El mal de cap i la dieta (3/4)

Seguiré avui amb una altra dieta, i de moment, última que he estat provant. Dic última perquè és més o menys amb la que m’he quedat, vistes les circumstàncies. Com la resta, hi he esmerçat hores de lectura i de prova i error. Com la resta també, li dono una oportunitat partint de la premissa que des del meu humil punt de vista té sentit. Parlem de la dieta paleolítica. Sí, podrà semblar desesperant, però recordem que porto desenes d’anys amb mal de caps i sí, realment un ho comença a estar.

Bàsicament, la dieta paleolítica és: dieta mediterrània - cereals - làctics [+ exercici]. Quin sentit té? Bé, començant pel final, els làctics, entre altres coses, porten lactosa. Aquest disacàrid hi ha molta gent que la tolera perfectament, però molta altra no. El cert és que científicament, els que la poden tolerar és perquè tenen una espècie d’anomalia genètica que els permet tolerar-la. Si no ho recordo malament, es veu que dels primers humans adults a tolerar-la van ser els inuit, i per extensió, l’espècia humana l’ha anat tolerant. Però, què passa amb els làctics? Si no us passa res, doncs res. Endavant. Però n’hi ha d’altres que no se’ns posa bé, i de fet haureu sentit a molta gent que després de prendre’n de senten inflats... No és res més que la reacció adversa a la lactosa.

Dit això, insisteixo, la llet és dolenta? Si no se’t posa malament, no. No obstant, l’home és l’únic mamífer que pren llet d’adult, i que no és la seva (estic pensant amb els gats i gossos, però penso que s’ho mengen més o menys tot i s’ho prenen perquè els ho dona l’home). Això de per si ja fa rumiar una mica. Tanmateix, el que vull dir és que no hi ha aliment millor que la llet materna, sempre que qui la prengui sigui un nadó. Un cop hem passat el període d’alletament, ja no cal continuar consumint-ne, doncs pot desencadenar reaccions adverses. Algú dirà que és important pel calci. Efectivament, però la llavor de sèsam o el seu oli també en porta (no sé si en la mateixa quantitat).

Per altra banda, trobem els cereals. Us sonarà, també, el tema del gluten. Sense arribar a ésser celíaca, molta gent se li posa malament el gluten. Molts altres, també, han trobat força millora en la seva salut evitant productes amb gluten. El motiu? Com la resta de coses. El cos troba un element hostil, al que no hi està acostumat, i en detectar-lo reacciona inflamant-se.

La dieta paleolítica pretén cenyir-se al que menjaven els nostres avantpassats previs a la revolució agrícola. És llarg d'explicar i no en tinc pas la intenció. Val a dir que no comparteixo tot el que promulguen però, com us deia, té sentit. I com anàvem quan érem australopitecs (i posteriors, fins a la revolució agrícola)? Doncs la vida d’aquests homínids no era altra que la d'un caçador – recol·lector.  És a dir, es passaven bona part del dia recollint fruits, el que la natura els donava, i amb sort caçaven alguna cosa: noti el lector que caçar no necessàriament és només a terra, sinó que al mar també. Això contradiu el que vaig apuntar a la primera entrada de la sèrie? Sí, efectivament, però també són certes dues coses: 1) he dit que no estic d’acord amb tot el que diuen i 2) hi ha molts tipus de cacera i de carns. Així mateix, no s’ha d’oblidar que aquests individus eren generalment nòmades, la qual cosa significa que bona part del dia es movien, i estaven a les antípodes del sedentarisme actual.

Així doncs, qui de moment s’ha emportat el gat a l’aigua és la dieta paleolítica. Com deia fa setmanes, menjar una dieta variada, amb gran riquesa cromàtica, i evitant una sèrie d’aliments: continuo evitant l’alcohol, els fruits secs, els cítrics i els fermentats. Quant a la carn, procuro menjar-ne més aviat d’aviram i de conill, i poca d’animals grans. En aquest sentit, convindria recuperar i parlar de la dieta dels cartoixans. Així mateix ho faig amb el peix, millor petits que no pas gaire grans. I pel que fa als cereals, limitat a l’excel·lent arròs que fem al Níssim. A banda de l’alimentació, cal posar el focus a l'exercici i procurar un baix estrès.

I, la pregunta: el meu mal de cap, ha millorat? La veritat és que no, però tinc el convenciment que estic més ben alimentat que abans i no em falta de res sense haver de prendre cap mena de suplement. Així doncs, és possible que el meu mal de cap no em vingui determinat per l’alimentació? En la propera entrada indago una altra cosa.