Josep Pratdesaba, la conferència (5/12): el cràter Pratdesaba

La gran quantitat de treballs al llarg de la seva vida es van traduir en reconeixements. El més sonat va arribar l’any 1950 de la mà de la Comissió Lunar Internacional. És aleshores quan aquesta comissió vinculada a la British Astronomical Association [‘Associació Astronòmica Britànica’] va decidir batejar amb noms d’astrònoms i científics diversos cràters de la Lluna. Entre altres, foren distingits Josep Comas i Solà, Millàs i Vallicrosa, Antoni Paluzié, Salvador Raurich i, naturalment, Pratdesaba. La proposta va ser acceptada i un cràter de la Lluna va passar a ser conegut mundialment, i part de l’estranger, com a cràter Pratdesaba. Tristament, cap dels afortunats en va poder prendre possessió.

Fotografia de Nicolas Thomasi d’Unsplash.


Les bones notícies, però, no van durar gaire. Anys més tard la Unió Astronòmica Internacional va donar el vistiplau als americans perquè poguessin (re)batejar la superfície lunar com més els plagués. La determinació fou clara: només respectarien la nomenclatura que havia atorgat l’astrònom Jan Heweliusz en la seva obra Selenographia de l’any 1674.

IAU: Internacional Astronomical Union.

La mort de Hugh Percy Wilkins el 1960 i el poc interès que es tenia en l’estudi de la Lluna va fer que el 1964 la Societat Astronòmica Lunar Internacional es dissolgués. Així com també, Josep Pratdesaba va perdre el seu cràter lunar. Tanmateix, no es pot dir que fos una cosa petita.

Contrastant informació i dades, creiem que el cràter Pratdesaba podria ésser un dels tres següents. En diversos llocs hem trobat que el Brisbane G, en alguna ocasió s’havia anomenat Pratdesaba. No obstant això, el Brisbane G no existeix, sinó el Brisbane. Aquest cràter està situat al sud-est de la Lluna (latitud centrada -49°20′S; longitud centrada 68°76′E d’acord amb el Gazetteer of Planetary Nomenclature). Disposa de 44.32 quilòmetres de diàmetre i de cinc satèl·lits: els Brisbane E, H, X, Y i Z. Dues altres possibilitats ens les fa contemplar A portafolio of lunar drawings, de Harold Hill. Diu: «Prominent among the dusky enclosures in the Australe area are the 50 mile diameter Oken and the larger flooded walled-plain, 88 miles in diameter, which held the name Pratdesaba for a time before this was replaced, during the I.A.U.», pel que entenem que l’Oken o alguna zona propera era el que s’anomenava Pratdesaba. Pel que fa al cràter Oken també està situat al sud-est de la Lluna (latitud centrada -43°76′S; longitud centrada 76°09′E). Disposa de 78.67 quilòmetres de diàmetre i de sis satèl·lits: els Oken A, E, F, L, M i N. Finalment, hi ha el cràter Lyot. Està situat al sud-est de la Lluna (latitud centrada -50°47′S; longitud centrada 84°80′E). Disposa de 150.60 quilòmetres de diàmetre i de catorze satèl·lits: els Lyot D, P, R, A, B, C, E, F, H, L, M, N, S i T. Així doncs, aquest darrer és el que més s’aproxima a les més de vuitanta milles que apunta Espina en un article i ens decantem per aquest últim.


Comentaris