Josep Pratdesaba, la conferència (3/12): formació

Josep Pratdesaba i Portabella va néixer a Vic el sis d’agost de l’any 1870. Nasqué en  ple auge vigatà, en l’entretant d’aquell «Levantate y anda». I, evidentment, fou fill d’aquella societat, ho aprofità, compartí i fins la va encimbellar encara més. Els seus pares foren Vicenç Pratdesaba i Magnet, natural del mas Pratdesaba de Malla, i Maria Portabella i Marinyosa, filla de Prats de Lluçanès. El seu pare era propietari d’una botiga a peu de carrer a la plaça Major, sota mateix de casa seva. La llar estava situada a l’antic número quaranta-tres. Banda est de la plaça, just al costat del popular Merma: actual casa Beuló (una placa a la façana ho indica avui dia). Posteriorment, es va conèixer popularment com can Cassa. En l’establiment s’hi venia una mica de tot, motiu pel qual el rètol de fora la façana l’anunciava com a quincalleria i/o merceria. 

Can Cassa. Postal extreta de la casa Pratdesaba.

Els seus pares li van propiciar un ensenyament religiós. Caràcter que no va abandonar mai més. Als quatre anys el van portar al Col·legi Sant Miquel dels Sants de l’actual carrer de Manlleu. El mateix fundador, mossèn Miquel Vallbona i Bancells, n’era el director. 

Acabat l’ensenyament primari, entre els deu i catorze anys va desenvolupar la seva creativitat i va mostrar interès en diverses matèries. Entre els deu i els dotze o catorze, va assistir a classes de dibuix a casa de Llucià Bertrana, professor que va ensenyar dibuix a Eusebi Molera, entre altres, a l’Escola Municipal de Dibuix de la ciutat. Així mateix, cultivava les llengües estrangeres rebent lliçons de francès per part d’un Francisco de P. Galard, «coronel carlista» segons les seves targetes de visita. Finalment, en el Col·legi de Sant Antoni de la plaça de la Mercè (avui inexistent), hi va aprendre tenidoria de llibres i càlcul: el que avui en podríem dir comptabilitat. Veient que molt probablement el seu futur passava per continuar treballant a la merceria dels seus pares, va creure oportú adquirir coneixements tant comercials com per portar el negoci. Efectivament, semblava que el seu futur prenia un caire comercial i als catorze anys el van enviar a Barcelona perquè entrés d’aprenent a casa dels Oller Hermanos, al número sis del carrer de Sant Jaume. Ja avanço que l’estada li va canviar la vida. Després dels tres anys reglamentaris, va tornar a la ciutat de Vic amb ànim de reprendre les activitats lucratives de la família, però aquí es va trobar amb la grata sorpresa que la botiga estava perfectament conduïda pels seus pares i germanes. Per aquest motiu, i també pel fet de fer ofici, va decidir traslladar-se a Olot per espai d’un any. Allí va aprendre l’ofici de rellotger al costat de Francesc Dou.

Postal extreta de la casa Pratdesaba.

Amb aquesta incursió al món de la rellotgeria va arribar als divuit anys. Les seves ànsies per conèixer no s’aturaren a aquella edat, sinó que en aquell moment, de tornada a Vic, va assistir com a oient a les classes de física que mossèn Albert Boix impartia al Seminari. Podem veure com a aquesta edat ja havia començat la seva predilecció per les ciències i més concretament les properes a l’astronomia. El fet és que després d’un any escoltant física, va tornar a Barcelona amb la intenció d’ingressar a l’escola d’enginyers. Allí hi va fer el primer any, però al segon es van estroncar les coses. Una tieta seva es va casar a Olot; una de les seves germanes es va fer monja sagramentaria; una altra es va casar amb el metge Salarich, i la seva mare va patir un atac de paràlisi. Tot plegat va fer que la botiga es quedés sense mà d’obra i que Josep hagués d’abandonar la carrera d’enginyer per dedicar-se al negoci familiar. Va tornar de Barcelona per estar-se darrera del taulell. Seti que ja no va abandonar més fins que va tenir quaranta-cinc anys. En l’entretant, mai va deixar d’estudiar i aprendre, ja que als vespres continuava estudiant francès, anglès, alemany, literatura, música, i astronomia.