L’educació

Parlar de l’educació és un tema complicat. Si us sóc sincer, no puc dir que hi entengui massa (com de tants altres temes), però sí que puc formalitzar-ne una opinió. Entenc que hi ha molts tipus d’educació però, fins a data d’avui, els que em preocupen més són els de l’educació vial i allò de parlar de vostè. És evident que l’ensenyament no és objectiu d’aquesta entrada . Malgrat molts es facin forts en anomenar educació a l’ensenyament, jo no en sóc un d’ells. En una ocasió i en algun lloc vaig llegir que “mai he deixat que l’escola interferís en la meva educació”; crec que és de l’escriptor i humorista nord-americà Mark Twain (1835-1910). Doncs això mateix, no barregem naps amb cols. 

I l’entrada és fruit del que veig darrerament a mans del volant o anant pel carrer. Quedo sorprès de la quantitat de gent incívica que hi ha en mans del volant. Només cal anar per l’autopista i veure com en trams més o menys lents, la gent avança per la dreta o va fent zigues-zagues. I no és pas perquè al davant hi hagi algú al carril de més a l’esquerra quan hauria de ser al mig o a la dreta, sinó perquè hi ha retencions i es van formant espais ara en un carril, ara en un altre i, aprofiten per avançar d’aquesta manera. Crec que no els deuen enxampar mai perquè, suposo que ho fan sempre i, com que no els atrapen tampoc escarmenten i n’han agafat l’hàbit. 

Una altra cosa que em molesta moltíssim és el no donar les gràcies quan deixes passar algú. Finalment, he decidit no deixar passar a ningú per simpatia; si haig de cedir el pas el cedeixo, però per simpatia? No, no. Si em coneixeu dins d’un cotxe i no us deixo passar, que no us estranyi. He quedat tip de deixar passar la gent i que ni et mirin a la cara. Sovint i, si fa bon temps, els hi etzibo per la finestra un “de res!”. És una pena perquè no es pot generalitzar, pagaran justos per pecadors i, sí que a vegades m’han donat les gràcies -com sempre faig jo quan em donen pas; però és així. Fet que em recorda amb allò tan habitual d’obrir la porta, deixar passar i que tampoc te’n donin les gràcies. Lamentable! Quina falta d’educació! Ep, i que sovint són gent d’aquella que diuen “aquest jovent són uns mal educats”. 

I als semàfors? Que ridícul et sents quan el semàfor està en vermell i veus la gent a travessar. La cosa es complica quan hi ha criatures al peu del carrer perquè no assimilen que amb vermell no es pot passar i s’ha de passar amb verd. No s’hauria de travessar amb vermell però, si ho has de fer, almenys que no hi hagi criatures! Però encara és més trist quan veus als mateixos pares que travessen amb vermell amb els seu fills. Quina manera és aquesta? Això també em recorda la parsimònia amb la qual molts vianants travessen per on no toca. I no és pas que vagin a l’idea no! Generalment, en comptes de travessar amb perpendicular, o fan quasi amb paral·lel. I digues-los alguna cosa! Que estan convençuts que no només la vorera i el pas de vianants és seu, sinó també la carretera. Això si et diuen alguna cosa, perquè també n’hi ha que ni et miren i continuen fent. 

Després de tot plegat, també em fa recordar amb una de les discussions que tinc amb alguns sobre el tractar de vós o vostè a la gent. La falta d’educació que suposa no tractar depèn de qui amb aquest tracte. Jo, francament, no ho entenc ni ho he entès mai. A mi em molesta que em parlin de vostè. De senyor no en tinc res i, si en tinc alguna cosa, no ho he pas demostrat a tots aquells que m’hi tracten. I jo faig el mateix. Per tal que tracti de senyor o vostè a algú, primerament m’ha de demostrar que ho és. I no si val que perquè sigui un mestre, una persona gran o un doctor. Hi ha gent que per aquest simple fet, eleva a les persones al tracte de vostè. 

I llavors es donen aquelles situacions tant paradoxals dels anglesos que dir-li a un doctor “bon dia, com estàs?” és de més mala educació que dir-li “vagi-se’n vostè a fer punyetes”. En definitiva i a la meva manera d’entendre, l’educació ha d’inculcar el respecte però, no en forma de paraules, sinó de fets. No cal parlar de vostè a algú per mostrar-li respecte; com tampoc cal parlar-hi malament per no mostrar-ni. L’educació hauria d’anar en aquest sentit. En fets i, no pas en paraules.