). Tanmateix, recordar una de les frases que s'ha fet clàssica: "ja m'avisareu". Però amb aquests tres anys també he après a relativitzar les coses. Keep calm and breathe… He après a preocupar-nos per les nostres coses, i quan dic nostres vull dir per les que hi podem tenir una certa incidència. En principi, s’ha acabat el flagelar-se per segons què. Podem parlar (escriure) de tot, però sense perdre la calma.

Al capdavall, amb aquesta possible nova etapa tinc ganes de gaudir i no patir. Escriure el que em vingui bé quan em vingui bé. Quan sigui un tema polític, ho serà, però aquests darrers quatre anys de la meva vida he après també a donar molt de valor a les petites coses. Un d’elles, que no té res de petit, és Vic i tot el que l’envolta. És fàcil, doncs, que intenti potenciar aquest aspecte. Partint de la premissa que la Ciutat dels Sants té 2000 anys d’història, no em seria pas possible desgranar-la aquí. I no només per quantitat i temps, sinó per la gran ignorància que en tenim. Insisteixo, si Vic té 2000 anys d’història i el nostre Arxiu i Biblioteca Episcopal disposa de documents des de l’any 881, us podeu imaginar que amarar-se de tota la història és una tasca impossible.

Bé, en qualsevol cas, rebenvinguts el que vulgueu continuar llegint el que em passi pel cap.

Comentaris

  1. Carles amic,com sempra es un plae sepige da tu,jo segin fent la meba vida ,ara anire a fer un partidet da gof,es al que ancara puc asulir ,salut

    ResponSuprimeix
  2. Carles amic,com sempra es un plae sepige da tu,jo segin fent la meba vida ,ara anire a fer un partidet da gof,es al que ancara puc asulir ,salut

    ResponSuprimeix

Publica un comentari