Josep Pratdesaba, la conferència (8/12): altres vessants, i Vika Esperantistaro

Pratdesaba, però, també ha destacat en molts altres aspectes molt menys coneguts. D’ell hem trobat anuncis de conferències sobre geologia: «Geologia de la nostra terra i consideracions generals sobre astronomia» i «La formació de la terra». També coneixem el seu vessant filantròpic, altruista i generós. Per enumerar-ne algunes, ell va formar part d’algunes subscripcions com: la del Patronat de Vic pels nens d’Àustria (infants víctimes de la Primera Guerra Mundial); la pro-colònies escolars; la per erigir una columna en l’atri del Temple Romà a la memòria de Josep Serra i Campdelacreu, i la de l’erecció de la Creu de Collformic. També hem de remarcar i destacar la seva gran contribució al saber popular quant a l’agricultura durant els anys que va aportar els seus articles a la Revista de la Cambra Agrícola Ausetana. En fou director.

Portada Revista de la Cambra Agrícola Ausetana. Article sobre la cultura del blat escrit per J. Pratdesaba. Premsa Digitalitzada de la Generalitat de Catalunya.

Però per detallar-ne un, ni ĉesos kun Esperanto [‘ens aturarem amb l’esperanto’].

El vint-i-set d’abril de 1907, el vigatà, mitjançant un article a la Gazeta Montanyesa, llençava la idea a la societat vigatana:

També há se remou per Europa l’idea de crear un idioma internacional, idioma que sens donar la preponderancia a tal o qual nació sigui assequible a tothom y se componga de partícules o arrels de totes les que formen les dos més importants rames llatina y germánica. Aqueix pensament que’l Dr. Lamenhos vol portar a la práctica compta ja per Europa y América varis y entussiastes adeptes; verdaderament resultaria práctich que totes les nacions civilisades adoptessin una parla internacional, que sens rebaixar la súa propia, servís per les comunicacions entre diferentes nacions tant per assumptes comercials com per congressos científichs, pedagógichs, etc., etc.

Com molt bé descriu l’eminent astrònom, l’esperanto pretenia ser la llengua universal d’aleshores. La iniciativa la va endegar el polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. Ell mateix contava que on vivia de menut hi havia importants comunitats de polonesos, jueus, russos, alemanys i lituans. Aquesta varietat i riquesa  lingüística, sovint comportava malentesos i decidí cercar alguna solució. D’acord amb Pratdesaba, Zamenhof «va capir que per esser fàcil per tothom, havia d’esser constituhit de modo y manera que tothom hi pogués trobar analogia ab son idioma natal y en efecte l’Esperanto está constituhit per arrels y radicals dels principals idiomes parlats sobre la terra [...]». Així fou com començà a pensar en una llengua internacional, que tingué la seva definitiva consolidació el 1905 amb el Primer Congrés Universal d’esperanto a Boulogne-sur-Mer, França. Avui dia encara gaudeix d’adeptes i parlants. Pratdesaba, científic que també es trobava sovint amb aquest problema multilingüe, de seguida s’hi va acollir. I concloïa aquell article afirmant:

Sembla que a Vich hi há verdader entussiasme per l’idea de fundar una agrupació Esperantista, cosa que sería de molt bon veure y que segurament li prestaran el seu apoyo tots els amants del progrés en qualsevol ram que aqueix se manifesti y mes al cultiu intelectual que sembla ha sigut sempre patrimoni de la noble ciutat den Balmes.

Pratdesaba no anava mancat de raó. L’entitat Vika Esperantistaro va néixer uns mesos després d’aquest auguri. L’acte inaugural es va dur a terme el vint-i-cinc de gener de 1908. D’acord amb la crònica de la Gazeta Montanyesa, «l’èxit del acte superá bona cosa a les seves esperances». L’any 1909, Barcelona acollí el Cinquè Congrés Internacional d’aquesta llengua auxiliar. Mentre que el punt més àlgid a Vic fou durant el vuit, nou i deu de juny del 1924, quan s’hi celebrà el XIª Kongreso de Kataluna Esperantista Federacio [‘Onzè Congrés de la Federació Esperantista Catalana’]. Amb motiu de l’efemèride, es va publicar el programa del congrés i una guia de la ciutat. Pratdesaba fou el secretari del Comitè Organitzador.

Fundadors de Vika Esperantistaro. XIª Kongreso de Kataluna Esperantista Federacio.