El mal de cap i la dieta (4/4): la geopatia

Avui intentarem cloure la sèrie dedicada a l’alimentació i més particularment al mal de cap. He deixat per última la cosa més... no ho sabria dir. Sabeu allò que quan un cau en la desesperació s’agafa a qualsevol lloc? Doncs avui parlem de la geopatia. Com la histaminosi, no n’havia sentit a parlar mai fins que vaig visitar a una espècie de guru. Val a dir, i no és que me’n senti especialment orgullós degut a les meves conviccions científiques, que no ha estat l’únic que he visitat.

Ja fa temps vaig anar a un centre de naturopatia. Des del minut u vaig assabentar a la persona que m’havia d’atendre dues coses. La primera d’elles va ser que era força incrèdul (i ho continuo essent). La segona va ser que tot i ser incrèdul, estava disposat a seguir les seves instruccions al peu de la lletra. Per prova-ho, no hi perdia res, més enllà d’una quantitat de diners important. La importància és subjectiva.... si m’ho hagués resol hauria estat molt barat! Passat un temps, vaig anar a un altre que tracta les coses a través del biomagnetisme (teràpia alternativa, tampoc sense fonament científic, que funciona amb imants). Bé, com dic sempre, no nego que hi hagi gent a qui li funcionin aquestes coses. De fet, pel que fa a l’últim, molta gent assegura que els ha curat un munt d’afeccions. En el meu cas, som dos que, d’entrada, no ens va poder ajudar. Però, com sempre, cal extreure’n la part positiva.

La primera part positiva vers la naturopatia, es que fou molt més ràpid i barat. La segona part positiva va ser que em va obrir una nova línia d’investigació: la geopatia. El fer la primera i única visita, afortunadament, el seu escaneig em va trobar molt poques coses en comparació amb el que li era habitual: aquesta no és una afirmació meva, sinó de la persona que em va atendre. La conclusió, al final, va ser que patia una geopatia. En teoria, aquest és el meu mal. I això sí que és relativament greu perquè passaria de ser una cosa que podria tractar-me jo mateix, a dependre d’un medi. Això és, i ja ens posem en el terreny no científic, llocs (geo-) on es concentren radiacions elevades d’origen natural (o artificial). A quines radiacions fan referència? Bàsicament corrents d’aigua subterrània, falles o fissures al terra, gas rodó... En resum, d’acord amb la geopatia, els meus mals de caps en venen d’on visc. Per això dic que és relativament greu, perquè en cas de ser així, necessito canviar de llar. O no?

La resposta a la pregunta depèn una mica de la capacitat de subjectivitat d’un mateix. A la xarxa hi ha altres gurus que es dediquen a resoldre les geopaties. També trobareu llocs webs on venen pedres i altres coses que recondueixen aquestes radiacions naturals. Val a dir que la meva desesperació em va fer caure en un d’aquests paranys de comprar alguna pedra d’aquestes: la inversió de pocs euros bé valia la pena per continuar creient que el meu mal de cap tindria solució. Encara que no sigui científica. Tanmateix, és possible que pateixi això? Miro de respondre amb una altra pregunta: heu sentit de gent que els han assegurat mèdicament que les ones d’electricitat, o xarxes sense fils... els generen problemes? Oi que no és tan disbarat? I si...?

Pràcticament esgotades les possibilitats alimentàries, i mal que em pesi, tocarà explorar aquesta via per difícil que sigui. Per la xarxa (se’n pot fer el cas que se’n pot fer), es poden trobar els símptomes més comuns de la geopatia: depressió, insomni, nerviosisme, ansietat, estrès, mal de cap i d’esquena, migranyes, esgotament crònics... en resum, la geopatia actua principalment sobre el sistema immunològic, de manera que el cos reacciona a la seva manera. Dic seva manera que és sempre la mateixa: inflamant-se i produint una reacció visual, o bé amb dolor. 

Una primera mesura serà abandonar el teletreball. Com amb la resta de proves i error, al final tires enrere i t’adones que possiblement tens més mal de cap des de la pandèmia, i és des de la pandèmia que m’he estat més temps a casa. Podria ésser? De poder... tenint en compte que els mètodes tradicionals i científics no han donat resultats, mal que em pesi haurem d’explorar la resta.