Gerard Quintana

La setmana passada Albert Om estava de convidat a cal Gerard Quintana. Abans d’acabar el programa, les xarxes socials ja anaven plenes de retrets i més retrets al cantant de Sopa de Cabra. Jo mateix vaig enviar un tweet dient que ja en tenia prou després de sentir la seva dona dient que ella era “más catalana que Gerard”. L’endemà mateix i, després de comprovar el terrabastall que havia causat, ja feia un article a El Periódico explicant-se i dient que no era un talibà i que ell creia en un país sense imposicions i que cadascú podia parlar amb el que volgués. Oi tant.

Té raó, tota. Jo també vull un país lliure d’imposicions i on cadascú tingui la llibertat de parlar - i més encara a la pròpia casa- amb la llengua que vulgui. Però hi ha una cosa que no entenc.

En primer lloc, com una persona que fa poc ha despertat i tira pel catalanisme i l’independentisme i -compte- pretén donar lliçons sobre el tema (jo era a un dels concerts del Palau Sant Jordi i bé que m’ho va semblar), no parla amb la seva llengua als seus fills? Jo no sóc cap talibà. Pot parlar amb la llengua que vulgui i a qui vulgui però, si més no, que no intenti donar lliçons de país i independentisme perquè, entre altres coses, la llengua i la cultura forma part del que entenem per fer país. Segonament, imposar? Imagino que tanta imposició deu ser que ell imposi el català als seus fills com que els seus fills li imposin el castellà a ell... o no és una imposició? I si no és una imposició, quin exemple de catalanisme és aquest? Difícil d’explicar. O d’entendre. És obvi que la seva família entén el català.

A la meva manera d’entendre, el que el gent li recriminava a Gerard Quintana, no és que parli en castellà en la intimitat sinó que, fora de la intimitat predigui unes coses i en la intimitat en faci unes altres. És aquí on rau la contradicció i la decepció de molts. És com aquells regidors de PxC de Salt que tot i saber on estaven, també gaudien -i ben fet- de relacions amb parelles immigrants. El que es recriminà en aquest cas, no fou pas el fet de tenir una parella immigrant, sinó que tinguessin els … de combinar les dues coses.

Mig canviant de tema, què és d’estranyar d’una persona que clama contra el capitalisme i, alhora, és capaç de vendre 70.000 entrades a preus no massa econòmics. Es pot estar en contra del capitalisme? Ui tant! però llavors no et guanyis la vida practicant-te’l!

En definitiva, en qüestió de setmanes, com es diria popularment, se li ha vist el llautó. No em dol que Gerard Quintana sigui anticapitalista i parli en castellà amb qui sigui; com diu, jo vull un país lliure on tothom pugui fer el que vulgui, com vulgui i on vulgui. Amb la ideologia i sentiments que vulgui. Amb respecte, tota la llibertat necessària. El que em sap greu és que no sigui coherent amb els seus actes. Una nova decepció. Ja ho vaig dir en una passada entrada. Sopa de Cabra ja estava bé on estava i no havia de tornar. Si no hagués tornat, segurament, tampoc se li hagués dedicat un programa de El Convidat i, tots contents. Com abans; amb els nostres records protegits i sense risc de malmetre’ls.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada