El mal de cap i la dieta (2/4)

Seguint amb el tema de dietes que vaig iniciar la setmana passada, aquesta m’agradaria parlar-vos breument de la histamina. Jo, particularment, tinc mals de caps d’ençà que tinc ús de raó. I malgrat pugui semblar que no fa gaire, el que vull dir és que pràcticament no recordo un període en la meva vida en la que no tingués mal de cap. Des que anava a l’escola, amb més o menys freqüència n’he tingut sempre. Ara, tristament, l’efecte d’un ibuprofè, en el millor dels casos, em dura una setmana o menys. I com que som el que mengem, i part de la nostra salut passa per una bona alimentació, doncs vaig indagar per aquí.

En primer lloc, parlem de la histamina. Hi ha una terminologia per la gent que poden patir aquesta afectació: histaminosi. Algú pot podria pensar que m’he begut l’enteniment i són manies meves. Naturalment, no et lleves un dia i determines que tens això. Bé... Tothom haurà sentit a parlar dels antihistamínics. No són res més que uns medicaments que el que fan és rebaixar-te la histamina del cos. Els símptomes més comuns i menys greus, són els simples esternuts o picors. N’hi ha, però, de força més greus, que venen determinats per la inflamació o col·lapse d’alguna cosa del cos. Com vaig intuir que la cosa anava per aquí? Com us deia, això no t’ho diuen al CAP, sinó que són anys de prova i error. 

En el meu cas, havia llegit que anava molt bé prendre en dejú un got d’aigua amb llimona i gingebre. Veure aigua en dejú és positiu, la llimona porta vitamina C (encara que ni de lluny és el que en porta més), i el gingebre està considerat una espècie de súperaliment per totes les seves bondats. En el meu cas, vaig seguir aquest protocol el temps suficient per adonar-me que quan prenia dos o tres dies seguits la beguda, tenia un ibuprofè assegurat. Sense més, ho vaig deixar córrer.

D’altra banda, com que en paral·lel seguia una dieta vegetariana, perquè no em manqués res menjava llegums i fruits secs. Bé, doncs, amb aquests darrers també vaig observar que el dia després de prendre mitja dotzena o més de nous, tenia ibuprofè assegurat l’endemà. Sense més, també ho vaig acabar deixant.

Per acabar, també em passava que després d’un sopar on hagués begut alcohol, o senzillament fer una copa un dia, o una simple copa de vi per sopar, era fàcil que desencadenés una mal de cap en qüestió d’hores. Algú podria pensar que això s'anomena ressaca, però una copa no et porta a l'embriaguesa.

No obstant tot això, al final t’arriba a les orelles el nom de la histamina, i indagues una mica. T’adones que hi ha gent que se’ls posa malament, i que un dels símptomes més comuns de la histamina és el mal de cap. És un tema relativament senzill. Ingereixes alguna cosa (histamina) que al teu cos no li agrada, i es comencen a inflamar coses, especialment el cap. Caram! Això em quadra amb el que em passava! I vaig escodrinyar més. Com deia en la primera entrada, no soc dietista ni nutricionista, però si teniu mal de cap sovint, proveu un temps sota la vostra responsabilitat i amb coneixement d’un expert de fer una dieta amb aliments baixos amb histamina. 

Com es fa això? Doncs el que us deia, intentar evitar aliments alts en histamina. I quins són? També trobareu llistes d’aliments per Internet, crec que força fidedignes. No obstant això, jo ho he resumit en quatre o cinc grups: alcohol, àcids (em refereixo al gust, i equival, bàsicament, als cítrics), fruits secs, fermentats, i peix blau. Per entendre’ns i on ho vaig veure claríssim, va ser el dia després d’anar a un japonès: peix blau (salmó) amb fermentats (soges, tamaris i derivats). 

Pel que fa al canvi de dieta, haig de dir que en el meu cas, si bé hi he trobat millora, segueixo batallant. Això sí, d’ençà que no prenc aliments amb altes dosis d’histamina, les primaveres no m’afecten tant: tinc menys al·lèrgies.