La Banda Municipal de Vic

Anar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sempre és un goig. I sempre, també, t’emportes sorpreses. En aquest cas, cercant coses que no hi tenien res a veure, em vaig trobar amb un article del 1908 de Just Cassador, pseudònim del gran Josep Gudiol. Les línies del mossèn Gudiol anaven dedicades a la Banda Municipal de Vic. Ignoro per complet la història musical de Vic però em va cridar molt l’atenció l’any en el que data l’origen de la banda municipal de la ciutat. És més, comença el seu article advertint que molts es pensen haver assistit a la creació de la mateixa, però que van molt equivocats. 

L’erudit Gudiol, assabenta als lectors de la Gazeta Muntanyesa que s’ha topat amb un document a la Cúria Fumada on hi ha redactat una espècie de contracte. A saber, potser un dels primers contractes musicals de la història, o com a mínim de Vic. El document és de 16 calendes de maig del 1320, d’acord amb ell, el quinze d’abril. És a dir, aquesta mes va fer 702 anys. Com us podeu imaginar, ha plogut molt d’ençà d’aleshores.

Per contextualitzar una mica aquella època, direm que el 1224, la ciutat de Vic va quedar partida oficialment i amigable en dues parts. Alguns recordareu allò de les dues jurisdiccions de Vic. El bisbe va passar a ser amo i senyor de la part jussana o episcopal (inclosa la plaça del Mercadal i el seu popular mercat), mentre que els senyors de Montcada van passar a controlar la part sobirana (inclosa la plaça de la Codina i/o Quintana, amb el seu corresponent mercat). Els primers tingueren la batuta fins l’any 1315, que fou l’any en que la partida episcopal passà a mans de domini reial. L’artífex fou Jaume II, dit el Just. Mentre que els segons fins l’any 1450, quan es va reunificar la ciutat i es va poder formar un únic consell.

El contracte estableix el que ofereixen o es comprometen els músics, i el que pretenen obtenir a canvi. Curiosament, els músics ni tan sols eren de la ciutat. Segons l’opinió de mossèn Gudiol, eren molt tocats i posats. Hi estic molt d’acord. De totes maneres, s’entén perfectament si fem cas del que apunta l’ànima del Museu Episcopal. Ell diu que d’alguna manera volen tenir la garantia que els músics no deixarien penjats als polítics. Aquest infortuni ja havia passat en anteriors ocasions i volien tenir-ho tot extremadament lligat per evitar-ho. Ja se sabia aleshores i ara, que als polítics els agrada que tot llueixi i anar, mai millor dir a bombo i plateret. En paraules de Gudiol: «Es que aleshores, l’any 1320, ja veyan que un Concell o comitiva municipal, quan va mudada y en corporació, sense la corresponent murga no fa cap mica d’efecte». Així doncs, no es podien permetre el luxe d’anar a una comitiva i no disposar de la seva pròpia banda perquè els toquessin les trompetes.

A banda d’això, a mi em crida especialment l’atenció un parell d’aspectes. El primer és que fou un acord de les dues jurisdiccions. Tot i haver-se separat amistosament, la despesa de la banda municipal, van assentir compartir-la. L’altra, i potser és un error d’interpretació o del document, és que fa referència a la universitat de la jurisdicció de Moncada (veure nota al final). Com? Això sí que és nou i realment espectacular si és així. La Universitat Literària de la ciutat de Vic, datada el 1599, estava situada al costat de la catedral. Més concretament, al carrer de l’Escola, englobant part de la finca de la casa Pratdesaba i el consultori Bayés (la línia discontínua vindria a ser el carrer de l’Escola):

I aquest carrer de l’escola és el perpendicular del desaparegut carrer de l’Ardiaca del següent plànol (avui dia, aquí hi ha la plaça del Bisbe Oliba). És a dir, La Universitat Literària de la ciutat s’ubicava a l’extrem superior esquerra del plànol, i formava part de la jurisdicció reial, i no pas de Montcada. Podeu veure ambdues jurisdiccions separades per la línia de punts. A tall informatiu i/o anecdòtic, he recuperat un mapa en el qual també s’hi veu la localització del call jueu. A més, com he dit, la universitat data del 1599, i estem parlant d’un document del segle XIV! Abans de la universitat literària hi havia l’escriptori i l’escola catedralícia però, una universitat? Abans del 1599? I a la partida sobirana? Val la pena recordar que Gudiol és autor de L’Universitat literaria de Vich i no en parla en cap moment d’una altra...

Per acabar, Gudiol diu que tradueix el document, i aquesta traducció és la que ve seguidament. Que cadascú jutgi els compromisos.

Jaume Puig y Berenguer Blanch trompeters que hem sigut habitants de la vila de Berta de grat i certa ciencia prometem y convenim a vosaltres Barthomeu d’Amer advocat, Pere Mir y Pere Vidal Concellers de la ciutat de Vich y de la jurisdicció reyal, y a vosaltres Arnau Mir, Berenguer d’Eva advocat, Berenguer de Vola y Simon Esteve procuradors de la universitat de la jurisdicció de Moncada, en nom vostre y dels prous hómens y tota la Universitat de dita Ciutat d’abdúes jurisdiccions, que desde el primer venirdor día de l’Ascensió del Senyor a cinch anys primer vinents y seguidament complets, estarem y permaneixerem contínuament en la Ciutat de Vich y farem y exercirem nostre ofici de tompar (tocar la trompeta) a honor y lloansa dels prous homes y de tota la Ciutat, día y nit, y serem a vosaltres y a tota la dita universitat bons y fiels y lleyals en tot. Y que no sortirem fora de l’Ausonia (o el terme de Vich) sens vostra voluntat o de dos de vosaltres, un d’entre els concellers y altre dels procuradors predits. Mes, es establert que pugam anar per tota la Ausonia sempre que vulgam per dit nostre ofici y per lucrar (o guanyar diner) ab el mateix, mentres tornem a la dita Ciutat, y a més vos prometem que sempre que els hómes y l’universitat de Vich o una de les parts vagin en algun lloch ab bandera o penó, o per fer algun altre honor als senyors de dita Ciutat (el Rey y el compte de Foix) o a altres persones, nosaltres tingam d’anar ab vosaltres o ab ells y sonar les trompetes. Y en fermança d’aixó obliguem tots els nostres bens a vosaltres y a tota la universitat, y ho juram. Y a mes vos farem sobre aixó a vosaltres Arnau Mir y Pere Mir en nom y per dret de tota la Ciutat homenatge de paraula y ab les mans, de tal manera que si no ho cumplim o fem lo contrari, al moment ab la sola ostentació del present públich instrument siam provats de perjuri y enganyadors vostres y de tota la dita universitat. Y que no’ns pugem escusar ni defensar d’aixó en judici o fora de judici, en el tribunal o fora d’ell, ni ab armes ni sense elles, ni per batalla ni rebre donar y esperar pau o cosa semblant; sinó que sigam tinguts per traydors vençuts en camp. Peró que vosaltres nos tingueu de donar cada un dels cinch anys per la festa de pasqua granada cent sous; es a dir setanta per part de la jurisdicció de Moncada; dels que ara de present nos ne doneu cent pel primer any. Y tot aixó nosaltres concellers y procuradors predits acceptant el tracte prometem donarvos incontinent cent sous pel próxim any en la dita festa, obligantvos per aixó tots els bens de la predita universitat. Y a mes vos farem lliures y franchs de totes les comuns tatxes y altres creacions. Ne son testimonis en Jaume Janer, en Pere de Vilallonga, en Ferrer Janer, en Joan Baldonim y en Pere de Prat.

PD: després d'assessorar-me del tema universitat, val a dir que era un error d'interpretació. Consultat a un diccionari, la universitat també fou el nom que reberen, a partir del segle XIII, algunes viles i ciutats. Així doncs, en aquest cas, universitat significaria el tot de la jurisdicció de Montcada. No obstant, ja que hi ha aquest plànols i crec que sempre és interessant parlar de coses històriques (a banda de resoldre el dubte), l'entrada queda com s'havia escrit originalment.