Prop del cel: els caputxins (5/5)

Finalment, i ja allunyant-nos una mica, cal no oblidar que on hi ha actualment l’ambulatori, anys enrere hi havia hagut el convent dels pares caputxins. Els caputxins serien els segons a arribar a aquesta zona. El bisbe i la mateixa ciutat els va demanar que s’establissin a Vic en el capítol celebrat l’any 1600. No obstant això, ho declinaren. Ho tornaren a rebutjar al cap de set anys altra vegada. Finalment, el 1608, es va poder materialitzar aquella iniciativa. Els fou cedida la capella de l’Àngel Custodi, a més de la participació en les despeses de les obres del convent. El 1612 ja es va beneir la nova església i aquell mateix any s’hi va celebrar un capítol provincial. 

El 1654 no tingué la sort que tingué el convent de Santa Teresa. El convent dels caputxins fou enderrocat pels francesos per motius militars. Posteriorment es va reconstruir i va subsistir fins el 1835, any de l’exclaustració. L’església es va salvar i en el lloc del convent s’hi va construir la presó de Vic, que fins aleshores era al castell dels Montcada. Avui en dia, només queda part d’una reixa de la presó, i en el mateix emplaçament és on hi ha l’ambulatori. 

Quant als caputxins, podem contar una efemèride amb regust miraculós i relacionada amb el convent de Santa Teresa. Un dels principals benefactors del convent de les carmelites descalces fou el germà de la fundadora, Miquel Joan Osona. Aquest vivia a la Ciutat Comtal i va fer testament el trenta de maig de l’any 1666. Uns mesos més tard de lliurar aquest testament al notari Rafel Hexarch, Miquel Joan moria a Barcelona. Les cròniques situen el seu decés el tres d’octubre de 1666. L’amanuense del convent carmelita vigatà d’aleshores ens fa notar un succés miraculós abans del decés. Pocs dies abans que el gran benefactor morís, la campana gran del convent de Santa Teresa va sonar a mitjanit per intervenció divina. La versemblança de l’efemèride la corroboren, precisament, els pares caputxins, que anaren posteriorment al monestir a demanar què els passava. El fet d’haver sentit la campana a mitjanit, els va deixar preocupats. 

Per tant, ara sí que queda del tot demostrat que tota aquesta zona és ben propera al cel o que hi té connexió directa mitjançant congregacions i intercessions. Per acabar, i seguint una mica amb la broma de l’entrada referent al carrer de Vic que porta al cel, obvio que al darrera del convent de Santa Teresa hi ha l’Escola de Música i Conservatori de Vic, que com molts saben, els alumnes que hi reben la seva formació musical surten d’allí tocant com els àngels... En aquest cas, dono fe perquè és un goig haver-los sentit i sentir-los en les edicions del So de les cases o en altres ocasions. Tot amb tot, no sé fins a quin punt és digne d’anàlisi que històricament, tota aquesta zona hagi estat tan estretament vinculada amb la religiositat. Més enllà de la curiositat, si la primera llum surt per l’est, no tindrà també algun significat espiritual? De fet, en alguna banda he llegit que l’est és considerat pels cristians com el símbol de la manifestació de Déu, i que aporta claredat, virtut, veritat i salvació. Potser per això s’hi establiren i encara hi ha fins a tres comunitats estretament lligades amb Déu. D’alguna manera, perquè la primera llum del dia ja ens vingui beneïda. Caldrà indagar-ho més...

Aquí teniu la relació de totes les entrades referents a Prop del cel:

Comentaris