Naixement, puixança i declivi del vigatanisme (5/10)

Amb el trist escenari de tres obres i un diari, i retornant a l’àmbit local vigatà, en la mansió de Josep Bru de Sala , situada a la plaça de Don Miquel de Clariana, es reuniren a l’estiu del 1860 uns quants homes per posar fre a aquesta mancança. Aquesta antiga casa, actualment casa Dou, avui allotja l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic. Es crearen unes juntes iniciadores per endegar un nou projecte: el Círcol Literari de Vic. S’enviaren els estatuts per la seva aprovació al Govern Civil de la Província. Es notificà l’aprovació amb data de catorze d’octubre de l’any 1860 . Nascuda la nova entitat, es va exhortar als ciutadans a inscriure-s’hi i a constar com a socis fundadors. D’entre els vuitanta-dos fundadors d’aquella entitat hi figuren noms tan eminents com Narcís de Bojons , canonge; Francesc Xavier Calderó , il·lustre advocat i periodista; Joaquim Salarich, vigatà il·lustre; el pare Pere Bach, prevere confessor de sant Antoni Maria Claret i fundador de les monges del Saits i de l’asil per a sacerdots; Ramon Vinader , professor de dret a la capital del regne espanyol; Josep Giró i Torà , catedràtic d’història natural al seminari de Vic, i alcalde de la ciutat durant el trist episodi de l’aiguat sofert la nit del set al vuit d’octubre de 1863; Climent Campà , mestre i cirurgià; Josep Maria Bru de Sala, propietari i hisendat; Manuel Galadies, erudit i advocat; Ramon Anglada , estamper i llibreter; Francesc d’Assís Aguilar , bisbe de Sogorb (1881-1899), o el germà de Jaume Balmes, Miquel . Val a dir que només hem enumerat alguns dels fundadors més populars, però al llarg de la vida del Círcol (1860-1921), tants altres erudits hi aportaren el seu gra de sorra, com per exemple: Joaquim d’Abadal i Calderó , cofundador de la Societat Arqueològica de Vic i del Museu Episcopal; Raimon d’Abadal i Calderó , vigatà il·lustre; Lluís Arumí , farmacèutic i escriptor; Francesc Camprodon , poeta i autor dramàtic; el canonge Jaume Collell, vigatà il·lustre; Ramon Corbella , canonge i escriptor; Antoni d’Espona i de Nuix, escriptor, fundador de la Societat Arqueològica de Vic i primer conservador del Museu Episcopal; Mercè Font i Codina , poetessa vigatana que en el moment de morir en l’any 1900 estava considerada la millor poetessa de la ciutat; Martí Genís i Aguilar, vigatà il·lustre; Josep Gudiol i Cunill, vigatà il·lustre; els germans Masferrer, determinants en la creació d’un nou grup que ja descobrirem; Josepa Massanés i Dalmau, poetessa, el retrat de la qual forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona; Manuel Milà i Fontanals, filòleg, crític i erudit escriptor; Eusebi Molera , vigatà il·lustre; Lluís Bertran Nadal i Canudas, escriptor i fundador de l’entitat Catalunya Vella; Josep Pratdesaba , astrònom eminent que havia donat el seu nom a un cràter lunar i que confiem veure aviat a la Galeria de Vigatans Il·lustres; Josep Salarich i Giménez , metge i escriptor; Josep Serra i Campdelacreu , vigatà il·lustre; el seu fill Manuel Serra i Moret , vigatà il·lustre; Josep Maria Terricabras i Comella , metge, i fundador i president de Vika Esperantistaro; Narcís Verdaguer i Callís , vigatà il·lustre, o mossèn Cinto Verdaguer, príncep dels poetes catalans . Tan sols cal cercar en el nomenclàtor de Vic o de diversos municipis de Catalunya, per adonar-se de la magnitud de totes aquestes figures que coincidiren, en un moment o altre, al Círcol Literari.

Més enllà de la naixença de l’entitat, i per palesar novament que tots ells disposaven de referents, no és sobrer fer conèixer que en la primera avinentesa que tingueren, iniciaren la tradició de fer jornades commemoratives dedicades al fill més il·lustre que havia tingut la ciutat fins aleshores, Jaume Balmes . Tradició que, si bé ha canviat diverses vegades d’organitzador, es manté fins a l’actualitat, malgrat la devoció i coneixement sobre Balmes, tristament, ha minvat molt. Així mateix, el 1862, Francesc d’Assís Aguilar, conjuntament amb Manuel Galadies, Salarich i altres, crearen l’Acadèmia de la Llengua Catalana en el si de la mateixa entitat .

Amb el naixement del nou ens, i no es pot expressar de millor manera «Vich havia despertat del seu son letàrgic i prenia, gràcies al Círcol Literari, el camí de la seva redempció definitiva» . Així fou. L’any 1861, naixia el periòdic El Ausonense, mitjà fundat pel doctor Salarich que tingué una curta durada: desaparegué el 1863. Amb la seva naixença, però, es posava novament de manifest aquesta convicció perquè Vic tornés a brillar com ho havia fet en l’antigor. És possible que el vigatanisme com l’entenem comencés allí (com a mínim hi va donar una bona embranzida). En el primer editorial del nou mitjà, el primer cronista de la ciutat ja ho va constatar:

”LEVANTATE Y ANDA.” Hé aquí las palabras mágicas, que segun un autor y renombrado publicista, necesita la ciudad de Vich, nuestra querida pátria, para sacudir el penoso letargo que la tiene sumergida, para conquistar el honroso lugar que un dia ocupara en el mundo industrial, para que sus hijos recobren la famosa nombradía de sus antepasados. “De Vich, añade el citado publicista, su historia nos dice que ha sido industrial y comercial, que ha podido existir y prosperar terminada la guerra; y tambien que en las luchas honrosas de las artes de la paz, ganó laureles tan inmarcesibles como en las artes de la guerra...

¿Se pretenderá acaso que una degeneracion de sus habitantes hace imposible hoy lo que fué un hecho ayer? No es admisible tan injusta suposición: los vicenses tienen acreditada su inteligencia, su laboriosidad, su aptitud para toda clase de trabajos. Lo que Vich necesita es que una voz poderosa le diga como en otro tiempo á Lázaro: Levantate y anda.”

Pues buen; Vich se levantará, dejará el pesado sudario que la envolvia; “no se cruzará ya mas de brazos y consumirá sus fuerzas llorando sobre sus grandezas pasadas.”[...] 


Comentaris