Organitzem-nos (3)

Seguint amb les entrades d’organitzem-nos, avui la tercera part. Les setmanes anteriors havia escrit les dues precedents; poder llegir-les aquí i aquí. Avui, parlem de comunicació. De la mateixa manera que és important tenir presència al carrer, també ho hem de ser en els altres àmbits, anomenem-los virtuals.

Sortir als mitjans de comunicació no és fàcil. Però hi ha diverses fórmules per tal d’aconseguir-ho. Tota organització ha de ser capaç de generar notícies i crear notes de premsa. És evident que per poder generar notícies i notes de premsa, cal que l’organització tingui activitat. Ja vaig escriure anteriorment que, en organitzacions no professionals, sense cultura de la meritocràcia, difícilment hi ha activitat. Per tant, en primer lloc, meritocràcia, seguit d’activitat i finalment, generació de notícies i notes de premsa. És un peix que es mossega la cua i que una cosa porta a l’altra tot realimentant-se constantment. Una altra manera de sortir als mitjans de comunicació, és a través de l’opinió expressada en forma d’articles a diaris, digitals, columnes... Caldria cercar persones que poguessin escriure de manera regular a diversos mitjans per tal de tenir-hi presència. Crear i generar opinió tot parlant dels valors de l’associació per fer-la créixer.

D’altres coses es poden fer, és intentar intervenir en tertúlies radiofòniques i/o televisives. El responsable de comunicació hauria de tenir accés i bona relació a tots els mitjans locals/comarcals/regionals per tal de poder posar-hi algú en representació de l’associació. En ambdós casos (premsa i mitjans audiovisuals) cal insistir molt i molt. De bones a primeres, les portes solen estar tancades i costen d’obrir-se però, a base de la insistència, persistència, tenacitat i mà esquerra, s’acaben obrint en la majoria dels casos.

La presència a la xarxa també mereix especial cura. El que no és a la xarxa, no és. El que hi és de manera coherent, amb criteri i sentit, té premi. A la xarxa s’hi ha de penjar tot el que es pugui i que tingui referència amb cada àmbit geogràfic. En aquest sentit, si es disposa de blocs territorials, perfils al Twitter, Google + o Facebook, s’hi haurien de penjar continguts d’àmbit local i articles d’opinió -a poder ser- també d’àmbit local. La gent que es connecta en mitjans locals és per rebre informació local; si s’hi posen continguts d’àmbits nacionals, el públic, en no rebre el que busca, acaba per no visitar el lloc i consultant els mitjans d’àmbit nacional. Per posar un exemple, la gent no compra El 9 nou per llegir notícies del país, sinó d’Osona i el Ripollès; si mai aquest diari decideix canviar de target, possiblement la gent deixarà de comprar-lo, car la gent ja pot comprar l’Ara, La Vanguardia, El Periódico... Cal tenir clar a quin públic es dirigeix un contingut i el motiu.

Finalment, i més explícitament, com regular la imatge de l’associació a la xarxa. Com deia aquella màxima d’una marca esportiva: “Tots som un”. I així hauria de ser i així ens hauria de veure el gran públic. Generalment, a la xarxa no hi ha censura i és on tothom es pot moure més o menys lliurement. Això és una avantatge però, segons com, també és un inconvenient. La xarxa és una eina molt potent si s’utilitza adequadament. Si la imatge de l’organització a la xarxa és un desgavell, això ajuda a que la gent no la conegui de manera correcta. En aquest sentit, caldria elaborar un cens del que l’organització disposa a la xarxa. El màxim responsable d’aquesta àrea s’hauria de posar en contacte amb tots el coordinadors via telemàtica (un cop actualitzat el directori i organigrama mencionat anteriorment) per demanar-los quina presència tenen a la xarxa i amb quines eines. El coordinador passaria l’encàrrec al responsable d’aquesta àrea a nivell local per saber què hi ha. Llavors, el responsable faria el recull del que tingués i li passaria al coordinador que ho reenviaria al màxim responsable i aquest podria elaborar un cens nacional.

Fet això, s’hi posa ordre. Caldria elaborar una fulla d’estils per tal que tots anessin vestits iguals i la gent associés a tots els perfils a la mateixa imatge corporativa. Canvia molt la percepció de la gent quan veus 4 perfils amb quatre logotips diferents. Transmet dubtes, mala imatge, irresponsabilitat i manca d’organització; vaja tot de coses que, pel bé de qualsevol organització no convé mostrar. Si es fa just al contrari, el navegant de seguida diu: “mira, aquests són x; i en tenen un munt”.