Josep Pratdesaba, la conferència (7/12): la ràdio

Hi ha més coses extraordinàriament normals. Josep Pratdesaba també va fer incursions a la ràdio. El 1925, l’empresari manlleuenc Eduard Rifà va fundar la revista Ràdio-Lot (1925-1929), dedicada al món de la radiodifusió. De trenta-vuit pàgines, vuit d’elles eren en color i amb belles tricronomies, i contenien una informació com no s’havia publicat res fins a la data. Aquesta particularitat feu col·locar aquesta revista entre les primeres d’Europa. Pratdesaba hi va participar com a articulista. D’altra banda, Josep Pratdesaba fou el primer a reclamar públicament la implementació d’un sistema de butlletins meteorològics radiats. Ho feu mitjançant l’article «El “Broadcasting” Català» a Joventut Catalana el mateix 1925. Tingué la seva materialització pocs anys més tard.

Tampoc ens podem oblidar de la seva experiència a la Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i anterior, l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR). El quatre de febrer de 1927 l’emissora inaugurava el Servei Meteorològic per ràdio, proposat per Josep Pratdesaba i pel pare Manuel Cazador. Aviat, a l’ANR se li va concedir una emissora en ona curta, i una en ona mitja. El dinou d’abril de 1930, va començar a radiar la nova emissora: Ràdio Associació de Catalunya. El vint-i-nou de gener de 1933, en Assemblea, l’Associació Nacional de Radiodifusió va canviar el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, i al desembre va passar de Societat Civil a Societat Cooperativa.

Pratdesaba formà part de la primera Junta Directiva derivada de la nova RAC. El propòsit no fou fàcil perquè Madrid els va posar força traves, però finalment pogueren començar a emetre amb certa regularitat. Havien pensat la RAC com una emissora divulgativa, cultural, informativa i amb servei de meteorologia inclòs. Tenint en compte la seva vàlua en aquesta darrera matèria, a ell li van encarregar les seccions d’astronomia i meteorologia, i fins i tot va col·laborar en un programa setmanal de divulgació astronòmica, i un altre d’informació meteorològica amb el seu amic Manuel Cazador. Per manca de temps, obvio la part de l’estudi sobre L’anomalia tèrmica de la Plana de Vic, com també l’establiment  de la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya que va acabar derivant cap al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquella emissora, pel gener de l’any 1939 va ser ocupada per les forces franquistes. A la mort del dictador Franco van iniciar-se els esforços per recuperar-la. L’any 1980 es va constituir de nou, i l’any 1998 va acceptar una oferta de col·laboració amb una empresa de ràdio lligada al Grup Godó: naixia RAC105 i RAC1, que avui a tothom els sona i són emissores d’èxit. Bé, doncs també com qui no vol la cosa, un dia vàrem trobar el projecte de Reglament Interior de la RAC, Societat Cooperativa:

Projecte de Reglament Interior de la RAC. Casa Pratdesaba.