Josep Pratdesaba, la conferència (1/12): benvinguda

El passat primer d’octubre, vaig tenir ocasió de poder tornar a compartir grandeses de Vic amb un auditori. En aquest cas, la meva dissertació, «Josep Pratdesaba, veritable llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència»,  va parlar de Josep Pratdesaba, en el marc de la IX Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Com sempre, un gran plaer. A partir d’avui i durant les properes setmanes, recullo els apunts i imatges que vaig utilitzar per fer la dissertació. Val a dir que no fou fàcil perquè cada vegada costa més sintetitzar alguna cosa. Vols dir-ho tot, vols concretar-ho tot, però no és possible... I menys encara quan vas condicionat pel temps. A més, inicialment l’havíem de fer a la casa Pratdesaba sense possibilitat de projectar, però finalment la vàrem fer en un altre lloc remarcable: el Temple Romà de Vic. Per part meva, era la primera vegada i confio que no sigui la darrera.

Aquí teniu algunes fotografies de l’esdeveniment.

Avui, facilitarem la presentació.

Gràcies i benvinguts tots. La meva dissertació no pretén parlar de cap vessant tècnic ni científic de Josep Pratdesaba. Almenys, de manera detallada. A mi m’agradaria parlar d’altres aspectes de Pratdesaba i destacar aquesta capacitat de fer o viure de manera normal coses que són extraordinàries. Nogensmenys, sí que en faré algun incís ineludible però des d’un altre punt de vista. Demano disculpes per si erro en alguna dada, però la meva intenció tan sols és tractar el patrimoni immaterial que suposa Josep Pratdesaba per a la ciutat de Vic i per a la resta del país. La meva és, només, una breu aproximació a la seva figura.

Alguns us preguntareu pel títol de la dissertació. Val a dir que no és meu. El bisbe de Vic, Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983), li va dedicar aquestes paraules en una dedicatòria en l’àlbum de firmes de l’observatori. I penso que són les que més el defineix.

Dit això, des de la meva humil opinió, la figura de Josep Pratdesaba no es podria entendre sense el context històric. Vegem-ho.