L’estupidesa humana 10/10

Arribats al final, ens podem preguntar: quina és la comesa de l’espècie humana en el planeta Terra? Jo fa anys que m’ho pregunto. Actualment, no formem part de cap cadena alimentària. No aportem absolutament res a la vida ni al planeta. Bé... és fals. Aportem contaminació; aportem guerres; ens matem entre nosaltres (certament, a principis d'abril va aparèixer la notícia que hi havia una comunitat de ximpanzés en estat d'una mena de guerra civil, i en la contesa hi havia ferits i morts, però no se sap si ha sorgit del no-res, o ho haurien après de nosaltres); reduïm la diversitat de les espècies tot extingint-les, ja si perquè per l’efecte del canvi climàtic, o sigui perquè les matem directament... en resum, i aquest és l’argument més sòlid per defensar la meva misantropia, al món li aniria molt millor sense nosaltres.

L’autor del llibre, però, té una altra opinió. Evidentment, discutible. Si ens estem tornant més estúpids i no ens extingim... per alguna raó serà, no? Com dic, l’autor té una teoria: la nostra manera d’actuar, la raó de la nostra existència, només té un sentit si admetem que l’ésser humà, en realitat, és un instrument de selecció natural i cultural per reduir la quantitat i el poder de la intel·ligència en el planeta Terra. És a dir, tot apunta que l’home (com a espècie, no com a gènere), fa minvar la intel·ligència de tot el que toca: començant per si mateix. Aquest deu ser el propòsit de la nostra existència.

Més enllà de tots els arguments que hem anat desgranant al llarg de les deu entrades que confeccionen aquesta sèrie, l’autor també ens assabenta que la minva de la intel·ligència no només passa a l’espècie humana. Curiosament, també passa a uns altres animals. Concretament, els domesticats. Us imagineu com devia ser la fauna fa milions d’anys? No hi havia gossos, no hi havia gats, no hi havia cavalls conceptualment com els tenim ara. Hi havia llops, hi havia gats salvatges (soc conscient que avui dia existeix el gat mesquer, el linx ibèric i altres coses...)... però moltes d’aquestes espècies, tan bon punt les ha domesticat l’home s’han tornat més estúpides. 

En aquest cas, es torna a fer palès la no necessitat de la intel·ligència per viure. Fa milions d’any, un gos salvatge havia de guanyar-se la vida, mai millor dit. Avui dir, en té prou en anar a la cuina i abaixar al cap a la menjadora... Ja m’enteneu. També passa amb els porcs senglars, que tant de moda estan darrerament, o amb els voltors: l’espècie humana els ha ... estupitzat (no existeix el terme però ja ens entenem).

Tot plegat, fins quan ha de durar això? No ho sabem. Si vàrem arribar al nostre nivell màxim d’intel·ligència fa centenars de milers d’anys, i des d’aleshores ens estem tornant cada vegada més estúpids, hi haurà algun moment en el qual ens extingirem o serem una nova espècie? És a dir, després de l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens anem cap a l’Homo stultus (l’home neci), l’Homo fatuus (l’home buit) o l’Homo iners (l’home dropo)? Particularment, m’atreviria a dir que sí.

M’atreviria no pas pel que argüeix l’autor Pino Aprile a Nuevo elogio del imbécil, que ja hem vist que està plegat de fal·làcies i dades descontextualitzades, sinó pel que veiem actualment. Sigui com sigui, i més enllà de la possible... forma graciosa del llibre, el cert, o almenys en tinc la convicció, és que ens estem tornat molt més estúpids. No cal comparar versus milers d’anys. Tan sols cal comprar la generació d’alumnes que hi ha avui dia, ja sigui a l’escola primària o a la universitat, amb una generació anterior. És molt plausible que l’alumnat actual de primària sigui incapaç de fer un examen del mateix teòric nivell de quan jo vaig cursar primària. El nivell ha baixat de manera considerable, i és un tret que es va perpetuant a tots nivells, fins al nivell laboral, on et pots trobar, i en dono fe, caps financers o comptables que no saben fer un assentament. De moment, aquí hem arribat però la cosa promet.

Al final de tot, com us dic, la conclusió és clara malgrat els arguments possiblement erronis o fal·laços:

1. L’estúpid viu, el llest mor
2. L’home modern (com a espècie, no com a gènere) viu per a tornar-se estúpid
3. La intel·ligència treballa en benefici de l’estupidesa i contribueix a expandir-la
4. La imbecil·litat només pot augmentar
5. Quan els homes s’ajunten (com a espècie, no com a gènere), es tornen més estúpids.

Us recomano el llibre.