Diari d'un monjo infiltrat (3/10)

A les 19.00h i puntualment, comencen vespres a l’església romànica. És una pregària o pregàries cantades de la comunitat. Aquesta mateixa la formen vint monjos, tot i que en aquest cas n’hi assisteixen divuit. No em sembla una comunitat excessivament envellida. És fàcil que la meitat o més passin de la seixantena, però n’hi ha uns quants que no deuen passar de la quarantena, o fins i tot la trentena. En especial reconec a un parell de monjos molt joves, que els havia vist en unes entrevistes al Youtube. Un d’ells, em recorda a sant Miquel dels Sants.

L’església és imponent. Austera, alhora noble. Em sorprenen les seves dimensions. Als hostes que estem en la hostatgeria interna ens guarden la primera filera de bancs, just davant de l’altar. Darrera nostre hi ha curiosos i feligresos, als quals tenen permesa l’entrada a l’església per segons quins oficis. Sobre l’altar s’hi disposa la comunitat de monjos, a parts iguals a banda i banda en una espècie de bancs de fusta (sabem per un comentari que s'anomenen càtedres del cor). No sé com es diuen aquests seients, cas que rebin algun nom. No obstant, no són bancs normals com els de la feligresia, sinó que estan separats individualment, on el monjo queda d’alguna manera recollit. No cal dir-ho, però impressiona perquè és una cosa que pràcticament, més enllà de monestirs i pel·lícules, es veu a molts pocs llocs o a cap. El cant, naturalment, és amb llatí.

Presbiteri i altar.

Un dels dos laterals del presbiteri.

Nau amb el sotre.

Vista de l'altar amb els bancs dels monjos.

Vista de l'altar amb els bancs dels monjos.

Sostre de la nau.

Vista de l'altar amb els bancs dels monjos.

Lateral de l'altar amb els bancs dels monjos.

Bancs dels monjos.

Bancs dels monjos.

Orgue i sostre de la nau.

Orgue i sostre de la nau.

Entrada a l'església des d'una capella annexa.

Entrada a l'església des d'una capella annexa.

Sostre de la capella annexa.

Altar de la capella annexa.

A les 20.00h hi ha el sopar en comunitat. És tot un ritual, com quasi tot el que es fa dintre el monestir. El pare Óscar ens atén. Avui, som quatre hostes a l’hostatgeria. Per dos de nosaltres, és el primer sopar: és costum, o regla, la salutació per part del pare abat, que aprofita per donar-nos la benvinguda i una estada profitosa. Així, doncs, els altres dos poden entrar, però nosaltres encara no, fins que arribi l’abat. Un cop arriba l’abat, ens saludem i ens desitja la profitosa estada, ja podem entrar i asseure’ns.

El refectori és immens. Just a l’entrada hi ha el rentador de mans. Dona a entendre que antigament la comunitat havia sigut molt vasta: no vol dir que actualment sigui petita. De sobte, comença la lectura religiosa per part del lector (crec que la paraula ha de ser aquesta), i un parell de monjos comencen a servir. Perquè us feu la idea del lector, és una persona que puja en una espècie de púlpit incrustat a la paret, i llegeix trossos de la Bíblia o altres textos religiosos mentre la resta menja. En cap cas, i per entendre’ns, els monjos comenten com els va el dia: els àpats no són temps d’esbarjo.

Rentador del costat del refectori.

Pel que fa al servei, va per taules, que són d’uns quatre comensals, i no es barregen a la mateixa taula monjos i hostes. Generalment, a les comunitats religioses, l’àpat o el refectori el presideix l’abat, i al seu costat (lateralment, perquè l’abat es posa en la banda de la paret curta, per entendre’ns) s’hi van disposant els monjos per ordre d’arribada al monestir. En el cas dels hostes, també. Això significa que soc el darrer a rebre la plata amb el menjar. Avui, per sopar, crec que ens ofereixen sopa de pa, enciam amb olives blanques i negres, espaguetis amb crema de llet i bolets (diria a la carbonara però en comptes de bacon hi ha bolets), i un parell d’una espècie de galeta-melindro amb xocolata de barra.

Com era d’esperar, el menjar és auster, senzill, sense floritures. No ho dic amb connotació negativa ni despectiva. Vull dir que es prenen els àpats com la manera d’alimentar el físic, i com a inserció al cos d’energia i calories necessàries. En cap cas fan receptes elaborades. Tot plegat, amenitzat per pa, vi i aigua. Un cop hom ha acabat (almenys ha coincidit que tothom havia acabat), l’abat dona per acabat el sopar, es fa una cantada/pregària i hom pot marxar. Pels qui vulguin, a les 21.10h hi ha completes a l’església.