Passa al contingut principal

Cercar en aquest bloc

Carles Costa i Muntadas

Bloc personal de Carles Costa i Muntadas on reflexiono sobre diversos temes partint d'un lema propi: la humilitat i la reflexió són el nèctar i l'ambrosia del coneixement. També opino, sovint políticament no correcte. Enamorat de Vic.

Frases meves
Jo autor de llibres

About Coreas

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

- dilluns, de novembre 11, 2019

A short and simple question. Select the democratic state:

North Corea
South Corea
West Corea

(Hint: only an option is correct)

Democràcia Independència Llibertat Política

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Carles Costa i Muntadas

Contingut del bloc

Frases meves
Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà
Glòries Vigatanes
Un passeig per Vic
Construint la meva Catalunya ideal
Exposició Esperantista
Quant a mi

Etiquetes

Política265 Independència195 Democràcia143 Vic105 Història104 Glòries Vigatanes82 Quotidianitat76 CiU69 Treball62 Reagrupament47

cultura46 Llibertat45 Religió39 Economia35 Tecnologia33 Coneixement30 TV330 Filosofia29 Salut27 25N24 Educació24 Llengua24 Empresa20 Ensenyament20 Records20 Ciència18 Plaers18 Cuina17 Natura16 ERC14 Barça12 Periodisme12 Internet11 Nazisme11 Immigració10 Música10 Esperanto9 Mitologia9 Poesia9 Seguretat9 ANC8 Dret a decidir8 Esport7 Informàtica6 Meteorologia6 Cine5 Recursos5 Teologia5 Xina5 EuskalHerria3 Infraestructures3 Recepta3 SCI3 Societat3 TV3 Tradició3 JxCAT2

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu del bloc

2024 19

2023 33
2022 38
2021 68
2020 56
2019 11
- de desembre 5
- de novembre 6
2016 4
- de juliol 3
- de juny 1
2014 18
2013 56
2012 135
2011 94
2010 21
2009 31
2008 78

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades més populars

Discurs enllaç Jordi i Judit

- dissabte, d’abril 23, 2011

El 23 d'abril vaig ser testimoni d'una boda; aquest n'és el text que els hi he llegit als nuvis: Sempre he cregut que a la vida has de ser humil, modest i, en totes les ocasions que se’t brinden, aprendre dels que saben. També crec que s’ha de desitjar absolutament tot; però no esperar mai res. Seguint aquesta filosofia, us haig de confessar que poc m’esperava que em convidessin a un esdeveniment com aquest. Jordi, Judit, moltes gràcies. Però si poc t’esperes que et convidin, menys encara t’esperes que et demanin ser testimoni i, finalment, que et demanin unes paraules. Així que, amb la millor de les intencions i, sense saber ben bé que haig de dir, ho intentaré. En primer lloc, deixeu-me que us enumeri uns records que tinc d’en Jordi des que el conec. Uns moments que em mereixen ser destacats. Curs de preparació per fer un mòdul d’informàtica. Allí el conegué. Tímid, amable, afable i, bona persona. Aquesta en va ser la meva primera impressió en començar les classes. Per

Segueix llegint prement aquí »

La caixa de Pandora

- diumenge, de juny 30, 2013

Molts haureu sentit en alguna ocasió, l’expressió “obrir la caixa de pandora” o, en altres versions, “obrir la caixa dels trons”. Dit així, em permeto afirmar que la majoria, en sentir aquesta frase feta, sap de què es tracte. Cert, significa que en algun moment, alguna acció, alguns cosa, fa que comenci a anar tot malament. Semblant a la cançó de Manel que diu “I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”, però just el contrari. A vegades, una tonteria, obre la caixa de pandora i no ens sortim; o costa molt, o tot són calamitats. Però, quin origen té tot plegat? Novament, cal cercar-lo en la mitologia grega. Tot comença amb Prometeu. Prometeu, que significa ‘previsor’, era un tità, fill de Jàpet i de Temis (o Clímine). Va ser el mític rebel i defensor dels humans contra l’hostilitat dels déus; era amic dels mortals. Prometeu, doncs, roba el foc que Zeus tenia al seu carro i aquest vol venjar-se. Per fer-ho, va manar als déus que fabriquessin una dona capaç de

Segueix llegint prement aquí »

Exposició Esperantista

- dijous, d’abril 25, 2024

«A les 4 de la tarda va ser oberta l’exposició esperantista instal·lada al “Temple Romà”. La gran sala d’aquest local estava plena de llibres, catàlegs, revistes, cartells, postals, etc. en esperanto». Aquesta és part de la ressenya que es va publicar l’any 1924 a la revista Kataluna Esperantisto . Aquell any, l’entitat esperantista vigatana, Vika Esperantistaro, va organitzar l’Onzè Congrés de la Federació Esperantista Catalana. El 2024 es commemora el centenari d’aquella efemèride. Per fer-ho se celebra el 40è Congrés a la ciutat, i entre moltes activitats es pretén remembrar aquella exposició. Aquesta exposició s’inaugurarà el divendres vint-i-sis d’abril a les 19.00h. Naturalment, hi esteu tots convidats. Romandrà oberta fins el vint-i-sis de maig. L'horari d'obertura del Temple Romà és de 18h a 20h de dimarts a diumenge, i d'11h a 13h de dimarts a dissabte. Particularment em fa molt il·lusió haver participat en aquesta exposició. Recordo perfectament quan li vaig deman

Segueix llegint prement aquí »

Apunts d'esperanto: els participis (7/9)

- dimarts, d’abril 23, 2024

Un cop hem vist els temps verbals més fàcils i podríem dir que habituals o necessaris per una entesa i comprensió bàsica, anirem pels participis, o altrament dit, la conjugació composta. Tècnicament, els participis són mots que participen de dues categories gramaticals: per una banda, d’un verb, i per l’altra, d’un substantiu o adjectiu o adverbi. Veureu que la cosa, si bé no es pot dir que es compliqui excessivament, sí que hi ha un munt de conjugacions més. Personalment, la conjugació dels verbs no m’ha resultat mai fàcil. En esperanto, aquests participis es formen d’una arrel (el verb), d’un sufix (per indicar si el participi és actiu o passiu, i també per palesar si és present, passat o futur), i d’una terminació per indicar si el participi és substantiu, adjectiu o adverbi. Anem primer per la teoria. Indicarem que un participi és actiu (crec recordar que a l’escola ens deien que era quan l’acció no s’havia acabat) mitjançant els sufixos ant, int i ont en present, passat i futur r

Segueix llegint prement aquí »

Apunts d'esperanto: l'adverbi (4/9)

- dimarts, d’abril 02, 2024

Després de conèixer els substantius, els adjectius i el verb en la seva conjugació simple, és moment per complicar-ho una mica més. O, més que complicar-ho, que continuo pensant que l’esperanto és una llengua tremendament lògica i fàcil comparada amb altres, el que necessitarem és fer una mica més d’esforç de memòria. Al final, veurem que memoritzant una sèrie de mots, aplicant una mateixa mecànica disposarem d’una gran riquesa lingüística. Ja vàrem dir fa algunes entrades que els adverbis terminen en e . Com en els casos anteriors, adoneu-vos que l’esperanto ofereix una gran riquesa d’adverbis, pel sol fet de poder agafar un mot, treure-li la terminació i quedar-se amb l’arrel i, simplement, afegir-hi la lletra e . Per exemple, insult-o , insult-e (insult, insultant), o silent-a , silent-e (silenciós, silenciosament). Això ho podríem dir en referència als adverbis d’una sola arrel. Tanmateix, en esperanto podem construir adverbis de diverses arrels i terminar el mot, igualment, en

Segueix llegint prement aquí »

Presentació de Glòries Vigatanes

- dimecres, d’abril 17, 2024

Em fa molta il·lusió poder presentar el meu llibre Glòries Vigatanes en format paper. El treball és extens llibre (més de 500 pàgines) que versa sobre la vida i obra de divuit persones que han nascut a Vic i transcendentals per la història de la ciutat, del país i del món sencer. La presentació serà el proper divendres dia 19 a les 19h a la Biblioteca Pilarín Bayés. Tothom que es vulgui apropar serà benvingut.

Segueix llegint prement aquí »

Apunts d'esperanto: el complement directe, la sintaxi i les preposicions (5/9)

- dimarts, d’abril 09, 2024

Després de la rebuscada i complicada entrada referent a l’ús dels adverbis , avui ho farem molt senzill perquè només tractarem el clàssic complement directe. En esperanto, tots els substantius (o bé els seus substituts, els pronoms, que veurem més endavant) i els corresponents adjectius prenen la terminació n quan són complement directe. I què entenem per complement directe? Són totes aquelles paraules que reben l’acció d’un verb transitiu (per fer-ho fàcil, ho resumiria en que reben l’acció d’un verb, i penso que contemplem la majoria dels casos simples). Per exemple: mi vidas la maron (jo veig el mar); mi vidas lin (jo veig a ell, o jo el veig); mi vidas la bluan maron (jo veig el mar blau), i/però mi vidas blua la maron (jo veig blau el mar). Així mateix, mi trinkas la vinon (jo bec el vi), i mi respektas lin (jo el respecto). Dit això, aprofitem per parlar de la sintaxis de manera molt breu. En esperanto, els mots no cal que guardin un ordre determinat per confeccionar una f

Segueix llegint prement aquí »

El carrer de Vic que porta al cel

- dimarts, d’agost 25, 2020

No descobriré a aquestes altures que soc un enamorat de Vic. No obstant, no em canso de dir-ho i per molt que ho digui sempre ho acabaré manifestant. A vegades, quan algú em demana que els ensenyi una mica Vic, hi ha parada obligatòria a la casa natal del nostre patró, Sant Miquel dels Sants. I és allí on m’agrada dir de manera cofoia que aquell carrer, anomenat igual que el serafí d’Osona en honor seu, també es podria dir carrer que porta al cel. Ja està bé que es digui el carrer de sant Miquel dels Sants, però penso que carrer que porta al cel podria, fins i tot, ser més representatiu. Que sant Miquel em perdoni. En primer lloc, permeteu-me defensar-me d’aquells que puguin pensar que és un nom poc enginyós. A tots ells els responc, no existeixen carrers que s’anomenen de dalt? O de baix? A Vic mateix coneixem el carrer de Sant Cristòfol com el carrer Estret. O d’on us penseu que ve el nom de Call Nou, sinó del fet que hi havia uns carrers i se’n va fer un de petit? O el carrer Nou?

Segueix llegint prement aquí »

Andreu Febrer i Callís

- dissabte, d’abril 10, 2021

Permeteu-me introduir la figura d’Andreu Febrer i Callís partint de la de Dante Alighieri. El poeta italià del segle XIII és conegut per haver escrit el que es considera una de les obres mestres de la literatura universal: la Divina Comèdia . Fins i tot fou considerada matèria sagrada i es llegia i glossava a les esglésies. En aquesta obra, l’autor resumeix tot el coneixement acumulat durant segles; la seva fe religiosa, i les seves conviccions morals i filosòfiques. Per fer-ho, fa ús de la poesia i d’un viatge. El poema pretén descriure l’estructura de l’altre món segons la concepció de l’època. L’autor es perd per un bosc i llavors inicia el seu particular pelegrinatge per l’infern, el purgatori i, finalment, el paradís. Tot plegat sembla una metàfora que parteix del mal, de la foscor (com a contrari a la llum divina), i a mesura que avança el camí i es va fent costa amunt, els seus pecats van redimint fins a poder entrar al Paradís, terra habitada en l’antiguitat per Adam i Eva. El

Segueix llegint prement aquí »