Sein kampf (1/10)
Possiblement aquest sigui el conjunt d’entrades més delicat i complicat que he escrit mai. La raó de les mateixes no son cap altra que el particular deure d’intentar entendre les coses i/o arribar al fons de les qüestions. Deia Pere Estupinyà, El lladre de cervells, que calia rascar-se on no ens picava. Certament, el nazisme sempre ha estat un tema que em picava i sempre hi volia gratar. Val a dir que no només el nazisme, sinó qualsevol tema... no sabria com dir-ho... Possiblement, si hagués estudiat psicologia i fos un psicòleg conegut se m’entendria aquest interès per la criminologia. El cert és que trobo molt interessant saber què és el que duu a la gent a fer el mal1. Ja sigui assassins, caníbals, violadors, dictadors... Considero que intentar entendre què passa per la ment d’aquesta gent permetria evitar molts dels seus actes. De fet... en algun llibre (potser del mateix Estupinyà o del seu possible mestre Eduard Punset) he arribat a llegir que hi ha alguna espècie de gen del mal. És a dir, hi ha qui afirma que el comportament criminal tindria un component genètic. No vull parlar d’això perquè 1) no hi entenc ni un borrall i 2) és un tema molt extens per tot el que comporta i el ventall que obre. Només a tall d’exemple, si algú té una predisposició genètica per un càncer, és culpable de tenir-lo? Què passaria si en comptes de càncer fos fer el mal? Enteneu el ventall que es podria obrir? Per això que potser un altre dia.
Com deia, vull parlar del nazisme. O d’una part. Però com vaig fer en el conjunt d’entrades dedicat a Corea del Nord, el que m’empeny a fer-ho és intentar entendre-ho. No cal dir que, segurament, ha estat el pitjor episodi de la història de l’ésser humà. Si tingués coneixement sobre l’stalinisme podria afirmar-ho rotundament o no, però l’stalinisme és una assignatura pendent que, pel que tinc entès, també s’emportà la vida de milions de persones. Així doncs, amb el que conec, sí que puc dir que és el pitjor episodi protagonitzar per l’espècie humana. Però, com us dic, no vull parlar d’això, sinó del fons de la qüestió.
I parlar del fons de la qüestió mai ha estat fàcil ni ho és. Avui en dia hi ha multitud de documentals sobre el nazisme, sobre Hitler, sobre el Tercer Reich, sobre el dia D i el desembarcament de Normandia, sobre els judicis de Nuremberg... fins i tot hi ha documentals sobre els dirigents nazis, començant pel propi dictador. Tanmateix, ja fa anys, el que a mi m’interessava de debò era poder llegir sobre el que va escriure Adolf Hitler. Penso que no es pot anar més a l’arrel del problema si es pot llegir el que pensava i va deixar escrit. Malgrat inicialment havia de portar un títol molt llarg (Quatre anys i mig de lluita en contra de les mentides, estupidesa i covardia), finalment li van aconsellar que s’intitulés Mein kampf ['La meva lluita']. El que llegeixi les entrades s’adonarà de la similitud del títol. Confiant amb els traductors online, Sein kampf significa ‘la seva lluita’. Penso que amb el títol ja queda palès la meva opinió al respecte i no cal entrar en detalls: la seva lluita, i no pas la meva. Lluita que no ha sigut, és ni serà mai la d’una persona amb un mínim d’humanitat.
No obstant això, com us deia no és fàcil. La primera vegada que vaig demanar aquest llibre a una biblioteca pública, senzillament em van dir que ni el tenien, ni el tindrien, ni tan sols el trobaria en cap altra biblioteca pública. Cras error. Òbviament, no es un llibre que es pugui deixar en préstec a qualsevol, però entenc que quan vols estudiar un tema, haurien de facilitar l’accés. Descartada l’opció biblioteca (que segons com també ho veig bé perquè no es creïn un fals perfil), quedava intentar comprar-lo. La compra física fou una tasca complicada, però finalment el poguí adquirir. Afortunadament, avui en dia es pot trobar fàcilment per Internet, ja en format PDF o en llibre electrònic, que és finalment com l’he pogut llegir.
Avui només volia fer aquesta petita introducció i una breu conclusió. No té sentit la censura en ple segle XXI. Entenc que si un adolescent demana un llibre d’aquesta índole s’hagi d’anar en compte perquè, al cap i a la fi, és fàcil caure en el terreny de l’adoctrinament. De totes maneres, si no mirem els errors que hem comès en el passat, mai serem capaços de prevenir els del futur.
Referències:
- Serveixi d'exemple Antoni Batista, que acaba de publicar el desè i darrer llibre sobre la que fou l'organització armada ETA. En una entrevista a Vilaweb del passat dia tretze, a la pregunta de per què dona veu a ETA, rebla: «Jo diferencio l’ètica personal (sóc contrari a la pena de mort i a la lluita armada i al terrorisme). Sóc creient. No matis, ho tinc claríssim. Però l’ètica professional m’obliga a donar veu a totes les fonts d’una realitat, m’agradi o no m’agradi. La BBC donava veu a ETA i a l’IRA. I Bob Fisk va entrevistar Bin Laden. Doncs aquí igual».
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada