L’honradesa política d’Eusebi Molera

Revisant les entrades del bloc m’adono que crec poder afirmar que la meva etapa rebel contra les persones que es guanyen la vida exercint de polítics ha passat a la història. Dic l’etapa, i no pas que hagi canviat la majoria que exerceix com a polítics. Em continuen semblant (la majoria) incompetents, corruptes i vividors. Afortunadament, hi ha excepcions, però són les mínimes. Però, com deia, si mireu l’arxiu del bloc veureu que ja no me’n faig mala sang i ara fa molt temps que no en parlava. Avui, és una mena d’excepció arran de l’escàndol de les comissions per la venda de mascaretes a la capital del regne d’Espanya. De totes maneres, no creieu que la motivació és fruit del possible delicte o com es vulgui dir, sinó per lloar un compatrici nostre: Eusebi Molera.

Quant a l’Eusebi Molera ja n’hem parlat diverses vegades, però del que n’hem parlat menys és del seu vessant polític. Sabem que fou arquitecte, un gran urbanista, president de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia, un gran inventor... però no recordo haver parlat de la seva breu etapa política. Com us podreu imaginar, polític excels i exemplar. Precisament per contraposar als polítics d’avui dia, el posem a ell com a model.

Diguem que la primera notícia que particularment vaig tenir del Molera com a polític, segurament la vaig trobar a un llibre de Pere i Irene Molera. O, més que un llibre, unes memòries de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Els autors afirmaven que «Després del terratrèmol de San Francisco del 1906, Eusebi Molera es nomenat regidor en qualitat de prohom de la ciutat per l’alcalde E. Taylor i forma part del grup supervisor de totes les activitats econòmiques del municipi durant el període de temps comprès entre 29-7-1907 al 8-1-1908 [...]». No obstant aquest període, hi ha algun ball de dates o manca d’alguna informació. El fet és que en una carta que Molera envia al seu amic Martí Genís el deu de febrer del 1909, li diu: 

aquesta any só candidat sense el meu consentiment, per membre del “Grand Jury” el que té per objecte examinar las operacions dels diferents departaments d’aquesta municipalitat y si troba irregularitat ò frau (fraude) presentar formal acusacions (en ingles inclictment) amb lo cual los tribunals forman las corresponents causes contra els acusats. Desitjo que no siga nombrat y també poder acabar la projectada casa á San Mateo à hont me retiri à pasar ab tranquilitat, lo que m quedi de vida.

D’ambdues informacions es pot desprendre que Molera estigué actuant políticament, però més enllà de les seves virtuts, mai n’havia sabut el motiu. Nogensmenys, fins la setmana passada. En un notícia a la Gazeta Montanyesa d’M. G. (suposem que és Martí Genís), trobem una possible explicació. Dic possible perquè, com apuntava més amunt, les dates ballen una mica, però de ben segur que tenen relació. El fet és que el periòdic (mitjançant M. G.) dona l’enhorabona a un compatrici el divuit d’abril del 1908. Precisament, ahir en feia 114 anys.

La notícia explica als lectors que l’any anterior (1907), la reputació de Molera encara s’encimbellà més arran «d’uns escándols fenomenals que sobrevingueren a Sant Francisco precisament a la Casa Comunal». Conta M. G. que la malversació dels interessos dels ciutadans era tan descarada, que finalment hi van intervenir els tribunals. A resultes d’això, l’alcalde i alguns dels seus companys foren castigats. No només això, sinó que les cadires d’aquells delinqüents foren ofertes a uns altres ciutadans. A quins? Doncs a persones de gran vàlua i credibilitat de San Francisco, una de les quals, el nostre compatrici Eusebi Molera, que aleshores era president de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia. Conta també que els diaris locals portaven el retrat de Molera, però nosaltres no l’hem pogut trobar. La Gazeta també conta que la primera vegada, el vigatà va declinar el càrrec, però finalment l’acabà acceptant després de la insistència de Taylor:

—Jo vaig acceptar— va dir el Dr. Molera— perque’m sembla qu’era el meu deber lo ferho. May m’he ficat en la política ni may me n’he preocupat. Jo no estich familiarisat ab els detalls de la situació: peró començaré de erm un estudi serio sobre’ls negocis locals y sobre les necessitats de la ciutat.

Així doncs, Molera va acceptar el càrrec i es va ficar en política. De ben segur que a Madrid i a altres municipis aniria bé tenir-hi Moleras. Tanmateix, val a dir que en devia quedar una mica fart. Si no fou així, no s’entén que l’any següent enviés la carta al seu amic Martí Genís confiant que no fos nombrat altre torn, com segurament així (no) fou.