Josep Pratdesaba, la conferència (9/12): Patronat d'Estudis Osonencs

 No oblidem, però, que Pratdesaba fou un gran divulgador. I d’aquest vessant val la pena recalcar la quantitat ingent d’articles que va escriure en els mitjans locals per apropar la ciència al poble. Per entendre’ns, ell era un dels erudits d’aquella societat que publicava als mitjans locals. Uns ho feien sobre religió, sobre art, sobre història, però ell ho va fer majoritàriament per parlar de ciència: noves teories sobre la matèria; sobre si hi ha altres planetes habitats; sobre el Sol; Júpiter; eclipsis de Lluna; el cometa Halley; sobre l’origen etimològic dels dies i dels mesos; sobre el despropòsit de l’horari d’estiu, etc., etc. Podem afirmar que les seves «Notes científiques» democratitzaven la ciència. I aquesta és, possiblement, la seva gran virtut i herència. També podem fer referència a les seves conferències al Centre Excursionista de Vic, com també a les impartides al Círcol Literari o a altres entitats. Però si hem de destacar alguna entitat on hi va posar, ja no dic gra de sorra, sinó muntanya, hem de parlar del Patronat d’Estudis Osonencs (PEO), que enguany s’ha commemorat el seu setantè aniversari.

Ell fou el primer president i cofundador del Patronat d’Estudis Osonencs, entitat acadèmica que té com a finalitat «fomentar, propulsar, orientar i coordinar la investigació científica; conrear les arts i les lletres; protegir el patrimoni cultural, artístic i monumental [...]». L’origen de l’entitat la situaríem en les trobades dels integrants de l’agrupació Els Montrodons. Havent madurat Els Montrodons, ja prengué el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, constituït el vint-i-nou de març de l’any 1952, i que llavors va derivar cap al Patronat d’Estudis Osonencs actual. Josep Pratdesaba en fou el primer president, càrrec que va ostentar fins a la seva mort, produïda l’any 1967. A tall de curiositat, val a dir que més enllà del Temple Romà, el Patronat d’Estudis Osonencs també és propietari d’un parell de llocs verdaguerians. Un, l’església de Sant Esteve de Vinyoles d’Orís. L’altre, la Font del Desmai, on van anar a recitar per primera vegada els esbartaires.