Carles Costa i Muntadas

Impossible reproduir el so del meu telèfon quan m’arriba alguna cosa; em penso que només reconec la melodia de la trucada. Com han canviat els temps, oi? Fa no sé quants anys només disposàvem de les trucades, llavors van arribar els sms i els mms.... I ara ? algú té controlat tot el que tenim i com sona?  En el meu cas em pot sonar per:  Trucada.  Recordatori d’algun esdeveniment de l’agenda.  Nou correu electrònic del compte ordinari.  Nou correu electrònic del compte POP3/IMAP/Exchange.  Nou SMS/MMS.  Nou missatge instantani del GTalk.  Avís del Google+.  Avís del Twitter.  Avís del Facebook.  Nou missatge del WhatsApp.  Skype.  Nova actualització via OTA. 

Estic indignat. No confondre amb ser indignat! Quan ho vaig sentir per la ràdio no m’ho creia. Espanya rebrà finalment els 70,9 milions d'euros que reclamava a la Unió Europea per l'anomenada "crisi del cogombre". No discutiré la injustícia que van patir els agricultors espanyols i europeus per tot l’afer però, com té vergonya Espanya d’exigir 71 milions d’Euros quan, des de fa la tira d’anys viu gràcies als fons europeus i a Catalunya? La vergonya va més enllà. Espanya, amb els fons europeus, ha construït autopistes de diversos carrils per on no hi circula ningú. També ha fet aeroports fantasmes que els han hagut de tancar. I, la darrera més coneguda, un tram del tren de l’alta velocitat que també l’ha hagut de tancar perquè hi viatjaven menys de 10 passatgers diaris. Ah!, me n’oblidava, i tots els pavellons que ha fet a petits pobles on hi podrien encabir tot el poble sencer i no els fa falta per res? Una vergonya tot plegat. Espanya ha viscut i malgastat sempre a ...

L’olla ja fa dies que vull tot i que encara no sabem quan seran. Parlo de les eleccions espanyoles. Malgrat no siguin les nostres, em vénen moltes reflexions sobre el tema. En primer lloc, cal anar-hi o no? Algunes fonts ja han apuntat que no cal que hi anem; no sóc d’aquest parer i crec que a totes les eleccions que estem convocats, hi hem d’anar. Una altra qüestió és què votar. I és aquí on la cosa se’m complica i no sé què és el millor per Catalunya.  En primer lloc un matís que els catalans i catalanes haurien d’entendre. Tant PP com PSOE, amb clau de país, és exactament el mateix pels interessos de Catalunya. Ambdós són enemics de la nostra pàtria. Una cosa a dir a favor del PP: donen la cara i no els fa res “quedar malament”; dit d’altra manera, amb el PP, saps amb qui te la jugues. Un exemple: l’estatut(et). El PP, a primeres de canvi s’hi oposa; quant al PSOE, tots coneixem l’”Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”. Des del meu punt de vista, sempre és m...

Llegeixo amb cert desànim que “El 46% prefereix veure les pel·lícules doblades en castellà mentre que només un 18% en català segons el Baròmetre de la Comunicació”. Trist, però gens sorprenent. Els catalans ja les tenim aquestes coses. Mostrem una cosa; en demostrem una altra. Tots traiem les dents quan ens ataquen la nostra llengua; la majoria inicia una conversa a un immigrant en espanyol o canvia de seguida si se li dirigeixen amb aquesta llengua estrangera. Per què hauria de ser diferent amb el cas del cinema? La notícia, però, és doblement trista. En primer lloc i, no sé si el que em sap més greu, és que la gent prefereix el doblatge que la versió original. En segon lloc, que si no han de veure -escoltar- una pel·lícula en versió original, prefereixin veure-la en espanyol. Com diria aquell, per què? Si l’has de veure amb una llengua no original, tant per tant, mira-te-la en català, no? O és que tu, catalanoparlant que reivindiques la teva llengua, creus que la nostra és una lleng...

Parlar de l’educació és un tema complicat. Si us sóc sincer, no puc dir que hi entengui massa (com de tants altres temes), però sí que puc formalitzar-ne una opinió. Entenc que hi ha molts tipus d’educació però, fins a data d’avui, els que em preocupen més són els de l’educació vial i allò de parlar de vostè. És evident que l’ensenyament no és objectiu d’aquesta entrada . Malgrat molts es facin forts en anomenar educació a l’ensenyament, jo no en sóc un d’ells. En una ocasió i en algun lloc vaig llegir que “mai he deixat que l’escola interferís en la meva educació”; crec que és de l’escriptor i humorista nord-americà Mark Twain (1835-1910). Doncs això mateix, no barregem naps amb cols. 

Creia que me’n podria estar però, com que tothom hi ha dit la seva i encara dura, faré el meu apunt. Posar el CAT a la matrícula? És legal? Sembla que han multat a gent per això, de manera que jo no li posaria.  Sense ser jurista ni advocat, juguem-hi per anar a veure què diuen les lleis. I, per fer-ho, ens baixem el Reglamento general de Vehículos . Capítol VII sobre les plaques de matrícula (article 49): 

Ja he escrit diverses vegades sobre TV3 però, no puc evitar tornar-m’hi a referir. Si em repeteixo, ho lamento. Abans d’encarar el tema en qüestió, cal fer una mica de repàs històric. El període 1982-1996 va ser de gran estabilitat política a Catalunya, ja que la coalició formada per CDC (convergència Democràtica de Catalunya) i UDC (Unió Democràtica de Catalunya), liderada pel president Pujol va guanyar totes les eleccions al Parlament de Catalunya gairebé sempre per majoria absoluta. Una de les prioritats del Govern i del Parlament va ser la normalització lingüística. Amb aquesta finalitat, el 1983 es va promulgar la Llei de normalització lingüística. El procés de normalització es va enfortir amb la creació, el 1983, de Televisió de Catalunya, amb TV3 el 1983 i el canal 33 el 1988.