Processó de Mieres

La setmana passada vaig parlar sobre la Processó dels Armats de Vic. Per alguns, potser seria normal que avui parlés de com va anar la processó el passat diumenge. No obstant això, com que ja en vaig parlar la setmana passada i vull creure que ja tindré ocasió de parlar-ne un altre any, avui m’agradaria parlar de la processó de Mieres, una bell municipi de La Garrotxa. El motiu és molt simple, i és que el passat divendres vàrem tenir el goig d’assistir-hi per primera vegada. La raó per la qual vàrem anar a aquest municipi a veure una processó, també és molt fàcil d’entendre per una persona com jo.

A alguns us sonarà fra Antoni de Sant Jeroni. Aquest religiós fou trinitari descalç. No tan sols això, sinó que va néixer a Vic. Així doncs, fou compatrici. Encara més, es pot dir que fou cronista de la ciutat, així com també una mena de biògraf. No pretenc desglossar vida i obres del religiós perquè ja forma part d’un treball molt més extens, però tan sols diré que és l’autor d’un parell de biografies de sant Miquel dels Sants del segle XVIII (època que ell va viure), com també d’un text de la passió de Jesucrist. Per ser més honestos, és el compilador del text, i no pas l’autor del mateix. Però bé... algú ho havia de fer per poder popularitzar la devoció i ell en fou l’encarregat. No li va sortir gens malament.

Avui dia, si hagués d’advertir algun dels esdeveniments teatrals més importants del país, crec que molts estaríem d’acord que és, majoritàriament, una obra de caire religiós. Quan dic majoritàriament, ho dic amb el benentès que la passió ha traspuat aquest vessant, i s’ha convertit també en una gran manifestació cultural i històrica, a banda de teatral. D’acord amb el Centre d’Estudis Passionarium,

Les passions actuals deriven, en el seu origen més remot, de les lectures de la Passió que es fan el Divendres Sant. Les escenes evangèliques són llegides per diferents veus i d’aquesta embrionària forma de representació van anar evolucionant cap a petites escenes que s’oferien al poble congregat a l’església

El text va compilar fra Antoni de Sant Jeroni té diverses edicions a diversos municipis, però perquè ens en fem una mica la idea, tan sols direm que el text original (no el que es representa ara) de la passió d’Olesa de Montserrat, està basat en aquest text del vigatà. També es troba la seva influència en la passió de Verges i molts altres municipis. Un dels quals, sí, evident, Mieres. I allí vàrem anar per assistir a aquesta tradicional i històrica passió. Com us podeu imaginar, va anar molt bé.

Arribarem a la bonica església. Al temple hi havia tots els bancs retirats a les bandes per poder convertir la nau en un escenari a peu pla on es representa una escena de la passió. Com que érem novells, demanem com funciona la cosa. Ho demano a unes assistents que semblava que sabien de què anava. Més o menys m’ho expliquen però posen molt d’èmfasi en que es fa una petita escenificació d’un text d’un frare i el text és del segle XVIII. Anem molt bé! Ens asseiem. Puntualment a les nou del vespre, algú puja al presbiteri i anuncia el començament de la passió. Indica que el text que veurem està basat en una obra de fra Antoni de Sant Jeroni. Novament, destacant o palesant el fet tradicional. Han tingut la virtut de conservar-lo i repeteixen cada any (a excepció dels dos últims). És un fet que hi dona valor, originalitat, tradició, com deia.

Es fa la representació de quan van a buscar Jesucrist a l’hort per emportar-se’l. S’aprecia com Judes el traeix per un grapat de monedes. I, ja presoner, se l’emporten un grapat de manípuls (Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes). Sortim tots de l’església, i comença la processó, que arriba fins a la plaça Major del poble i torna a l’església. A la plaça, hi ha una cantada i una nova desfilada dels manípuls. Fa la sensació que hi ha diversa gent de fora el poble, però diria que bona part del poble s’hi volca. Mieres té aproximadament 350 habitants i és una festa totalment viva. Més enllà del respecte i solemnitat que hi ha durant la processó, es pot veure durant la processó molts ciris encesos a les cases. Realment és molt bell.



Finalment, el mossèn dona les gràcies, així com també el director del Manípul de Manaies i Botxins de Mieres. Tots estan contents d’haver pogut recuperar la processó després de dos anys. També se senten orgullosos de poder mantenir aquesta tradició tan antiga. També és un goig veure els joves del poble participant-hi i implicant-se. La tradició no es pot perdre!, que deia aquell. I, escombrant cap a casa, també és un plaer poder dir que aquesta tradició tan arrelada a casa nostra, en la majoria dels casos començà gràcies a l’emprenedoria i ploma d’un compatrici: fra Antoni de Sant Jeroni. Si assistiu a més processons o representacions de passions pel país (o fora, perquè també hi ha constància de representacions al nord de Catalunya en territori francès o a Espanya), no quedeu de preguntar sobre el text original. Potser allí hi trobeu rastres vigatans. 

Comentaris