Guardiola ja cansa

No crec que aquesta entrada agrada massa però, com diria el tòpic, algú ho havia de dir. Sí, personalment estic una mica fart del tema Guardiola. Bé, ‘del’ no, sinó ‘dels’. N’hi ha dos. Un és referent a ell mateix, l’altre l’afecta d’alguna manera però no és ben bé ell. En fi, un és aquesta manera de fer de tenir aquest desconcert sobre la seva renovació; l’altre és el descobriment de la filosofia Guardiola per part de molts. 

Anem a pams. En primer lloc, aquest tarannà de renovar quan vulgui i cada quan vulgui. Entenc perfectament la seva filosofia i la manera de ser però, passa una mica de taca d’oli, no? No estic dient ni que renovi, ni que no renovi; evidentment i com és obvi, pot fer el que més desitgi i/o li convingui. Només faltaria! Però, com un club com el F.C. Barcelona i tanta gent pot estar dependent de la decisió d’un senyor? Pregunta que em ve al cap: com funciona el tema laboral en aquests àmbits? S’ha de deixar 15 dies abans de plegar? Ho desconec. Però, tothom és prou conscient que no es pot organitzar una temporada amb 15 dies. 

Organitzar una temporada comporta molta més feina, recursos i temps! Posem pel cas que Guardiola renova. Fantàstic! Tots contents; tret d’aquells que tenen ganes que marxi per poder fer i desfer amb fitxatges i les respectives presumptes comissions. Però, i si no renova? Com es quedaria el Barça? A falta de quan de temps, amb bona part del peix venut, troba el Barça un entrenador de més o menys garanties per afrontar la temporada següent? I com l’afronta? Com comença a cercar entrades i sortides de jugadors? Complicat no? Senzillament, un club tant important del Barça, no pot estar depenent de la decisió d’una persona. Crec que, en la mesura que fos possible i, cas que renovi, li haurien de fer entendre que ha de comunicar una decisió amb un temps prudencial per tal de reaccionar a temps i de manera satisfactòria. 

Segon tema, que em molesta molt més que el primer. La malanomenada filosofia Guardiola. Bé, no la filosofia en si, sinó el fet que la gent -tristament- l’hagi descobert ara. Hi ha molta gent que és metòdica, perfeccionista i no els agrada deixar res a l’atzar. També hi ha molta gent que pensa, reflexiona i intenta prendre decisions en funció de tot plegat. També n’hi ha molta que és bona gent, humil i modesta. I, evidentment, molts creiem i intentem cada dia fer la nostra feina de la millor manera que podem i, alhora, millorar-la amb el temps. No és res nou per molts de nosaltres però, ai las!, sí que ho és per molts. I val a dir que Catalunya l'ha aixecat i la manté molta gent anònima amb aquest tarannà i ningú els diu res!

És trist per una banda però, per l’altra... Millor tard que no pas mai, oi? I això ens porta a dir, pensar i creure que Guardiola és el Messies. I -sopresa!- no l’és! Ho sento pels que ho acaben de descobrir en aquest moment. Guardiola és un fantàstic entrenador; segurament, el millor del món. Li reconec tots i cadascun dels seus èxits i trobo que excel·leix en el seu treball. Treball que, no ho oblidem, exerceix com a entrenador de futbol. 

Guardiola, no hauria de ser un gran president de la Generalitat perquè sàpiga parlar i fer. Guardiola tampoc hauria de ser un bon polític i, ni tan sols, un bon entrenador de bàsquet. Ell és el que és i ho és de manera excel·lent. Però no ens confonguem, si us plau. Pot ser i, segurament és, un exemple a seguir en l’àmbit esportiu i algunes de les coses que fa són extrapolables però, no és res més que sentit comú, mà esquerra i treball. Això no ho ha inventat, sinó que ho ha aplicat. Em dol quan algú, parlant de qualsevol cosa etziba: “ho diu Guardiola” o, “és filosofia Guardiola”. La darrera que he sentit sense solta ni volta i, parlant d’independència, al·ludeix a les paraules de “la independència està perduda; tàctica Guardiola”.