Josep Pratdesaba, la conferència (4/12): interès per l'astronomia
La passió i l’interès de Josep Pratdesaba per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Per ser més precisos, fins i tot en podem dir el dia: vint-i-set de novembre. En aquella data, ell es trobava a Barcelona i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . No fou a l’únic a qui el va impactar i, francament, si tinguéssim oportunitat de veure-ho, em sembla que un espectacle com aquell ens deixaria a tots bocabadats:
La gran lluvia meteórica del 27 de Noviembre de 1872 se ha renovado en la noche del 27 de noviembre próximo pasado, aún más espléndida e imponente, por lo menos en nuestra zona celeste.
[...] En 1872 observáronse 33.000 [meteorits] en seis horas; este año hánse observado 39.000 [39.546] sólo en cuatro horas.
NAIT, Antonio (1885, 6 de desembre). «Gran lluvia de estrelles fugaces». La Ilustración (núm. 266, p. 774). Biblioteca de Catalunya. |
El fenomen astronòmic el va deixar tan impressionat que li va despertar definitivament la seva vocació. De fet, aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder seguir veient i observant les meravelles que ocorrien al cel. Desafortunadament, amb quinze anys no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics que, molt probablement, formaven part dels articles que es venien a la botiga familiar. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’observar prengué millors dimensions. Primer foren uns prismàtics més potents, muntats damunt d’un trípode, i llavors ja pogué ser una petita ullera. Fins el 1909 que va estrenar l’observatori a la plaça Major.
El novell astrònom aficionat va viure a la plaça fins l’any 1913. Aquest principi de segle, la seva vida va tenir un fort revés i va patir un gir. El fort revés fou la mort de la seva primera esposa, Dolors Osona i Vinyeta, l’any 1907. Sis anys més tard, l’any 1913, va contraure matrimoni amb Dolors Riera i Niubó, i arran de la unió fou quan el seu petit observatori va poder passar a ser un equipament reconegut, com també ho fou la seva figura.
Manuel Serinanell, deixeble seu i conegut popularment com el Mossèn passi-ho bé, va deixar explicat la generositat del nou sogre de Pratdesaba. Després de contraure el matrimoni, inicialment la parella es va estatjar a can Cassa de la plaça Major. Un cop ubicats, Pratdesaba va rebre una curiosa petició per part del pare de la Dolors. Marian de Riera i Gironella els hi va demanar que anessin a viure amb ell al carrer de l’Escola. La petició no va acabar aquí. La invitació es va fer extensiva al pare de Pratdesaba, Vicenç Pratdesaba. I fent bona la dita que no n’hi ha dos sense tres, per acabar-ho d’arrodonir, el sogre Marian també li va demanar que desmantellés l’instrumental de l’observatori que tenia muntat al terrat i que el muntés al darrer pis del seu casal: oportunitat immillorable per construir un observatori millor i més espaiós.
I comencem en aquest moment això que he anomenat l’extraordinàriament normal. Veureu a la casa Pratdesaba, com qui no vol la cosa, un quadre penjat a la paret. El que s’hi pot veure és una imatge cartogràfica de la Lluna. Fins aquí és tot normal, però deixa de ser-ho quan hi veiem el nom del propietari de la casa on estem identificant un cràter. Anem a pams.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada