Corea del Nord (5)

Havíem deixat la darrera entrada amb la mort del segon de la dinastia Kim, Kim Jong-Il, i el seu relleu generacional, que havia recaigut sobre Kim Jong-Un. Inicialment no era el relleu predilecte, però una errada del primer candidat i la declinació del segon, va fer que fos l’escollit. Kim Jong-Un sembla que és un home molt més proper al seu avi. Fins i tot vesteix com ell i té un mateix tarannà, amb ànim que veient un es pugui recordar l’altre. És clar, l’avi és el pare de la nació i, si cal emmirallar-se amb algú, millor amb el pare de la nació que no amb cap altre. O dit d’altra manera, si l’avi era com un déu, quin afalac hi pot haver millor que et comparin amb ell o que veient-te el recordin? 

Kim Jong-Un, no sé si per bé o per malament, és diferent als seus antecessors. Ell ha estat educat a Suïssa, de manera que ha estat influït per l’Occident i, segurament, té un tarannà més liberal que no pas el seu pare i avi. Pels entesos, això ho demostra fets com que ha estat capaç de fer parcs a Pyongyang, de posar pistes esportives, complex d’esquí, promocionar una mica la cultura, que apareix públicament amb la seva dona (les del seu pare no s’havien vist pràcticament mai o mai)... Tanmateix, el règim comunista continua amb mà de ferro. Ell va prendre el relleu amb menys de trenta anys quan encara no tenia prou coneixements ni experiència de tot plegat. De fet, sembla ser que fou el governador més jove en front d’un estat, encara que l’estat sigui el que és. Els seus esforços, de moment perquè continua regnant a data d’escriure això, es pot dir que han estat en tres línies: mà dura; propaganda, i contínua i millora del desplegament nuclear i de míssils. 

Abans d’abordar aquestes línies, una... no sé si anècdota. Durant la seva docència a Suïssa es va introduir en el bàsquet. Es veu que era fan dels Chicago Bulls. Un cop retornat a Corea del Nord i amb tot el poder suprem, el seu desig de dictador fou conèixer a un membre del seu antic i preferit equip de bàsquet [americà]. Així doncs, sembla que va demanar per conèixer a Michael Jordan. Pel que sigui, aquest desig no va poder ser correspost, però sí la segona alternativa: Dennis Rodman. El carismàtic, estrafolari i polèmic jugador va anar a Corea del Nord encantat de la vida el 2013. No només això, sinó que a banda de cantar-li un Feliç Aniversari, es van arribar a fer amics i les visites s’han anat perllongant. No deixa de ser curiós... 

Dit això, el fet que fos una persona amb molt poca experiència va fer que de seguida sortissin veus discrepants. Tanmateix, ell portava en la seva sang l’ADN Kim, aquell de amb mi o amb mi. Qualsevol crítica, ombra o discrepància cal eliminar-la. Literalment. El cas públic més sonat (o no) fou el del seu oncle. El germà de la seva mare sembla que viatjava massa a Xina i hi tenia relacions massa cordials. Alguns s’atreveixen a dir que estava preparant una mena de cop d’estat per derrocar el règim. Aviat fou detingut, jutjat (judici dels seus...) i condemnat. Tot ràpidament. L’execució del seu propi oncle es va fer amb una metralladora antiaèria. Això significa que el van fer bocins literalment. No va quedar pràcticament res del seu familiar. La versió oficial fou que era corrupte i havia comès adulteri. 

No ha estat l’únic episodi de mà de ferro. El seu germà gran, aquell que el van atrapar amb un passaport fals quan anava a Disneylàndia, es va posicionar en contra del tercer relleu. La vida d’aquest germà es va acabar a l’aeroport de Kuala Lumpur l’any 2017. Va morir enverinat per dues dones, justament al vestíbul de l’aeroport. Presumptament, l’ordre l’havia donat el seu germà. Així doncs, amb mesures com aquestes de seguida va donar a entendre que no estava per històries i que pensava governar amb tot l’arsenal. No hi havia lloc pel no suport, o si li havia hi hauria repercussions. Amb aquestes mesures, és obvi que ningú pensava ni pensa portar-li la contrària. 

Com deia més amunt, ell ha continuat i fins i tot ha millorat el programa nuclear i de míssils balístics. Tot plegat pel mateix argument que tenia el seu pare: si haig de negociar amb algú, si estic a la seva altura sempre serà més fàcil. Per tant, per garantir la independència i pau a Corea del Nord, el millor és que tingui les mateixes armes per defensar-me de l’enemic. Així doncs, mentre la gent continuava i continua passant gana, els màxims esforços han estat en aquesta línia. Els darrers anys s’han pogut veure diversos vídeos de proves amb míssils, un dels quals en plena celebració del Dia de la Independència dels EUA, el quatre de juliol. Aquell dia va aprofitar per alertar que disposava de míssils amb capacitat per arribar a Alaska. Més endavant van publicar un nou vídeo on anunciaven que tenien un nou míssil, en aquest cas que podia arribar a qualsevol punt dels EUA. 

Amb tot això enllestit, el petit dels Kim ja ho tenia tot apunt per poder negociar de tu a tu. A banda de diverses obertures al món, reunió i acostament pacífic amb Corea del Sud i diversos altres guspires que haurien pogut acabar molt malament, la cirereta del pastís va arribar el dotze de juny de l’any 2018. A Singapur, es va celebrar una cimera història: el president dels EUA, Donald Trump, es reunia amb el president de Corea del Nord: Kim Jong-Un. A l’abril passat, el líder nordcoreà havia anunciat la suspensió de les proves nuclears i de míssils. A partir d’aquí, el temps dirà.

Comentaris