Glòries Vigatanes: conclusions

Testimoniatge de Glòries Vigatanes i John Bux:

© Thunderforest © OpenStreetMap contributors

I per contrarestar l'estigma que tenim els vigatans i/o oferir una definició més precisa de com som —al meu entendre— els vigatans, acabo amb un parell de frases de dos autors:

No se crea que esto sea adustez é incivilización, es nuestro clima, nuestra atmósfera nebulosa, nuestros frios que nos contraen y marcan en nosotros un deseo de solidaridad que nos hace parecer esquivos á los viajeros que por primera vez nos visitan y nos tratan, á poco que nos conocen ven que el trato de nuestros artesanos es muy franco, amable, respetuoso y atento; si algo en él nota de reservado es porque teme cometer alguna imprudencia, efecto de su poco mundo y de la timidez natural, que cualquiera puede observar en el mayor número de nuestros paisanos

SALARICH, Joaquin (D) (1857). Memoria sobre el censo de Vich. Barcelona: Imp. de Joaquin Bosch, p. 104

És la porta que molts veuen tancada, per la presència de la porta, però si proven d’empènyer veuran que només és ajustada i si convé també pot barrar-se amb pany i clau. No podem creure massa en cases obertes i esventallades: poca cosa de bo s’hi deu guardar. El tresor no s’ha de mantenir amagat, però quan cal tancar-lo és imprescindible que hi hagi per on fer-ho

SELVA, Bonaventura (1965). Vigatans i vigatanisme. Barcelona: Editorial Selecta, p. 267.

Conclusions de la conferència