L’estupidesa humana 9/10

Seguim amb l’estupidesa humana. Aquesta setmana hem d’arribar a la conclusió que quan els homes s’ajunten (com a espècie, no com a gènere), es tornen més estúpids. Ja ho vàrem apuntar la setmana passada en el cas de l’escola (veure entrada L’estupidesa humana 8/10). Si vas sol, t’adequaràs al propi nivell. Si vas dos, el nivell serà el del més estúpid. Si vas deu, el mateix. Així doncs, sempre, el més capacitat es rebaixa al nivell del menys capacitat. En cas contrari, els menys capacitats no entenen res i la relació no és possible.

Cosa semblant han après els polítics. I és un cas ben curiós que es retroalimenta. Ells saben que han de fer discursos pels més borregos, no pels més llestos. Si han d’arribar al major número de gent possible, no poden predicar discursos complicats. Si us hi fixeu, generalment fan frases curtes, molt simples, i fins i tot es repeteixen constantment: saben que l’oratori és força estúpid i no s’arrisquen a que el seu missatge no cali. Si adeqüen el missatge a doctors, els entendran quatre. Si adeqüen el missatge a ninis, els entendrà tothom (no entrem ara amb el tema del populisme, que fa anys vaig deixar d’escriure sobre política de manera intensa). Sigui dit de passada que un dels primers a arribar a aquesta conclusió fou un tal Adolf Hitler. Seguidament teniu fragments de Mein Kampf, en la seva versió espanyola, que hi fan al·lusió:

[...]La propaganda no es y no puede ser una necesidad en sí misma, ni una finalidad. De la misma manera como en el supuesto del cartel, su misión es la de llamar la atención de la masa y no enseñar a los cultos o a aquellos que procuran cultivar su espíritu; su acción debe estar cada vez más dirigida al sentimiento y sólo muy condicionalmente a la llamada razón.

Toda acción de propaganda tiene que ser necesariamente popular y adaptar su nivel intelectual a la capacidad receptiva del más limitado de aquellos a los cuales está destinada. De ahí que su grado netamente intelectual deberá regularse tanto más hacia abajo, y cuanto más grande sea el conjunto de la masa humana que ha de abarcarse. Mas, cuando se trata de atraer hacia el radio de influencia de la propaganda a toda una Nación, como exigen las circunstancias en el caso del sostenimiento de una guerra, nunca se podrá ser lo suficientemente prudente en lo que concierne a cuidad que las formas intelectuales de la propaganda sean simples en lo posible.

Cuanto más modesta sea su carga científica y cuanto más tenga en consideración el sentimiento de la masa, tanto mayor será su éxito. [...]

La capacidad receptiva de la gran masa es sumamente limitada y no menos pequeña su facultad de comprensión; en cambio, es enorme su falta de memoria. Teniendo en cuenta estos antecedentes, toda propaganda eficaz debe concretarse sólo a muy pocos puntos y saberlos explotar como apotegmas hasta que el último hijo del pueblo pueda formarse una idea d aquello que se persigue. En el momento en que la propaganda sacrifique ese principio o quiere hacerse múltiple, quedará debilitada su eficacia por la sencilla razón de que la masa no es capaz de retener ni asimilar todo lo que se le ofrece. Y con esto sufre detrimento el resultado, para acabar a la larga por ser completamente nulo.

No em puc estar de verbalitzar que aquest recurs del dictador nazi, avui dia és utilitzat des de l’extrema-esquerra fins l’extrema-dreta. Tots saben prou bé com convèncer a la massa. Dit això, programes de televisió com La Isla de la Tentaciones, Gran Hermano, Supervivientes... o fins i tot la deriva de la tele3 de fa anys, ja van en aquesta línia.

Acabarem amb una observació de l’autor en referència als règims. I és que tots, sense excepció, reprimeixen la intel·ligència, ja que en tota forma d’organització no només és innecessària com hem vist, sinó que sovint constitueix un destorb i fins i tot un perill. Novament, parlo en termes generals. La gent intel·ligent es fa preguntes terribles i subversives i els règims no se les poden permetre. Preguntar-se, reflexionar, qüestionar... sovint desemboca en accions, que tot règim tem.