Incursions al món del TEA-Asperger (6/20)

No descobreixo res nou quan dic que les persones amb autisme o síndrome d’Asperger generalment són persones que tendeixen a la soledat o a l’aïllament, condicions que queden il·lustrades amb el terme anglès aloneness (de alone, sol en anglès). En aquest sentit, i cosa que em va fer molta gràcia, diuen que moltes persones amb la síndrome d’Asperger somien amb un planeta on són l’únic humà, on ningú els interrompi, on les coses succeïssin amb regularitat i del tot predictibles. Moltes sospiren un estil de vida que porten els monjos als monestirs i que una calma tranquil·la els permeti combinar les rutines diàries amb el treball en solitari. Nota: en aquest precís moment em ve al cap la sèrie d’entrades dedicades al meu particular «Diari d’un monjo infiltrat». Nota 2: part del correu que vaig escriure a la meva metgessa de capçalera: «si fos una persona religiosa crec que aniria a viure en un convent».

Les persones amb TEA poden tenir crisis d’ansietat o d’angoixa davant de canvis imprevisibles i mínims en el seu entorn habitual. De fet, diria que no els agraden les sorpreses, ni les incerteses, i s’oposen a la més mínima alteració de les coses, en general: des del punt de vista espacial, però també des del punt de vista de situacions quotidianes. Diuen que poden tenir reaccions semblants, quant a crisis d’ansietat o d’angoixa, quan se’ls impedeix o se’ls posen obstacles a les seves rutines. Tot aquest conjunt de característiques d’immobilisme o d’inalterabilitat es resumeixen amb el terme, novament anglès, sameness (de same, el mateix en anglès), que no és més que la tendència a la immutabilitat de l’entorn i repetició d’hàbits i gestos. En més o menys mesura, a mi també m’atabalen molt els canvis. Faig un gran esforç per no atabalar-me més del suficient o intentar que no se’m vegi la insatisfacció que em comporten. No obstant, per un neurodivergent, no manifestar cap numeret, no significa que en el seu interior l’índex d’ansietat estigui pels núvols.

Altres trets de les persones amb autisme és que els seus nivells d’oxitocina estan per sota de la mitjana. Potser algun dia parlem de Las seis hormones que van a revolucionar tu vida: ho tinc pendent, com tantes altres coses. Per ara només direm que es coneix l’oxitocina com l’hormona de l’amor. L’oxitocina exerceix funcions com a neuromodulador al sistema nerviós central modulant comportaments socials, sentimentals, patrons sexuals i la conducta parental. Així doncs, s’entén perfectament que afecti especialment en les relacions de caire social.