Apunts d'esperanto: els afixos (9/9)

Darrera entrada dedicada als meus particulars apunts sobre l’esperanto. Acabarem amb els afixos, que no són altra cosa que el conjunt de prefixos i sufixos.

Pel que fa als prefixos, els principals són vuit i són els que enumerem a continuació. Bo, que indica parentiu resultant del matrimoni, per exemple: patro (pare) - bopatro (sogre); filo (fill) - bofilo (gendre), i frato (germà) - bofrato (cunyat). Dis, que indica disseminació, desunió, per exemple: semi (sembrar) - dissemi (disseminar), o doni (donar) - disdoni (distribuir). Ek, que indica començament de l’acció, acció inicial o sobtada, per exemple: vidi (veure) - ekvidi (albirar), o iri (anar) - ekiri (posar-se en marxa). Ge, que significa la reunió d’ambdós sexes. En aquest sentit cal contextualitzar l’esperanto a principis del segle XX. Per exemple: fratoj (germans) - fratinoj (germanes) - gefratoj (germans i germanes). Mal, per indicar la idea contrària, o l’antònim, per dir-ho d’alguna manera. Per exemple: ligi (lligar) - malligi (deslligar); riĉa (ric) - malriĉa (pobre), o granda (gran) - malgranda (petit). Mis, per denotar error, inexactitud o deficiència. Per exemple: kompreni (comprendre) - miskompreni (interpretar malament). Pra, per indicar la idea d’avantpassat, primitiu i també la idea de remot. Per exemple: avo (avi) - praavo (besavi), o historio (història) - prahistorio (història antiga, primitiva, protohistòria). Re, que indica repetició, retorn. Per exemple: fali (caure) - refali (recaure), o veni (venir) - reveni (tornar).

En referència als sufixos, n’hi ha uns quants més, fins a vint-i-set, que d’alguna manera també ens caldria memoritzar. Entre parèntesis indicarem què significa. Aĉ (baixesa material, mal estat, repugnància): domo (casa) - domaĉo (casota). Ad (durada de l’acció): parolo (paraula) - parolado (discurs). Aĵ (objecte concret, resultat d’una acció): sukero (sucre) - sukeraĵo (una cosa feta de sucre), o stulta (estúpid) - stultaĵo (estupidesa). An (membre, partidari, habitant): klubo (club) - klubano (membre del club). Ar (reunió o conjunt): vorto (mot) - vortaro (diccionari), o homo (home) - homaro (humanitat). Ĉj (diminutiu afectuós masculí): patro (pare) - paĉjo (papa). Ebl (possibilitat): fari (fer) - farebla (factible), o kredi (creure) - kredebla (creïble). Ec (qualitat abstracte): bono (bé) - boneco (bonesa, bondat), o vero (veritat) - vereco (veracitat). Eg (augmentatiu): bela (bell) - belega (bellíssim), o domo (casa) - domego (casassa). Ej (lloc adequat per a): lerni (aprendre) - lernejo (esocla), o eniri (entrar) - enirejo (entrada). Em (tendència, inclinació): kredi (creure) - kredema (crèdul), o labori (treballar) - laborema (treballador). Er (fragment, partícula): fajro (foc) - fajrero (guspira), o akvo (aigua) - akvero (esquitx). Estr (director, cap): urbo (ciutat) - urbestro (alcalde). Et (diminutiu): bela (bell) - beleta (bonic), o knabo (noi) - knabeto (noiet). Id (descendent): koko (gall) - kokido (pollastre). Ig (fer, convertir en): bela (bell) - beligi (embellir). Iĝ (fer-se, esdevenir): bela (bell) - beliĝi (embellir-se). Il (instrument): tranĉi (tallar) - tranĉilo (ganivet), o balai (escombrar) - balailo (escombra). In (femení, ja l’he vist): koko (gall) - kokino (gallina), o sinjoro (senyor) - sinjorino (senyora). Ind (digne de): kredi (creure) - kredinda (digne de crèdit), o honori (honorar) - honorinda (honorable, digne d’ésser honorat). Ing (allò que conté parcialment): kandelo (candela) - kandelingo (espelmatòria), o glavo (espasa) - glavingo (beina). Ism (teoria o sistema): esperanto (esperanto) - esperantisme (esperantisme), o kristana (cristià) - kristanismo (cristianisme). Ist (ofici, ocupació): maro (mar) - maristo (mariner). Nj (diminutiu afectuós femení): patrino (mare) - patrinjo o penjo (mamà, mama, o mareta). Uj (allò que conté totalment): kataluna (català) - Katalunujo (Catalunya), o kafo (cafè) - kafujo (cafetera). Ul (caràcter o signe distintiu): juna (jove) - junulo (un jove concret). Um (sufix indefinit): és el mateix que hem vist de je per les proposicions. S’utilitza rarament. 

A banda de tots aquests, també cal tenir presents altres mots que es poden utilitzar com a prefixos, com poden ser gairebé totes les preposicions. Recuperem-ne algunes i vegem-ne algun exemple. Al (a, cap a, vers, envers): porti (portar) - alporti (aportar), o doni (donar) - aldoni (afegir); ĝis (fins, fins a): vivi (viure) - ĝisvivi (viure fins), o iri (anar) - ĝisiri (anar fins); antaŭ (davant, abans): iri (anar) - antaŭiri (precedir), o senti (senti) - antaŭsenti (pressentir); post (darrera, després): milito (guerra) - postmilito (postguerra); apud (vora, a la vora de): esti (ésser) - apudesti (ésser a la vora); kontraŭ (contra, enfront de): diri (dir) - kontraŭdiro (contradicció), o volo (voluntat) - kontraŭvole (a contracor); ĉirkaŭ (al voltant de): flugi (volar) - ĉirkaŭflugi (volar al voltant), o anta (part) - ĉirkaŭanta (circumdant); super (damunt): homo (home) - superhomo (superhome); sur (sobre): iri (anar) - suriri (pujar), o havi (tenir) - surhavi (ostentar); sub (sota): teni (tenir) - subteni (sostenir), o tero (terra) - subtera (subterrani); inter (entre): nacia (nacional) - internacia (internacional); en (en, dins): iri (anar) - eniri (entrar), o konduki (conduir) - enkonduki (introduir); ekster (fora, a fora de): ordinara (ordinari) - eksterordinara (extraordinari); el (de, d’entre, de dins): iri (anar) - eliri (sortir), o paroli (parlar) - elparoli (pronuncar); ĉe (a, a casa de, entre): esti (estar) - ĉeesti (assistir); tra (a través de, per): iri (anar) - trairi (atravessar); trans (a l’altra banda de): iri (anar) - transiri (ultrapassar); preter (més enllà de): iri (anar) - preteriri (anar més enllà de), o lasi (deixar) - preterlasi (oblidar); kun (amb): labori (treballar) - kunlabori (col·laborar), o paroli (parlar) - kunparoli (conversar); sen (sens, sense): voli (voler) - senvole (involuntàriament), o pagi (pagar) - senpage (gratuït); dum (durant, mentre): dume (mentrestant); per (per mitjà de, per, amb): sen (sens) - senpere (directament); por (per a): pràcticament no s’utilitza; pri (sobre, quant a): zorgo (cura) - prizorgo (tenir cura de), o skribi (escriure) - priskribi (descriure); de (de, des de): veni (venir) - deveno (origen); laŭ (segons): voli (voler) - laŭvole (a voluntat); anstataŭ (en lloc de); krom (ultra); kvazaŭ (a guisa de, com si), i je (preposició indefinida): ĵuri (jurar) - jeĵuri (conjurar).

Així mateix, també es poden utilitzar alguns adverbis simples com ne (no): scii (saber) - nescii (ignorar); tro (massa): igi (fer) - troigi (exagerar); for (lluny): igi (fer) - forigi (allunyar); pli (més, de comparació): igi (fer) - pliigi (augmentar); plu (més, de duració): vivi (viure) - pluvivi (perdurar), i plej (el més, de superlatiu): bona (bo) - plejbona (el millor). 

Finalment, parlem de les interjeccions fi (ecs!, uix!): viro (home) - fiviro (home de mala reputació), i ve (ai!): krii (cridar) - vekrii (cridar ai!).

En resum i per mirar de fer-ho fàcil, per la formació de mots, l’esperanto disposa de quatre elements: un mot simple; una arrel; uns afixos (prefixos i sufixos), i unes terminacions.

Arribats aquí, hauríem d’entendre la frase «la esperanto ne estas malfacila lingvo». Amb les directrius que hem donat al llarg de les nou entrades, una bona memòria i un diccionari a prop, ja podem anar pel món!