Presidents que passaran a la història

Fa dies que hi dono voltes i finalment decideixo informar-me sobre el tema. Quedo sorprès en veure la gran quantitat de Presidents de la Generalitat que hem tingut al llarg de la nostra història. I la reflexió (d’aquí ve tot plegat) és: quins han passat i passaran a la història? La reflexió no és en clau històrica pròpiament, sinó en clau de país i de sobirania nacional. Presidents que en algun moment de la nostra història han sigut claus, han estat líders d’alguna cosa o han fet quelcom pel nostre país i la seva gent.

Com us deia, quedo sorprès de la quantitat de Presidents; l’actual n’és el 129 (segons viquipèdia). Però no cal anar tan enllà; em centro en la nostra història recent i partir del restabliment de la Generalitat de Catalunya el 1931 arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril. Vist així la cosa queda reduïda a 8. Llegim-ne unes pinzellades.

Francesc Macià i Llussà (L’avi), fou el primer President de la Generalitat a partir del restabliment. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles que van donar la majoria al seu partit, ERC, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques".

Lluís Companys i Jové. El 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Companys és portat primer a Madrid on se li obren diligències per "ésser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, és traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. Va ésser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!". Una altra frase que passarà a la història és “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”

Josep Irla i Bosch va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Saint Rafael, Provença (França).

Josep Tarradellas i Joan. Exiliat a França des de 1939. Va retornar a Catalunya i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase "Ja sóc aquí" ha quedat a la història del país. El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat. El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola i d'Espona com a Conseller de Presidència. Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979 (estatut de Sau).

Jordi Pujol i Soley. Primer President elegit després del segon restabliment. És el President que ha reconstruït Catalunya. És el que ha fet créixer Catalunya. És innegable tota la tasca que ha fet el President Pujol pel nostre país. Se li han retret polítiques com la del peix al cove, però les polítiques que ha dut a terme de país i pel país (immersió lingüística, televisió de Catalunya, policia pròpia i un llarg etcètera) farà que passi a la història del nostre país com un gran president.

I a partir d’aquí ve la davallada. Pasqual Maragall i Mira. Passarà a la història per un primer tripartit i per promoure un estatut(et) que, en part, ens ha deixat en un punt pitjor del que estàvem. José Montilla i Aguilera. Passarà a la història com el President del segon tripartit i el primer no nascut a Catalunya. Per presidir la legislatura que va fer que Catalunya s’enfonsés més del que estava arran del primer tripartit. Part de la feina feta en clau de país pel govern de Pujol, queden en segon terme i Catalunya pateix una espanyolització fruit de les polítiques socialistes que molta gent és incapaç de veure; amb els socialistes no saps amb qui et jugues les cartes i els catalans som enganyats una i altra vegada mentre el país se’n va en orris amb el nostre inconscient consentiment.

Finalment, l’actual: Artur Mas i Gavarró. Per què passarà el President Mas a la història? Doncs té l’oportunitat de fer història i passar-hi com el President que va declarar la independència de Catalunya. En veure els darrers presidents de la Generalitat, m’adono de la poca ambició que han tingut per passar a la història; fer alguna cosa pel país. Encara que sigui per fer i passar a la història! Però no! El President Mas en té una nova oportunitat. És el moment, i hi ha milions de catalans que el segueixen i el seguiran. El somni no ha d’acabar en ser president d’una comunitat autònoma de règim comú, sinó President en majúscules d’un estat sobirà: Catalunya. Senyor Mas, emuli a qualsevol dels presidents del segle XX i tingui l’ambició de passar a la història. Per Catalunya, per la seva gent i, per vostè mateix. La història li reserva un racó; no el malbarati. No vulgui ser un més.