Sense Espanya

Una setmana més tard d’haver adquirit el llibre Sense Espanya (Pòrtic, 2011), ja l’he acabat; de fet l’he llegit amb un parell de tongades. El llibre és amè, senzill i gens tècnic. I altament recomanable. En primer lloc un incís als coautors a nivell acadèmic: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. El primer, doctor en Economia per la UAB, soci-director de la consultora Barcelona Economia, professor associat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i, exdirector del CIDEM; el segon, doctor en Economia per la University or York, professor d’Economia de la UPF i director de l’Escola Superior de Comerç Internacional. 

El llibre és un estudi sobre el balanç econòmic de la independència i parteix de la modèstia, humilitat i recalca, en diverses ocasions, que els autors no disposen d’una bola de cristall per predir el futur. És un estudi molt elaborat amb dades, gràfics i taules que confirmen i nodreixen els textos. Defuig totalment de components sentimentals. Vull dir que en cap moment escombren cap a casa o extreuen conclusions fruit de les emocions o sentiments; no els pots dir “aquests ho mostren així perquè són catalans”. És totalment neutral. I s’agraeix. Sempre fa ús de dades (publicades i reconegudes oficialment de l’any 2005) per reforçar les seves conclusions i – cosa que també m’agrada molt- contempla diverses hipòtesis.

L’escenari de la independència de Catalunya que han suposat és que seria el resultat d’una secessió democràtica, pacífica i que aquesta esdevindria membre de ple dret de la CE i podria operar perfectament en euros. És important tenir-ho en compte. Com també és important tenir clar que les decisions empresarials, generalment i sortosament, són fruit del raonament i no pas del sentiment; vull dir que ningú es pensi que si els espanyols ens compren és perquè els caiem bé! Ens compren perquè el nostre producte és bo i ells, amb el tracte comercial, hi guanyen com nosaltres. La clau de l’èxit és bona qualitat, bon servei i bon preu. A més, tothom contempla el boicot d’Espanya vers Catalunya, però els autors també contemplen que nosaltres els podem pagar amb la mateixa moneda.

Centrant-nos amb el boicot i, entrant en matèria, ens diuen que un possible boicot seria una cosa que l’empresa catalana no podria evitar que es produís. Seria una d’aquelles coses que se les troben a sobre sense tenir-ne cap culpa; de la mateixa manera que, per exemple, quan el govern augmenta l’IVA i fa baixar el consum dels productes, o quan augmenta les cotitzacions socials i fa perdre competitivitat exterior, o quan augmenta l’impost de societats... En aquest sentit, l’empresa  tampoc va tenir cap culpa quan es va entrar a la CEE el 1986 i molta va haver de tancar; l’empresa sempre està exposada a decisions les quals no depenen d’ella. 

Per tal de calcular la incidència del boicot sobre les vendes, el llibre ens facilita una fórmula per tal de tenir-ne una lleugera idea:

% de vendes exposades al boicot x nivell de boicot x nivell de substituïbilitat.

Per posar un exemple, aquella empresa que vengui productes ecològics dels pagesos locals, té 0% de vendes exposades al mercat espanyol; 0% de nivell de boicot i poc % de nivell de substituïbilitat (no trobarà gaire competència). També és important tenir-ho clar perquè a vegades tendim a témer al boicot i, realment, no ens afecta. El llibre també facilita índex de boicots per sectors.

Per concloure el llibre: Espanya ens espolia un 9.5 % del PIB i en podria boicotejar un 4-5% en el pitjor dels casos escenificats. Hi sortim guanyant.

Finalment, un parell d’apunts que, molt modestament i partint de la meva ignorància en matèria econòmica, penso que cal matisar:

• Si bé el llibre tracte un possible contraboicot dels catalans als espanyols, no contempla la possibilitat del boicot que sofririen els mateixos espanyols a causa del seu propi boicot. Il•lustrant-ho amb un exemple quedarà més clar. M’explicaven fa uns anys que, uns dels grans perjudicats del boicot contra el cava (realment tampoc va ser tant), van ser els proveïdors espanyols que produïen taps de suro. Segurament en sortir-hi perdent, molts deixarien d’aplicar-lo. Podríem contraboicotejar, però ells mateixos ja es boicotejarien.
• Les dades, com bé deia, són del 2005. Amb aquest temps i, com alguns ja mostràvem pels municipis de la comarca quan fèiem presentacions, les exportacions catalanes cap al món han augmentat. És més, un dels factors que està ajudant més a Catalunya a sortir de la crisi, és la vista cap al nord i est, més que no pas cap a l’Oest. Espanya, comparat amb el món, és un client potencialment molt petit i, cal puntualitzar-ho, endeutadíssim. Dit d’altra manera, el futur és el món i no pas Espanya. Si l’estudi l’haguessin pogut fer amb dades actuals, l’escenari encara seria molt millor.

En definitiva, un llibre imprescindible per deixar de témer els boicots. Optimisme i endavant, que com sempre ha fet l’empresa catalana, ens en sortirem.