Diari d'un monjo infiltrat (6/10)

Després de tot, m’interesso per la cripta romànica. El pare Óscar m’havia dit que hi podia anar quan volgués ja que tenia clau, a banda que fan visites guiades. Llavors he entès què volia dir quan parlava de les claus. Tinc claus per entrar i sortir de la clausura, però no pas de la cripta, que és fora del monestir i no hi ha accés per dintre. No obstant això, el pare Óscar també em va dir que ja me l’ensenyaria ell mateix. Qui millor? Penso. Però... serà pertinent entretenir-lo mentre jo faig fotos? Crec que no, i per això demano informació a l’oficina que hi ha a fora. Veig que la visita per lliure val cinc euros. Aquesta visita inclou l’església (de la que puc dir que ja la tinc vista), i la cripta. D’altra banda, per un euro més hi ha la visita guiada... A banda, et fan donar cinc euros més com a dipòsit en el cas de fer-la per lliure. És amb el primer punt negatiu que em trobo. Els que ens allotgem a dintre no tenim lliure accés? No està cobert amb la pensió completa que es paga? Tot i així, estic disposat a pagar-ho, però en aquell moment només disposo de cinc euros i les claus de la porteria. Doncs hi hauré de tornar perquè sí o sí haig de dipositar, incomprensiblement, els cinc euros. En fi... confio que el pare Óscar tingui una estona i me la pugui mostrar amb tranquil·litat.

En l’entretant, un altre home que s’allotja al monestir, m’invita a seure a la terrassa que han obert (reobert per començar la nova temporada) avui mateix. Ja se’m va presentar ahir abans de completes. Hi he accedit tot i el fred, i tot i que no havia vingut a fer amics. Hem estat parlant una estona: coincidim de veu en forces coses, especialment en el valor de les persones, o el valor humà/humanístic. Curiosament, l’empresa on treballa és clienta de la que treballo jo, i conec algun dels companys amb qui tracte. També m’explica com funciona la visita a la cripta, i em comenta que a ell li ha mostrat el pare Óscar, conjuntament amb altres dependències del monestir. Definitivament, m’esperaré a veure si sona la flauta. A més, m’assevera que la biblioteca és espectacular. Confio que el pare Óscar tindrà temps per tot, malgrat jo marxi demà i aquest home hi és des del dia vint-i-dos.

Són les 13.20h i se celebra la sexta a l’església. És una pregària ràpida que ens anticipa el dinar. A la taula del costat hi ha un nou inquilí, per tant, ja no soc el més novell. No obstant això, el protocol o ordre de servei és el mateix i immutable: jo soc el darrer de la meva taula, i el nouvingut és el primer (i únic) de la seva. Dit d’altra manera, a l’últim li queden una mica les sobres. Pel que fa al dinar, de la sopera de cigrons que hi havia, me n’ha arribat una cullerada i mitja, i sense patates ni pastanaga: ha fallat la confraternitat dels companys. Afortunadament, quan hom s’ha servit, passa un monjo amb el que ha sobrat de les altres taules i he pogut complementar el meu plat. Entenc la metodologia, però són d’aquelles coses que no m’agraden perquè no ens fa a tots iguals. A més, sap greu veure el plat del primer amb abundant quantitat, cosa que dona a entendre que no ha pensat en l’últim, i denota un cert egoisme. De segon hi ha peix, i de postres un plàtan. En les taules dels monjos he vist alguna cosa que nosaltres no teníem, però no he sabut veure què era.