Naixement, puixança i declivi del vigatanisme (8/10)

L’any 1868, a Vic hi hagué un petit esclat cultural. A banda de la inauguració de l’«Exposició arqueològica y artística» , cal destacar, també, la posada de la primera pedra d’un nou teatre, el Teatre Ausonense. Abans de presentar-lo però, cal parlar de l’origen del teatre a Vic: teatre com a emplaçament, i no com a activitat recreativa.

Ens assabentem per Miquel dels Sants Salarich que el primer teatre de Vic documentat fou el que es localitzava entre el carrer de Cardona número quaranta-nou, i la rambla del Passeig número vint-i-vuit. Això significa que s’emplaçava d’un carrer a l’altre. Sembla ser que s’entrava pel carrer de Cardona i la sortida d’emergència se situava a la rambla del Passeig. Avui dia, no n’hi ha cap rastre. Aquest primer, i únic teatre, no tingué cap nom en particular, ja que només n’hi havia un en tota la ciutat. No obstant, en algun moment rebé el nom de Casa de les Comèdies. Si bé en tenim constància a partir dels esdeveniments ocorreguts a Vic durant la Guerra del Francès (1808-1814), en realitat no sabem on es remunten els seus orígens . Dit això, també és cert que existeix una mena de reglament publicat per la impremta Dorca l’any 1801 . 

Tot amb tot, no sabem d’on treu Junyent que al carrer de Cardona «s’edificà, durant el segle XVII, el primer local de teatre que tingué la ciutat, emprès per la Junta d’Obra dels Sants Màrtirs amb la finalitat de subvenir a les despeses de la construcció de la Pietat» . També és cert que, potser, Salarich pot parlar pròpiament d’un teatre, mentre que Junyent pot parlar d’un local versàtil, d’una casa, precisament, on s’hi feien representacions. En qualsevol cas, l’erudit sacerdot diu que s’hi feien representacions de teatre sagrat i profà en algunes temporades de l’any, especialment per Nadal i per la Quaresma, on s’hi escenificaven els Pastorets i la passió respectivament. En dona fe el canonge Jaume Collell:

En companyia de l’ávia Rosa vaig anar per primera vegada al Teatre. A Vich no hi havia aleshores societats ni casinos que fessen comedia, y sols tenia un modest Teatre públich al carrer de Cardona, una sala que á mi aleshores me semblava molt grandiosa; y ahont representavan comediants que venian de fora y alguns aficionats de la població. Hi anàrem a á veure la Passió y’ls Pastorets .

El local va ser objecte d’unes millores l’any 1833 sota un pla del mestre de cases Pere Quadres. Posteriorment l’utilitzà la societat recreativa Sociedad de Amigos Ausonenses tot oferint funcions dramàtiques, balls i concerts a les famílies dels seus socis. No obstant, el pas del temps, el desinterès i la deixadesa va castigar la Casa de les Comèdies, que en l’any 1852 va veure com s’ensorrava el sostre de l’escenari. Així mateix ho contava el doctor Joaquim Salarich el 1854 en el seu llibre per excel·lència d’història de Vic:

El teatro está abandonado, y si bien tenemos ya de mucho tiempo, uno, propiedad del Ayuntamiento, que fué mejorado en 1833 bajo el plan de D. Pedro Caudras, con todo estaba cerrado la mayor parte de los años, y casi desierto cuando alguna compañia dramática daba en él representaciones. En la actualidad sirve para local del Círculo Filarmónico Vicense, que dá en él funciones líricas y dramáticas .

Romangué així fins el 1858, quan es va crear la Sociedad Filarmónica Dramática i es va servir de l’antic teatre per a les seves representacions. No obstant això, tres anys més tard, el teatre es va abandonar. L’existència d’aquest primer teatre acabaria definitivament l’any 1868. Fruit del destronament de la reina Isabel II d’Espanya i de la successió al poder per part de la Junta Revolucionària, el nou règim va celebrar una sèrie d’actes a Vic el tretze d’octubre d’aquell mateix any: obertura de l’Exposició Arqueològica Artística (germen del Museu Episcopal); obertura de dos nous carrers, el de la Revolució i el del Progrés, i la posada de la primera pedra d’un nou teatre, el Teatre Ausonense. Pel que fa al cas, precisament l’obertura del carrer del Progrés és el que posa punt i final a la vida i signe de cap reminiscència del teatre primitiu de la ciutat: s’enderrocà el local i s’obrí el carrer al seu lloc . D’aquesta efemèride també en fou testimoni directe el canonge Jaume Collell. Conta, altra volta en Del meu fadrinatge, que el dotze d’octubre de l’any 1868 reberen el següent ofici:

«Junta Revolucionària de Vich. — Acordada por esta Junta la celebración de algunos festejos públicos para solemnizar de un modo conforme el glorioso alzamiento de la Nación, se complace en invitar a esa Comisión, para que mañana, 13, a las tres de la tarde, se sirvan concurrir a estas Casas Consistoriales al efecto de unirse a la Comitiva que saldrá de la misma para inaugurar la Exposición Arqueológica-Artística y sentar la primera piedra del Teatro» .

Quant al Teatre Ausonense, es col·locà la primera pedra en un solar de la rambla de Sant Domènec on antigament hi havia hagut la caserna La Galera, i posteriorment una escola pública. El teatre s’inaugurà l’any següent, el tretze de novembre de l’any 1869, just tretze mesos després de posar la primera pedra. A fi de reafirmar les creences dels més supersticiosos, direm que el teatre ha passat a la història com el Teatre Cremat de la Rambla. El Teatre Ausonense tingué el seu final la nit del vint-i-cinc al vint-i-sis de maig del 1919. Aquell matí, els veïns s’adonaren que sortia fum de les boques de l’edifici . Durant tota la nit un incendi havia estat devorant l’aleshores Teatre Principal. Fruit d’aquest infortuni, és quan pren el nom de Teatre Cremat de la Rambla. Posteriorment s’enderrocà i avui, al seu lloc hi trobem La Casa d’Espiritualitat Claret.