Passa al contingut principal

Cercar en aquest bloc

Carles Costa i Muntadas

Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic.

Frases meves
Jo autor de llibres

About Coreas

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

- dilluns, de novembre 11, 2019

A short and simple question. Select the democratic state:

North Corea
South Corea
West Corea

(Hint: only an option is correct)

Corea Democràcia Independència Llibertat Política Règims

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Carles Costa i Muntadas

Contingut del bloc

Frases meves
Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Exposició Esperantista
Quant a mi

Etiquetes

Política265 Independència195 Democràcia143 Vic110 Història109 Glòries Vigatanes83 Quotidianitat76 CiU69 Treball62 Reagrupament47

cultura46 Llibertat45 Religió39 Economia35 Tecnologia33 Salut32 Coneixement30 TV330 Filosofia29 Plaers29 Llengua27 25N24 Educació24 Ciència23 Records21 Empresa20 Ensenyament20 Natura20 Cuina19 ERC14 Barça12 Esperanto12 Periodisme12 Internet11 Nazisme11 Cafè10 Immigració10 Música10 Mitologia9 Poesia9 Seguretat9 ANC8 Dret a decidir8 Corea7 Esport7 Règims7 Informàtica6 Meteorologia6 Cine5 Recursos5 Teologia5 Xina5 EuskalHerria3 Infraestructures3 Recepta3 SCI3 Societat3 TV3 Tradició3 JxCAT2 Biologia1

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu del bloc

2024 42

2023 33
2022 38
2021 68
2020 56
2019 11
- de desembre 5
- de novembre 6
2016 4
- de juliol 3
- de juny 1
2014 18
2013 56
2012 135
2011 94
2010 21
2009 31
2008 78

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades més populars

Discurs enllaç Jordi i Judit

- dissabte, d’abril 23, 2011

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per

Segueix llegint prement aquí »

L’harmonia de les cèl·lules (1/7)

- dimarts, d’octubre 01, 2024

Entre les moltes coses que m’interessen d’aprendre (no sé si aprendre és massa benèvol i ho hauria de deixar en interès) hi ha el com funciona el cos humà, una màquina pràcticament perfecte. Si ho penseu en detall, malgrat tot tingui una explicació, la vida és quasi un miracle, i el cos humà ho és encara més. Sense entrar en temes teològics o de fe, el que va crear el cos humà (crear i evolucionar), és un artistàs! Ja no dic que ha de tenir diversos graus en enginyeria... però bromes a part, realment és increïble apreciar, ja no només com funcionem, sinó també com no funcionem, o com causes porten conseqüències que vistes amb perspectiva tenen tota la lògica del món. Potser un dels objectius a la vida és conèixer-se una mica en aquest aspecte. Perseguint aquest interès em va arribar el títol d’un llibre: «La armonía de las células», de Siddhartha Mukherjee, professor de medicina a la Universitat de Columbia, i oncòleg en el seu hospital universitari. D’entrada pot semblar un llibre que

Segueix llegint prement aquí »

La caixa de Pandora

- diumenge, de juny 30, 2013

Molts haureu sentit en alguna ocasió, l’expressió “obrir la caixa de pandora” o, en altres versions, “obrir la caixa dels trons”. Dit així, em permeto afirmar que la majoria, en sentir aquesta frase feta, sap de què es tracte. Cert, significa que en algun moment, alguna acció, alguns cosa, fa que comenci a anar tot malament. Semblant a la cançó de Manel que diu “I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”, però just el contrari. A vegades, una tonteria, obre la caixa de pandora i no ens sortim; o costa molt, o tot són calamitats. Però, quin origen té tot plegat? Novament, cal cercar-lo en la mitologia grega. Tot comença amb Prometeu. Prometeu, que significa ‘previsor’, era un tità, fill de Jàpet i de Temis (o Clímine). Va ser el mític rebel i defensor dels humans contra l’hostilitat dels déus; era amic dels mortals. Prometeu, doncs, roba el foc que Zeus tenia al seu carro i aquest vol venjar-se. Per fer-ho, va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de

Segueix llegint prement aquí »

Redacció després de vacances

- dimarts, de setembre 24, 2024

Tornada a l’escola, com cada any. Després de més de dos mesos de teòriques vacances, cal tornar a posar el xip. A diferència d’altres anys, no puc pas dir que no tinc ganes de tornar-hi... si bé tampoc em moro per fer-ho. Segurament no se’m fa tan feixuc com en altres anys, però tornar a l’escola sempre fa una mica de mandra. Aquest any hem sortit de la nació. Hem estat per Sòria, Astúries i Cantàbria. Pensareu que hi hem estat molts dies però el cert és que no.... Primer, i potser únic consell, si heu d’anar lluny de vacances, tant que us suposi un dia d’anada i un altre de tornada, preveieu passar diversos dies al destí perquè sinó... el viatge val la pena, però sap greu haver de tornar de seguida.

Segueix llegint prement aquí »

Melmelada de mores

- dimarts, de setembre 28, 2021

Pel que he llegit, aquest ha estat un bon any per les mores i a les xarxes socials molts han compartit la seva destresa per fer-ne melmelada. Jo no vull ser menys. Ja en vaig fer l’any passat o fa dos anys, però com que la cosa no va quedar gaire bé, he esperat un nou any per compartir-ho, ara que em sembla que ha quedat força digne. Sigui dit de passada que si algú cerca receptes de melmelada de mores en trobarà a centenars o milers, però al final, un sempre té dubtes, i tot i fer-ho com diu la recepta de torn (cas de poder-la complir), mai queda com hauria de quedar. El motiu? Bé en podrien ser dos: 1) no ho conten tot o 2) involuntàriament els ingredients són diferents per molt que ens esforcem que siguin iguals. Amb això dels ingredients vull fer un parell d’apunts, i em sembla que és important tenir-ho clar perquè a vegades la gent segueix una recepta al peu de lletra i tot i que estigui bé, no queda igual que la foto corresponent. En el cas de rebosteria diuen que és imprescindi

Segueix llegint prement aquí »

Curiositats de Sant Miquel

- dimarts, de desembre 17, 2019

De sants Miquel n’hi ha diversos però en el meu cas, quan parlo de sant Miquel, em refereixo al nostre patró, a l’il·lustre fill de la ciutat de Vic. Per tant, per ser més puristes, caldria dir sant Miquel dels Sants, que fou el nom que adoptà en professar com a trinitari descalç el vint-i-nou de gener de l’any 1609. Des de la seva vestició i fins aquell moment, s’havia fet dir Miquel de sant Josep. El nostre compatrici, amb la finalitat de conciliar-se el patrocini no pas d’un, sinó de tots els sants, i voluntat d’imitar-los a tots en tot, no va voler limitar-se amb un sol nom, sinó que va decidir anomenar-se dels sants . Bé, doncs, de la vida i obra de sant Miquel diria que s’ha escrit pràcticament tot. Són d’especial rellevància dues biografies: una d’Antoni de sant Jeroni, i una altra de mossèn Gros. Avui, doncs, no descobrirem res nou. No obstant, sí que penso que una gran part de vigatans només coneixen que és el patró de la ciutat i que és sant. D’altres més erudits saben

Segueix llegint prement aquí »

Enfonsar la flota

- dimarts, de novembre 24, 2020

En dies com els que fa mesos que estem tenint, és clau mirar de distreure’s. El que passa que distreure’s sol a vegades costa, i com que hem de reduir sí o sí les relacions socials... A més, com que tampoc s’hauria de sortir gaire... avui us proposo un joc per passar l’estona. És un joc de tota la vida, no cal tenir l’adversari cara a cara, és simple, es pot fer pràcticament amb qualsevol cosa, i és completament gratuït. Es pot demanar alguna cosa més? Òbviament, el títol de l’entrada ja fa d’spoiler: enfonsar la flota . Les versions d’ enfonsar la flota son diverses i, a banda dels avantatges anteriorment descrits, és altament personalitzable. En el meu cas, aniré a un dels més clàssics. Com molts sabreu, el joc consisteix en enfonsar tota la flota de l’enemic. Imagineu-vos que esteu enmig d’una batalla naval. Vosaltres contra el vostre enemic, cadascú amb la mateixa flota: igualtat de condicions. L’atzar o segurament l’astúcia i l’estratègia en farà un vencedor.

Segueix llegint prement aquí »

Aprenent a ser cafeter (5/8)

- dimarts, d’agost 27, 2024

Parlant de la cafeïna, sapigueu que és una arma de doble tall. La propietat més coneguda d’aquest compost químic és que estimula el sistema nerviós, ja que augmenta el nostre estat d’alerta i concentració. Així mateix, també té efectes estimulants en el teixit muscular. També vaig llegir no fa gaire que el cafè revertia part dels efectes produïts pel sedentarisme. En cap cas estic dient que deixeu de fer exercici! Sinó que el que afirmo és que si esteu treballant vuit hores asseguts, el cafè és un bon aliat. Entre altres coses perquè el cafè té propietats antiinflamatòries, millora el metabolisme, te afectes antioxidants... L’entrada d’avui no va dels beneficis de prendre cafè, que cada vegada n’hi troben més, però queda enumerat que disposa de gran quantitat de fenòlics, d’àcid clorogènic i melanoïdines que van en aquesta línia, així com també altres substàncies de tipus mineral, antioxidants i fibra. En resum i per no allargar-me, hi ha estudis que relacionen el consum del cafè amb

Segueix llegint prement aquí »

Aprenent a ser cafeter (6/8)

- dimarts, de setembre 03, 2024

Ens havíem quedat en l’etapa del torrat del cafè. Havent passat tots aquests processos, és quan el comprem, i és quan si no anem amb compte, tot el que s’ha fet fins aquest moment perd tot el sentit. Una vegada comprat, és el moment de conservar-lo en unes condicions adients. En principi ja ens el venen amb un bon envasat. En primer lloc tenim la temperatura. Teòricament, caldria conservar-lo en un ambient relativament fresc, d’uns quinze graus. Naturalment, hi ha matisos. Quan més transformat estigui el cafè, és a dir, torrat, més s’oxidarà: si bé essent verd pot mantenir-se fins a un any, un cop torrat el temps de conservació òptim baixa a un mes. Ja no parlem de si el cafè fins i tot l’hem molt (o comprat molt), que amb un quart d’hora ja pot perdre bastant. Pel que fa al recipient, caldria conservar-lo en un envàs amb una vàlvula unidireccional, és a dir, que només sigui de sortida d’aire. I, quan dic aire, en realitat vull dir diòxid de carboni, que és el que allibera el torrat. É

Segueix llegint prement aquí »