Diari d'un monjo infiltrat (5/10)

Continuo amb les notes del primer dia d’abril. Ja fa una estona que hem dinat. Laudes ha estat semblant a matines, almenys vist des dels que no hi entenem. Tan tost hem acabat de laudes ja hem anat directament a esmorzar. Eren les 8.00h. A la nostra taula hi havia pa, formatge, codonyat, margarina i melmelada. Un monjo passava per les taules oferint cafè i llet. En el meu cas, he declinat ambdues coses perquè ambdues se’m posen malament. Molt amablement, i m’ha fet certa gràcia, el pare Óscar m’ha ofert ColaCao. Llavors també he vist que hi havia cereals. A diferència dels altres àpats, pel que fa a l’esmorzar cadascú es recull les seves coses. Pel que fa als monjos, s’ho recullen i s’ho emporten a la cuina, mentre que nosaltres ens ho recollim i ho deixen en una banc mòbil. 

En poca estona les campanes ens avisaran per la missa i la terça: no essent diumenge ni festiu, va una darrere de l’altra a partir de les 9.15h. Per sorpresa meva, som pocs. Pensava que hi hauria més gent de fora. Possiblement, la missa és l’ofici més important, on es dona l’eucaristia, el cost de Crist. La indumentària dels monjos també ho palesen. Fins ara, en totes les celebracions, els monjos anaven vestits iguals. En aquest cas, però, els sacerdots en posen una casulla blanca (segur que té el seu propi significat, que ignoro); el monjo que dirigeix la missa es muda amb una de lila, i els monjos que no són sacerdots resten amb el seu hàbit de color negre. Un cop acabada la missa, els monjos es canvien ràpidament (els que la portaven, es treuen la casulla) i enllacem amb la terça. Acabada aquesta, disposem de pràcticament quatre hores lliures.

Durant aquesta estona, he aprofitat per fer fotografies. El pare Óscar em va dir que no hi havia problema per anar/entrar enlloc, ni fotografia res, a excepció dels monjos. Més o menys així ho he fet, tot i que encara no conec el recinte ni el monestir. A més, per sort o per desgràcia, el dia no acompanya gaire: fa fred i vent, més del que m’imaginava, i fins i tot cauen algunes gotes. He fet fotos de l’església; dels seus sostres; d’una capella annexa; d’una capelleta del segon pis (la que em va indicar ahir mateix el pare Óscar de camí cap a la cel·la), de l’espai dedicat als primers reis de Navarra, que hi han trobat el repòs etern... i de la cripta romànica? No sé on és.. hauria d’estar sota l’església o presbiteri, oi? Hi ha unes escales que sembla que hi porten... però no, és només un túnel. Això sí, limítrof a la cripta. Hi ha una porta que s’hi dirigeix, però està tancada. Pel que fa al recinte exterior, es veu el gran pantà, i el conjunt monacal.

Passadís limítrof a la cripta romànica. Al fons, la porta que hi donaria accés.

Passadís limítrof a la cripta romànica.

Ossera amb les restes dels primers reis de Navarra.

Placa commemorativa als primers reis de Navarra.

Panoràmica del a vista exterior de l'embassament i monestir i església.

Vista exterior de l'església.

Pati del claustre del monestir original i exterior de l'església.

Pati del claustre del monestir original i exterior de l'església.

Conjunt monàstic.

Absis i absidioles de l'església

Qui vulgui, i és molt recomanable, pot fer excursions i segur que la vista aèria del monestir és espectacular (em ve a la memòria Sant Martí de Canigó, que hi vàrem ser aquest estiu passat), però l’hostilitat del temps m’aconsella quedar-me. Just a l’altre extrem de l’absis de l’església (també just al costat de la porteria del monestir) hi ha la porta de la mateixa. Allí m’hi dirigeixo perquè m’ha assegurat, el pare Óscar, que la portalada romànica val molt la pena de veure. Efectivament. 

Façana d'entrada a l'església.

Portalada romànica de l'església.

Detall de la portalada.