Josep Pratdesaba, la conferència (4/12): interès per l'astronomia

La passió i l’interès de Josep Pratdesaba per l’astronomia va arribar-li quan tenia quinze anys. Per ser més precisos, fins i tot en podem dir el dia: vint-i-set de novembre. En aquella data, ell es trobava a Barcelona i va poder veure la pluja de meteorits de l’any 1885, els Andromèdids . No fou a l’únic a qui el va impactar i, francament, si tinguéssim oportunitat de veure-ho, em sembla que un espectacle com aquell ens deixaria a tots bocabadats:

La gran lluvia meteórica del 27 de Noviembre de 1872 se ha renovado en la noche del 27 de noviembre próximo pasado, aún más espléndida e imponente, por lo menos en nuestra zona celeste.

[...] En 1872 observáronse 33.000 [meteorits] en seis horas; este año hánse observado 39.000 [39.546] sólo en cuatro horas.

NAIT, Antonio (1885, 6 de desembre). «Gran lluvia de estrelles fugaces». La Ilustración (núm. 266, p. 774). Biblioteca de Catalunya.

El fenomen astronòmic el va deixar tan impressionat que li va despertar definitivament la seva vocació. De fet, aquest fou el punt de partida per començar a fer realitat el seu somni de tenir un observatori propi i poder seguir veient i observant les meravelles que ocorrien al cel. Desafortunadament, amb quinze anys no tenia possibilitats pecuniàries. A l’espera de millors temps venidors, es va haver de complaure iniciant les seves primeres lectures de Camille Flammarion, i realitzant les primeres observacions astronòmiques amb uns senzills prismàtics que, molt probablement, formaven part dels articles que es venien a la botiga familiar. Poc després, mentre la idea de l’observatori seguia latent i esperant la seva oportunitat, la capacitat d’observar prengué millors dimensions. Primer foren uns prismàtics més potents, muntats damunt d’un trípode, i llavors ja pogué ser una petita ullera. Fins el 1909 que va estrenar l’observatori a la plaça Major.

El novell astrònom aficionat va viure a la plaça fins l’any 1913. Aquest principi de segle, la seva vida va tenir un fort revés i va patir un gir. El fort revés fou la mort de la seva primera esposa, Dolors Osona i Vinyeta, l’any 1907. Sis anys més tard, l’any 1913, va contraure matrimoni amb Dolors Riera i Niubó, i arran de la unió fou quan el seu petit observatori va poder passar a ser un equipament reconegut, com també ho fou la seva figura.

Manuel Serinanell, deixeble seu i conegut popularment com el Mossèn passi-ho bé, va deixar explicat la generositat del nou sogre de Pratdesaba. Després de contraure el matrimoni, inicialment la parella es va estatjar a can Cassa de la plaça Major. Un cop ubicats, Pratdesaba va rebre una curiosa petició per part del pare de la Dolors. Marian de Riera i Gironella els hi va demanar que anessin a viure amb ell al carrer de l’Escola. La petició no va acabar aquí. La invitació es va fer extensiva al pare de Pratdesaba, Vicenç Pratdesaba. I fent bona la dita que no n’hi ha dos sense tres, per acabar-ho d’arrodonir, el sogre Marian també li va demanar que desmantellés l’instrumental de l’observatori que tenia muntat al terrat i que el muntés al darrer pis del seu casal: oportunitat immillorable per construir un observatori millor i més espaiós. 

I comencem en aquest moment això que he anomenat l’extraordinàriament normal. Veureu a la casa Pratdesaba, com qui no vol la cosa, un quadre penjat a la paret. El que s’hi pot veure és una imatge cartogràfica de la Lluna. Fins aquí és tot normal, però deixa de ser-ho quan hi veiem el nom del propietari de la casa on estem identificant un cràter. Anem a pams.