Incursions al món del TEA-Asperger: trets autístics 6/6

Seguim amb les Habilitats de moviment:

Es parla molt de la incompatibilitat del TEA i l’esport. Discrepo. Jo mateix havia jugat a futbol. Dins del que hi havia, no havia pas fet malament. A una altra lliga, qui li ho demanin a Vanesa Almeida Querejazu, per posar un exemple. Tanmateix, és molt cert que cada vegada em costa més. L’esforç físic, per a mi, és un doble esforç. En fi...

✘ Té una pobra coordinació motriu.

✘ No té destresa per agafar una pilota.

✘ Té un ritme estrany al córrer.

✘ Té problemes per vestir-se, es pot posar la roba al revés o no trobar el camal del pantaló.

✘ Li costa escriure, cordar-se els botons, fer el nus de les sabates, etc.

Anem pels Interessos específics:

✔ Està fascinat per algun tema en particular, i busca informació i estadístiques sobre allò que l’apassiona. No hi tornaré a fer referència. Penso que ha quedat palès.

✔ La major part del seu temps l’ocupa en pensar o parlar sobre el seu tema particular. Crec entendre el sentit de la frase. Aquí el tema és que el meu tema en particular és aprendre, i amb això sí que hi dedico moltes hores. En pensar, filosofar, sobre el que m’agrada. De fet, no dono l’abast per llegir, escriure i aprendre tot el que voldria.

✔ Sol parlar exclusivament del seu tema sense adonar-se que la resta s’avorreix. Ho deixaré amb un «ho intento», però procuro no fer-ho. Sembla contradictori... en soc conscient. Depèn molt de l’ambient en el qual em trobi. Si sé que no interessa gens ni mica, passo a evadir-me. Si penso que pot interessar, ho intento i vaig fent mentre veig que la gent presta atenció. Quan veig que la gent mira cap a una altra banda, em dono per al·ludit i, mal que em pesi, passo pàgina. D’alguna manera, el desig hi és, però crec que he après a controlar-me. És possible que algú del meu entorn em contradigui, i també és possible que tingui raó.

✘ Repeteix convulsivament certes accions o pensaments. Francament, no ho crec.

✔ Li agrada la rutina, no tolera bé els canvis o imprevistos. És així. I des de fa poc, em sento menys malament al ser així perquè entenc que té una explicació. M’agraden les rutines, m’agrada saber què haig de fer en cada moment, tenir-ho controlat, saber com evoluciona i acaba una cosa. No m’agraden les sorpreses. Reflexió de la Sara: «todo lo que se salga de mi pequeña e íntima zona de confort me genera ansiedad. Tengo la ansiedad incorporada como forma de vida. Es agotador». En dono fe. És esgotador. M’atabala quan no em deixen fer el meu àpat, a la meva hora. I, com això, moltes coses.

✘ Té rituals elaborats que han de complir-se, com per exemple alinear les joguines abans d’anar a dormir. No ho crec al nivell que diria que vol dir la frase. En tinc algun, però no sé si seria prou significatiu per afirmar-ho de manera tan rotunda.

Acabem amb Altres Característiques:

✔ Por, angoixa o malestar quan sent sorolls (aparells electrònics, la botzina d’un cotxe...). Això diria que ho noto més des de fa un temps. O més que notar-ho, ser-ne conscient. És a dir, sempre he apreciat el silenci. Ara crec que el valoro molt més. Crec que d’alguna manera, soc conscient que em va molt millor quan hi ha silenci que quan no n’hi ha. No sé gaire com explicar-ho... és possible que el soroll em molestés des de sempre, però ara he descobert que no només em molesta, sinó que el silenci m’estabilitza d’alguna manera. Particularment, em molesten molt els sons estridents. I no tenen pas de ser alts, sinó estridents o aguts. Tot amb tot, cada vegada valoro i necessito més els espais inclusius que hi van havent: o de convivència com deia la Sara Codina.

✘ Portar determinades peces de roba li pot molestar (o canviar de roba de màniga curta a màniga llarga).

✘ Certs aliments per la seva textura, temperatura.

✔ Tendència a angoixar-se davant de situacions difícils d’estrès. Totalment. I no descarto que sigui la causa major pels meus mals de caps i migranyes. A tall orientatiu, l’estrès de les passades festes s’ha traduït en un munt d’ibuprofens: dues o tres vegades més que el mes anterior. Torno a cedir la paraula a la Sara:

Durante años fui a muchos médicos para  consultar sobre mis dolores de cabeza y de tripa continuos. Me hicieron infinidad de pruebas y, por suerte, siempre estaba todo perfecto en cuanto a la salud física. ¡Ah!, y siempre he tenido que oír comentarios del tipo «cómo te gusta ir a médicos». Obviamente, no me gustaba, pero estaba buscando muchos porqués.

Touché.

I fins aquí aquest recull de trets autístics amb els quals em sento més o menys identificat.

En properes entrades intentarem parlar de llibres, com a mínim de El Trauma complejo en el autismo, d'Isabel Paula.