Josep Pratdesaba, llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència

Difícilment trobaríem un títol més encertat per parlar de la figura de Josep Pratdesaba. Val a dir que no és de collita pròpia, sinó que és del bisbe Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983). Les paraules són recuperades d’una dedicatòria a l’àlbum de firmes de l’observatori. Les escriví, segurament, sintetitzant tots i cadascun dels vessants de l’il·lustre vigatà.

Josep Pratdesaba és probable que sigui conegut per astrònom, però el cert és que fou un vigatà molt polifacètic. Un altre vigatà que cultivà amb èxit diverses disciplines fou Eusebi Molera, retrat del qual llueix a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Efectivament, Pratdesaba fou astrònom, tingué un observatori propi, i portà el seu cognom a la Lluna: durant anys hi tingué un cràter dedicat. Pratdesaba, també, portà la bicicleta a Vic i fundà del Veloz Club Vicense, l’embrió de l’actual Unió Ciclista de Vic. També és curiós trobar-lo entre la primera Junta Directiva de la Ràdio Associació de Catalunya (RAC), Societat Cooperativa. Emissora, anys més tard, que en col·laboració amb el Grupo Godó es convertiria en emissora d’èxit. Pratdesaba també tingué un paper fonamental en l’àmbit de la pagesia i ramaderia. Només direm que durant anys fou el director de la Revista de la Cambra Agricola Ausetana. En la publicació mensual hi destil·lava els seus coneixements a fi de contribuir a la millora i optimització de la producció i vida dels pagesos.

També cal destacar de la figura de Josep Pratdesaba altres vessants del tot transcendentals. En primer lloc, la seva generositat i humilitat. Essent simplistes, Pratdesaba va democratitzar la ciència, és a dir, procurà fer-la arribar a tothom. La quantitat d’articles a la premsa local és ingent. Més enllà dels aspectes siderals, hem trobat articles sobre noves teories sobre la matèria; sobre si hi ha altres planetes habitats; sobre el Sol; eclipsis de Lluna; sobre l’origen etimològic dels dies i dels mesos; conferències sobre geologia... Aquesta generositat va més enllà de les paraules, hi podem assegurar-ho fent un cop d’ull a d’altres figures de l’època. Cal destacà que introduí a la ciència a la seva germana, Pilar Pratdesaba, i a Antònia Bardolet. D’alguna manera, dinamità les fronteres dels seus quefers imposats per la societat de l’època i pogueren realitzar-se. 

Pratdesaba també fou fundador i primer president del Patronat d’Estudis Osonencs, entitat que enguany ha celebrat el seu 70è aniversari i que «se centra en la promoció d'estudis, publicacions i altres activitats culturals, i en la valorització del patrimoni cultural i natural de la comarca d'Osona i el seu entorn». També fou dels que emprengueren el Vika Esperantistaro per promoure l’esperanto. Per acabar, direm que també formà part del Círcol Literari, possiblement l’entitat cultural més important que mai Vic ha vist néixer i créixer, i que fins i tot tingué destresa en el terreny literari i rebé algun premi. Com apuntava més amunt, una figura del tot polifacètica.

Tot amb tot, tenim la sort de poder-ho palpar i viure insitu a la casa Pratdesaba. La casa i tot el seu contingut s’aturà fa anys però avui dia té més vida que mai. Allí, un dia apareixen els estatuts fundacionals de la RAC; un altre una carta amb el Molt Honorable Heribert Barrera; un altre un document del pare de sant Miquel dels Sants... Aparentment semblaria normal, però m’atreviria a dir que no ho és tant, a no ser que Pratdesaba fos una persona realment excepcional. Personalment penso que arribà a la conclusió que tot el que havia conegut, après i creat havia deixat de ser seu i que havia de cedir-ho. Ho feu amb els seus coneixements, i també ho feu amb el seu observatori, del que mostrà la voluntat testamentària de «facilitar la visita del mismo a las entidades culturales, colegios e agrupaciones de caracter cultural que soliciten la visita [...]».

En vida rebé diversos reconeixements. L’Ajuntament de Vic, el juny de l’any 1948, li va imposar la medalla de la ciutat. Medalla que un dia també va aparèixer en un calaix. L’any 1980, el ple de l’Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat que està situat al barri de l’Horta Vermella. Per acabar-ho de reblar, i a jutjar pels «actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tinguin una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat», seria mereixedor d’esdevenir Vigatà Il·lustre.

Article publica a El 9 Nou el divendres 30/12/2022