El mal de cap i la dieta (1/4)

Abans de començar a escriure (llegir pels lectors), avís a navegants: no soc dietista ni nutricionista, de manera que no agafeu aquestes notes més enllà del que són: una opinió. Fet l’advertiment, ja ens hi podem posar.

No recordo des de quan em preocupa la meva alimentació. Em refereixo al que ingereixo, el combustible del meu cos, en cap cas faig referència a la quantitat. L’entrada d’avui no va sobre trastorns alimentaris, sinó simplement del que per mi és o pot ésser una bona dieta. I, si bé a priori és molt simple, entrant en detalls es pot complicar moltíssim. El resum i el fàcil és que la millor dieta és la mediterrània. En resum, menjar de tot (el que no et faci mal), i quanta més riquesa cromàtica millor. Dit d’altra manera, el color dels aliments determina en molts casos els seus components, i menjant coses de tots colors, un s’assegura que ingereix una mica de tot i variat. Per posar un exemple fàcil, els aliments verds porten molta clorofil·la, mentre que els taronges, betacarotens. Trobareu diverses ressenyes a la xarxa que són curioses però molt il·lustratives.

Dit això, llavors cadascú entra en les seves coses o manies, fins i tot necessitats. Sense complicar-ho gaire, resumiríem els tipus de dietes en aquells que mengen de tot, els que són vegetarians, i els que són vegans. Ja dic que ho resumeixo molt perquè aquí hi podríem encabir els flexivegetarians, els crudivegans, els vegetarians que mengen ous... difícilment acabaríem. Deixo a banda, també, el tema ecològic, que en alguna altra banda ho he comentat.

Ja fa uns anys, preocupat per la meva alimentació, vaig començar a tendir cap a dietes vegetarianes. Essent honest, no ho feia pel tema animal, que també, sinó perquè llegint molt sobre el tema, vaig arribar a la conclusió que era de les millor dietes. L’argument que em va convèncer és la natura. Hom sap que la natura és sàvia, i fa les coses per alguna raó. Les raons per les quals l’home hauria de seguir una dieta vegetariana no eren altres que el seu sistema digestiu i la dentadura. Pel que es veu, l’home té un sistema digestiu lent, amb uns budells molt llargs. Així doncs, durant la travessia del menjar, aquest té temps de fermentar i fins i tot de podrir-se: els primers són vegetals, mentre que els segons són carns. Dit d’altra manera, ens convé menjar vegetals perquè fermenten i promouen la flora intestinal, tan necessària per a la nostra salut. En canvi, les carns, especialment les vermelles, no fermenten, sinó que podreixen. I si us pregunteu perquè hi ha animals que mengen carn, sembla ser que és perquè tenen un sistema digestiu curt, i l’aliment no té temps de podrir-se. Pel que fa a la dentadura, si us fixeu amb la nostra dentadura i la compareu amb la dels animals carnívors, veureu que és molt diferent. Bàsicament, la seva està més preparada per arrencar, desfer, tallar.... mentre que la nostra, a banda dels dos ullals, la resta són més aviat per anar mastegant tranquil·lament. En aquest sentit, som més vaques que no pas lleons. I la pregunta seria, si la natura hagués volgut que fóssim carnívors, ens hauria fet com ens ha fet, ho ens hauria fet d’altra manera? Jo penso que ens hauria fet d'una altra manera

Per acabar amb aquest argument, penseu també amb els animals que més se’ns assemblen genèticament parlant, els simis. Heu vist mai un simi a menjar-se un entrecot de vedella? Encara que la trobés morta? I bé que viuen sense problemes...

Aquesta dieta eminentment vegetariana la vaig seguir durant molt de temps, però penso que tampoc és el camí. La setmana que ve seguirem amb una altra espècie de dieta: la baixa en histamina.