L’altre temple romà de Vic (1/3)

Molts ja sabreu que sovint soc a la casa Pratdesaba de Vic passant estones. Allí, on el temps es va aturar un dia, cada jorn hi trobem coses interessantíssimes. Recordo quan vaig començar a anar-hi que hi anàvem a arxivar papers i per veure què hi trobàvem d’interessant que ens pogués rememorar al nostre passat. La següent afirmació és del tot agosarada però ens serveix per entendre’ns: preteníem crear un arxiu Pratdesaba. Com és de notar, un personatge tan il·lustre i erudit, de ben segur que havia de donar per molt. I, efectivament, tot i que l’entrada d’avui no va d’això, sí, dona per molt. I continuem intentant agrupar i arxivar papers...

El regirar papers i classificar-los d’alguna manera no era més que un de la multitud de projectes que abasta la casa. Un altre de ben interessant, era i continua essent classificar i/o ordenar les diverses biblioteques que té la casa. Des de la que hi ha a la galeria abans de sortir al jardí, passant pel despatx del senyor Pratdesaba, i fins i tot al llarg i ampla de la casa, on sovint en qualsevol lleixa hi ha llibres per recordar-nos que llegir és una bona manera d’aprendre. Així doncs, entre els molts llibres que hi ha a la casa Pratdesaba, me’n va caure un a les mans de ben curiós: L’altre temple romà de Vic, de Carles Forcada i Casanovas. Alguns se sorprendran que a Vic hi hagués un altre temple romà... Val a dir que per mi no era res nou, però sí que ho fou el saber de l’existència d’un llibre que en parlés (en el moment d’escriure aquesta entrada, mitjans de març, em consta que més o menys per Sant Jordi n’ha d’aparèixer un altre) ja que no en tenia cap mena de constància. Com no podia ser d’altra manera, no vaig poder fer més que llegir-lo. I aquí en van unes notes.

La figura important d’aquesta història és Carles Forcada i Sors, fill de Josep Forcada i Maria Sors, nat a Vic el trenta-u d’agost de 1870 i mort el quatre o set de desembre de 1954 (depenent de les fonts consultades). Val a dir que fou contemporani i amic, així es desprèn del llibre, de Josep Pratdesaba. D’altra banda i per ubicar-nos, molts coneixereu el parc Forcada de Vic, just al carrer del Bisbe Morgades: és l’únic espai no edificat que hi ha entre l’antiga Cooperativa Plana de Vic i podríem dir que l’altura de la Farinera Sant Jordi (on avui hi ha el Centre d'Arts Visuals): aquest espai, avui convertit en parc, antany fou jardí de la casa Forcada, l’altre temple romà de Vic.

Carles Forcada era llicenciat en Farmàcia i havia adquirit uns terrenys al carrer del Bisbe Morgades al tombant del segle XIX (13/05/1899) propietat de la família Moixó, i gràcies als diners heretats de la seva tia Filomena. Els límits d’aquests terrenys, anomenats la granotera, eren força vasts. Per la banda de migdia (sud), limitava amb la quadra de la caserna de Cavalleria. Aquesta, al seu torn, era un edifici del segle XVIII que en algun moment havia estat destinat a seminari tridentí: això és, aproximadament, el conjunt entre l’edifici actual de Correus i el passatge dels Estudis. Per la banda oest hi passava l’antic camí que anava des de la porta de Sant Joan (actual carrer de Sant Pere) fins a la del carrer de Gurb. És a dir, el traçat de l’actual carrer del Bisbe Morgades, obert amb motiu del centenari del naixement de l’il·lustre filòsof Jaume Balmes. De nord a sud, hi havia l’antiga muralla de fortificació. En aquest cas, no fem referència a cap muralla medieval, sinó a una fortificació militar dels segles XVIII-XIX (tot i que molt segurament seguia el traçat de la muralla del Morbo).