Els drets dels animals

Sigui dit per endavant que no sóc amant ni simpatitzant de PACMA. No els he votat mai ni tampoc crec que ho faci… Quedi clar també que, d’ençà d’un temps, m’agrada debatre sobre els fets més que no pas sobre la bondat o maldat d’aquests. És a dir, si haguéssim d’extrapolar-ho en termes matemàtics, diria que m’agrada debatre sobre que 1+1 són sempre 2 (mentre no es demostri el contrari o mentre el sistema matemàtic que tinguem sigui de sòlids i no de líquids o gasosos), i no pas si m’agrada o no que sumin 2. 

M’ha agafat darrerament una actitud socràtica de preguntar-me sobre un munt de coses i arribar a la conclusió que només sé que no sé res; ho qüestiono absolutament tot. Dic això perquè no entro a valorar la prohibició dels toros, ni entro a valorar una de les darreres proposicions de llei registrades i que es votarà properament al Parlament: bàsicament, que als circs no hi hagi animals perquè els estressa. Bé, perquè no, valorem-ho una mica ja que hi estem posats…

En primer lloc, la prohibició dels toros. Particularment, ho trobo fantàstic. Bé… no ben bé… És a dir, tinc el convenciment que els toros s’estaven -valgui la redundància- morint i caient pel seu propi pes i el sol fet de prohibir-los, ha fet que ara els vulguin (o volguessin perquè desconec com s’ha acabat si és que ho ha fet) declarar bé cultural d’interès nacional o quelcom semblant. Possiblement, si no haguessin fet res, s’haurien acabat i llestos; com la flama que es va apagant i sense adonar-te’n un dia veus que ja no hi és. És evident que estic en contra de la tortura dels animals i, més encara, que se’n faci un espectacle. Tanmateix, no tindria inconvenient que un home (torero) i un toro es veiessin les cares en la intimitat i que guanyés el millor. 

Una altra història semblant és la dels circs. I, particularment, m’és molt més difícil de valorar perquè desconec on és el límit o la frontera que separa ambdues coses. Vull dir, tinc molt clar que posar un banyador i un barret a un ós i fer-lo ballar degrada a l’animal i no s’hauria de permetre. Tinc molt clar que el que faci dolor a un animal i es pagui per veure, no s’hauria de produir. El de l’ós era només un exemple. Això però, no treu que als circs hi pugui haver animals i es puguin exhibir o bé espectacles realment bells. Per això us deia que no sé on és el límit.

Recordo una edició del popular programa ‘Tu Sí Que Vales’ que va guanyar un rodenc, si mal no recordo, amb un bell espectacle amb cavalls. Lluny de patir, a mi em sembla que l’espectacle era un gaudi tant per a cavalls com per persones. Això s’hauria de prohibir? No ho sé… Tinc els meus dubtes. Però, llavors ja entrem en altres terrenys tant o més complicats. Què fem als zoos? Els tanquem tots? En aquest cas hi ha dues vessants. En primer lloc, l’”espectacle” de veure animals més o menys engabiats i en segon, els espectacles que tot i no ser circs, acaben fent més o menys el mateix. Fent molts anys que no hi vaig (potser em convindria), ara recordo l’espectacle amb dofins o els del lloros. Tot això també ho prohibiran? Insisteixo… No ho sé. Ho haurien de fer? Tampoc ho sé...

El que sí em sembla lamentable, és que si prohibeixen els toros i acaben prohibint els espectacles amb animals als circs, es continuï donant carta blanca als correbous. Francament, com deia al principi, no discuteixo (malgrat comparteixi el fons de la defensa dels drets dels animals i una vida digne) les decisions que han pres, sinó que a vegades 1+1=2 i a vegades no en funció del que els convingui. Senyors, no és això.

Prenent l’argument de l’estrès i els drets dels animals, tant s’havien de prohibir els toros, com això dels circs, com potser zoos i, evidentment, correbous. No s’hi val a dir que una cosa és cultura i l’altra no. Cada nació/tribu té la seva cultura i, si parles amb amants de la tauromàquia, et diran que és cultura. Els correbous, és clar, és cultura; en aquest cas, però, catalana. Com suposo que també ho era tirar daltabaix d’un campanar a una pobra cabra. Doncs no és això. 

Un mínim de coherència i que deixin d’enganyar i/o prendre el pèl al personal. O van prohibir els toros per tocar el voraviu als espanyols i els drets dels animals els importa un rave, o realment els drets i vides dels animals, sigui dit de passada sovint més humans que els propis humans, els importa i han d’acabar amb toros, circs, espectacles als zoos i correbous. Podrem o no estar-hi d’acord però, almenys que les regles siguin per a tots iguals.